Catalunya va viure ahir la seva Diada Nacional més electoral
dels darrers anys. Les tradicionals ofrenes florals matinals al
monument i la tomba del darrer conseller en cap de la ciutat de
Barcelona (1713-1714), Rafael Casanova, i la manifestació
horabaixenca en pro de la independència de Catalunya varen estar
marcades pel procés d'autodeterminació que viu l'illa de Timor
Oriental. El Principat va celebrar ahir els 250 anys de la derrota
davant les tropes borbòniques de Felip V.
El PP va ser el primer partit a dipositar l'ofrena floral al peu
de la figura de Casanova, rebent l'escridassada més forta de la
jornada. Tant el PSC com CiU també patiren les xiulades dels
curiosos. Jordi Pujol, president de la Generalitat, va ser titllat
de «botifler», un dia després de pronunciar un discurs
institucional en què destacà el bon moment que viu Catalunya.
Rafael Ribó, líder d'IC-V, va qualificar el discurs de Pujol de
«publicitari», mentre que Pasqual Maragall, candidat del PSC a la
Generalitat, va assegurar que «veu que Catalunya es troba
apassionada pel futur immediat».
A les dotze del migdia, s'iniciaren els actes al Fossar de les
Moreres, lloc on es troben enterrats els lluitadors catalans,
valencians i balears que moriren en aquell 1714. Es varen
realitzar, a més, diverses ofrenes a la flama que crema al
mausoleu. El Fossar va ser literalment tapat per la gran quantitat
de gent que sortí al carrer en una jornada bàsicament
reivindicativa, de cantar Els Segadors i demanar, com així resaven
molts de cartells, la llibertat del pres d'ETA que es traslladarà a
Barcelona Benjamín Ramos, justícia a Timor o el dret a
l'autodeterminació dels pobles. D'aquesta manera, els grups
independentistes Moulets, Plataforma per la Unitat d'Acció (PUA) i
Moviment per la Defensa de la Terra (MDT) varen realitzar un acte
polític que aplegà representants de grups nacionalistes de
Sardenya, Euskal Herria, Castella i Timor Oriental. Un membre
d'Esquerra Castellana va qualificar l'Estat espanyol com a «presó
de pobles» i va demanar el dret dels pobles a decidir el seu
futur.
L'acte central de la jornada va arribar a les cinc de
l'horabaixa. La plaça Urquinaona de Barcelona reuní dues
manifestacions, una d'ERC i una altra de grups més esquerrans, com
el PSAN o la PUA, que congregaren més de 6.000 persones. El partit
republicà va dur a la capital del Principat Jesús Vega, diputat del
Bloc Nacionalista Gallec, i Gorka Kener i Begoña Lagasabaster,
d'Eusko Alkartasuna. Timor Est va tornar a ser el tema central d'un
acte polític en què Josep Lluís Carod-Rovira, secretari general
d'ERC, va manifestar que li provocava vergonya veure com «els
polítics conformistes no diuen res sobre el genocidi de Timor Est».
El líder d'ERC es va demanar amb «quina confiança es pot mirar el
Sàhara l'ONU quan l'any que ve ha de viure un referèndum com el que
ha viscut l'illa asiàtica».
Pujol i Maragall
El president de la Generalitat i candidat de CiU a la reelecció,
Jordi Pujol, i el presidenciable socialista, Pasqual Maragall,
varen ser el centre d'atenció en la recepció oficial del Parlament
de Catalunya amb motiu de la Diada de l'Onze de Setembre, la
darrera d'aquest mil·lenni i a poc més d'un mes de les eleccions
del 17 d'octubre. A més de Pujol i Maragall, les estrelles de la
recepció varen ser la resta de candidats, Alberto Fernández Díaz
(PP), Josep Lluís Carod-Rovira (ERC), Rafael Ribó (IC-V) i Antoni
Lucchetti (IC-V). El president del Parlament, Joan Reventós, es
mostrà visiblement emocionat, ja que es retira de la política
activa. Com els bons lluitadors abans d'una contesa, tots els
candidats estrenyeren les seves mans, encara que allò més esperat
va ser la salutació entre Pujol i Maragall. El president de la
Generalitat ha estat esperant Maragall per poder complir aquest
tràmit formal com abans millor. «Acabem amb això i mans a l'obra»,
va dir Pujol.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.