Breus

Creació de 450.000 feines El vicepresident segon i ministre d'Economia, Rodrigo Rato, afirmà que el més positiu de l'any, per damunt de la resta d'indicadors econòmics, ha estat, sense dubte, la creació de 450.000 feines, i que el més negatiu és l'altíssima taxa d'atur que continua tenint la població activa espanyola. Rato va fer balanç del que ha deparat 1998 en tèrmes econòmics, manifestant que encara hi ha xifres que, segurament, a un ministre d'Economia li puguin donar satisfacció, com és un dèficit públic de l'1'9, una inflació del 1'5 o un creixement de les exportacions del 9 per cent, «sens dubte, la xifra més important són 450.000 nous treballs, dels quals la major part són feines estables», va dir. EPR.

• Justícia

A favor de l'extradició El fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Eduardo Fungairiño, ha emès un informe favorable a l'extradició al Regne Unit de Kenneth Noye, reclamat pel seu país per assassinat. No obstant això, el fiscal posa com a condició que Noye no sigui condemnat a Londres a cadena perpètua. Segons la sol·licitud d'extradició remesa a l'Audiència Nacional per les autoritats britàniques, en 1996 Kenneth Noye apunyalà dues vegades un home, al qual li va causar la mort, després de tenir amb ell un incident de trànsit. EPR.

• Habitatge

Puja el preu de l'habitatge Els preus de l'habitatge de nova construcció creixeren a Espanya un 6 per cent de mitjana el 1998. Les comunitats on el preu de l'habitatge han registrat un major augment són les Illes Balears, un 15 per cent; Canàries, un 12 per cent; i la Comunitat Valenciana, Extremadura i Andalusia, un 8 per cent. Castella-La Manxa va ser la Comunitat que registrà el menor augment de preus, amb tan sols un 1 per cent d'increment. A la Rioja va ser del 2 per cent, mentre que a Galícia i Astúries hi va haver un increment del 4 per cent; un 5 per cent a Catalunya i Múrcia; i un 6 per cent a Aragó, Madrid i Castella i Lleó. Cantàbria i Navarra no han tingut variacions representatives. EPR.

• Política

Obstaculitzar la pau Els partits polítics convocants de la manifestació del dia 9 de gener a favor del trasllat de presos a presons basques, PNB, HB, EA,IU-EB, AB, Batzzarre, Zutik, afirmaren ahir que la dispersió dels presos només es pot entendre com una «provocació calculada» del Govern espanyol i francès «per obstaculitzar un procés normalitzat a la pau definitiva». A més a més, assenyalaren que els Governs espanyol i francès en condicionar la política penitenciària als presos d'ETA, estan considerant com a «polítics» els presoners d'aquesta organització. EPR.

Candidatura d'Ibarretxe El pròxim dilluns la Mesa Nacional d'HB ratificarà «previsiblement» el seu suport a la candidatura de Juan José Ibarretxe, presentada conjuntament per PNB i EA, la qual cosa facilitaria la designació del candidat nacionalista per majoria absoluta. De no produir-se sorpreses, el candidat nacionalista a la Lehendakaritza del Govern basc sortirà elegit dimart en la pròxima votació, ja que amb els vots d'EH aconseguiria la majoria absoluta de la Cambra. EPR.

Treva El president d'Eusko Alkartasuna, Carlos Garaikoetxea, realitzà un balanç de la situació del procés de pau, destacant que la «mesquinesa i la lentitud» del Govern presideix la marxa de la nova situació, encara que es mostrà esperançat que, de cara a l'any que ara entra, això canviï i es doni impuls al «coratge polític». Garaicoetxea creu que com a conseqüència del nou escenari sorgit rere la treva hi ha «una esquizofrènia de sectors que influeixen en el Govern i que ha reaccionat amb lentitud i mesquinesa». EPR.