Breus

Un ca mata una nina de tres anys Un ca rottweiler va matar ahir una nina de tres anys, filla dels propietaris de l'animal, en el seu habitatge de la urbanització Colines de Sant Antoni, a la localitat de Sant Antoni de Benagèber (València), segons varen informar fonts de la Policia Local. La Policia Local va rebre l'avís devers les 19.00 hores d'ahir, de part de la família de la nina, i varen ser precisament els agents els que varen traslladar la petita, encara amb vida, al Centre de Rehabilitació de Llevant, on els metges de guàrdia varen fer tot allò que pogueren per reanimar-la, encara que no varen poder salvar-li la vida, segons les mateixes fonts. E.P.

• Política

EH critica que l'expulsin dels consistoris El grup municipal d'Euskal Herritarrok (EH) de Pamplona va considerar «una flagrant usurpació de la voluntat popular» la proposta realitzada ahir per part de la batlessa de la ciutat, Yolanda Barcina, a la Junta de Portaveus de l'Ajuntament d'excloure els representants de la coalició abertzale dels organismes municipals. En una nota de premsa, EH considera aquesta proposta d'exclusió «clarament antidemocràtica» i adverteix que «la representació a l'Ajuntament i, per tant, en els citats òrgans de representació, ens l'atorguen els vots rebuts en les darreres eleccions, sent aquest l'únic criteri democràticament vàlid», argumenta. Així, al seu judici qualsevol altre criteri «entra dins de lògiques autoritàries que convindria anar rebutjant». E.P.

Molins no tornarà de diputat a Madrid El president del Grup de CiU al Congrés i cap de l'oposició a l'Ajuntament de Barcelona, Joaquim Molins, va anunciar ahir que no tornarà a ser el candidat de la coalició nacionalista a les pròximes eleccions generals. Molins va afirmar que la seva «dedicació prioritària, absoluta i total durant els pròxims quatre anys és a l'Ajuntament de Barcelona, en què intentarà marcar una alternativa de ciutat». Joaquim Molins, en ser demant si això significa que no tornarà a ser a la llista electoral de CiU al Congrés, va assegurar que «només aspir a no fer-ho», afegint que des de CiU «sabrem trobar la persona més adequada per a aquesta tasca». E.P.

• Laboral

Més protestes dels funcionaris de presons Els sindicats de presons varen convocar ahir mobilitzacions per a alguns dies dels mesos de juliol i agost i no descarten una vaga general, possiblement per septembre, després d'abandonar despús-ahir la mesa de negociació en demanda de millores laborals davant el posicionament immobilista de l'Administració. En roda de premsa, el representant d'UGT Pedro Custodio va anunciar el nou calendari de protestes que tindran lloc els dies 27 i 29 de juliol i 3 d'agost de 8 a 12.00 hores a les presons.EFE.

• Economia

Pujol valora la pujada dels tipus El president de la Generalitat, Jordi Pujol, va afirmar ahir que una pujada dels tipus d'interès «no ha de tenir efectes negatius» perquè actualment estan molt baixos. Pujol va afirmar que «quan estaven al tres per cent dèiem que ja estaven bé, per tant, si ara pugen una mica no només aquí sinó a tot Europa és una cosa previsible i que no ha de tenir efectes negatius». Pujol va destacar que ara les grans variables de l'economia estan millor que fa 10 anys «per la qual cosa tenim un bon moment, com llavors, però molt més sòlid i amb unes perspectives de futur molt més clares». E.P.

• Tribunals

Els EUA coneixien l'operació de Pinochet El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón va rebre ahir proves d'un empleat de l'Arxiu de Seguretat Nacional de Washington, en la causa que Estats Units estava al corrent que els països del con sud americà anaven a posar en marxa el pla Còndor. Entre els documents hi ha un telegrama del Departament d'Estat nord-americà, d'agost de 1976, en què s'informa els ambaixadors nord-americans d'Argentina i Xile que EUA sabia que el pla Còndor tenia previst l'assassinat de «disidents» a fora i a dins d'aquests Estats. E.P.