Catalunya celebra amb un marcat accent electoral la Diada

El record del procés d'independència a Timor Est centra les reivindicacions nacionalistes

El president de la Generalitat, Jordi Pujol, va ser titllat de «botifler» a l'ofrena floral al monument a Rafael Casanova.

TW
0

Catalunya va viure ahir la seva Diada Nacional més electoral dels darrers anys. Les tradicionals ofrenes florals matinals al monument i la tomba del darrer conseller en cap de la ciutat de Barcelona (1713-1714), Rafael Casanova, i la manifestació horabaixenca en pro de la independència de Catalunya varen estar marcades pel procés d'autodeterminació que viu l'illa de Timor Oriental. El Principat va celebrar ahir els 250 anys de la derrota davant les tropes borbòniques de Felip V.

El PP va ser el primer partit a dipositar l'ofrena floral al peu de la figura de Casanova, rebent l'escridassada més forta de la jornada. Tant el PSC com CiU també patiren les xiulades dels curiosos. Jordi Pujol, president de la Generalitat, va ser titllat de «botifler», un dia després de pronunciar un discurs institucional en què destacà el bon moment que viu Catalunya. Rafael Ribó, líder d'IC-V, va qualificar el discurs de Pujol de «publicitari», mentre que Pasqual Maragall, candidat del PSC a la Generalitat, va assegurar que «veu que Catalunya es troba apassionada pel futur immediat».

A les dotze del migdia, s'iniciaren els actes al Fossar de les Moreres, lloc on es troben enterrats els lluitadors catalans, valencians i balears que moriren en aquell 1714. Es varen realitzar, a més, diverses ofrenes a la flama que crema al mausoleu. El Fossar va ser literalment tapat per la gran quantitat de gent que sortí al carrer en una jornada bàsicament reivindicativa, de cantar Els Segadors i demanar, com així resaven molts de cartells, la llibertat del pres d'ETA que es traslladarà a Barcelona Benjamín Ramos, justícia a Timor o el dret a l'autodeterminació dels pobles. D'aquesta manera, els grups independentistes Moulets, Plataforma per la Unitat d'Acció (PUA) i Moviment per la Defensa de la Terra (MDT) varen realitzar un acte polític que aplegà representants de grups nacionalistes de Sardenya, Euskal Herria, Castella i Timor Oriental. Un membre d'Esquerra Castellana va qualificar l'Estat espanyol com a «presó de pobles» i va demanar el dret dels pobles a decidir el seu futur.

L'acte central de la jornada va arribar a les cinc de l'horabaixa. La plaça Urquinaona de Barcelona reuní dues manifestacions, una d'ERC i una altra de grups més esquerrans, com el PSAN o la PUA, que congregaren més de 6.000 persones. El partit republicà va dur a la capital del Principat Jesús Vega, diputat del Bloc Nacionalista Gallec, i Gorka Kener i Begoña Lagasabaster, d'Eusko Alkartasuna. Timor Est va tornar a ser el tema central d'un acte polític en què Josep Lluís Carod-Rovira, secretari general d'ERC, va manifestar que li provocava vergonya veure com «els polítics conformistes no diuen res sobre el genocidi de Timor Est». El líder d'ERC es va demanar amb «quina confiança es pot mirar el Sàhara l'ONU quan l'any que ve ha de viure un referèndum com el que ha viscut l'illa asiàtica».

Pujol i Maragall

El president de la Generalitat i candidat de CiU a la reelecció, Jordi Pujol, i el presidenciable socialista, Pasqual Maragall, varen ser el centre d'atenció en la recepció oficial del Parlament de Catalunya amb motiu de la Diada de l'Onze de Setembre, la darrera d'aquest mil·lenni i a poc més d'un mes de les eleccions del 17 d'octubre. A més de Pujol i Maragall, les estrelles de la recepció varen ser la resta de candidats, Alberto Fernández Díaz (PP), Josep Lluís Carod-Rovira (ERC), Rafael Ribó (IC-V) i Antoni Lucchetti (IC-V). El president del Parlament, Joan Reventós, es mostrà visiblement emocionat, ja que es retira de la política activa. Com els bons lluitadors abans d'una contesa, tots els candidats estrenyeren les seves mans, encara que allò més esperat va ser la salutació entre Pujol i Maragall. El president de la Generalitat ha estat esperant Maragall per poder complir aquest tràmit formal com abans millor. «Acabem amb això i mans a l'obra», va dir Pujol.