Mor el pare Llimona, «gran defensor de Catalunya»

El religiós caputxí va néixer a Barcelona el 1924, es va llicenciar en Teologia a la Universitat Gregoriana de Roma el 1969. Persona de forta personalitat, dins de la línia de Teilhard de Chardin, va ser discutit a causa del seu pensament religiós de vegades heterodox, amb hipòtesis atrevides i un marcat caràcter catalanista. Va passar la major part de la seva vida a l'església dels Caputxins de Sarrià, on va tenir lloc la «Caputxinada» el 1966, en què varen ser detinguts diversos estudiants, polítics i intel·lectuals antifranquistes.

Llimona, estretament relacionat amb el món intel·lectual de Mallorca, illa que visità en moltes ocasions, va publicar els assaigs L'Església i l'estat (1963), Sempre nòmades (1970), Fe sense fronteres (1973), Com entendre la Bíblia (1979), Jesús de Natzaret (1980) o Els nostres àngels, com també una col·lecció de narracions, La noia de Cadaqués i altres històries. Va participar activament en els mitjans de comunicació.

Les reaccions davant la mort del pare Llimona no es feren esperar. Així, el president de la Generalitat, Jordi Pujol, alabà la seva «gran figura religiosa». Pujol indicà que el pare Llimona va ser un «home carismàtic, estimat i compromès» i destacà la seva «gran inquietud espiritual i teològica», indicant que sempre «adoptà un compromís polític a favor de les causes de llibertat i justícia».

Així mateix, Pujol afegí que Jordi Llimona va ser «un gran defensor de Catalunya, de la seva llibertat, la seva llengua, cultura i identitat com a poble».