Mayor no està gaire content amb les declaracions d'Arzalluz.

TW
0

El ministre d'Interior, Jaime Mayor Oreja, acusà ahir el president del PNB, Xabier Arzalluz, d'intentar «fer agafar manies als pacífics i envalentir els violents» per les seves declaracions davant la designació del membre d'ETA José Antonio Urrutikoetxea, «Josu Ternera», com a representant d'EH en la Comissió de Drets Humans del Parlament Basc. Des d'EH es justifica la presència d'Urritikoetxea en la seva condició de pres, ja que aquest serà un dels principals temes de la comissió.

De la seva banda, el candidat a la presidència, Josep Borrell, assegurà que el PSOE no s'asseurà amb Ternera en aquest fòrum, encara que des del PSE opinen que això seria claudicar, ja que «el que hi sobra és ell».

Mayor Oreja va demanar als firmants de Lizarra que siguin «sensibles i no es degradin fins el punt de no respectar l'ordre mínim de valors». El responsable d'Interior afirmà que el fet que «Ternera» formi part del citat fòrum no li «sorprèn», ja que «no té cabuda la sorpresa en les decisions que afecten el mon que envolta ETA».

Consuelo Ordóñez, germana del regidor assassinat, acusà el president del PNB, Xabier Arzalluz, de «ser còmplice que tenguem un senyor com Josu Ternera» en la Comissió de Drets Humans del País Basc. Segons digué Consuelo Ordóñez en declaracions a la Cadena Cope, Arzalluz es còmplice «perquè a ells no els sembla tan malament això dels assassinats».

Legal

Associacions de jutges i fiscals expressaren els seus dubtes sobre la «legitimitat moral» que suposa que Josu Ternera, parlamentari d'EH i exnúmero dos d'ETA, prengui part de la Comissió de Drets Humans del Parlament Basc, per la «crueltat» que aquest fet suposa per a les víctimes, encara que insisteixen que la seva participació és perfectament legal. Mentre, els portaveus de Justícia del PP i IU coincidiren en aquesta mateixa idea assenyalant que no es pot impedir que Ternera prengui part d'aquesta comissió per la via judicial, per la qual cosa només cal la crítica política. La presidenta de l'Associació Francisco de Victoria, María Tardón, reconegué que el nomenament de l'etarra és legalment possible i assenyalà que, l'única manera d'evitar aquest tipus de situacions, és reformar la legislació.