EH vol saber si la iniciativa d'Aznar és un posat polític o una voluntat real de diàleg

Díez es mostrà bastant més optimista respecte del procés de pau d'allò que va ser el seu company i líder d'EH, Arnaldo Otegi, dimecres passat, un dia després de l'anunci d'Aznar.

Visió positiva

«S'ha obert una visió positiva per a un incipient i possible procés de diàleg al voltant del conflicte, fet pel qual s'ha de deixar córrer», digué Díez, després de definir com un pas «qualitativament important» la decisió de l'Executiu, perquè, en la seva opinió, d'aquesta manera «emet una freqüència de diàleg i de negociació política i estén la cultura del diàleg a la societat de l'Estat espanyol».

La Plataforma també observa amb satisfacció que el Govern s'hagi decidit a dialogar directament amb la banda terrorista i hagi captat el missatge que EH «no és l'entorn de ningú», com digué Otegi, que deixà clar que no pensaven participar en la negociació en nom d'ETA.

Díez donà el vistiplau a la intenció del Govern de conversar amb un presoner de la banda si l'organització el tria com a interlocutor, perquè està en el seu «perfecte dret». «Si tenen una via d'interlocució amb ETA no passa res, nosaltres no els indicarem on està la via, és alguna cosa que ells han de desenvolupar», explicà.

Però els dirigents d'EH creuen que Aznar ha de definir encara més la seva estratègia, especialment les característiques i els continguts de cada espai d'interlocució «sigui amb ETA o amb EH». Per aquest motiu, Díez exigí al Govern que aclareixi si té una voluntat «inequívoca d'entrar en un procés de diàleg i negociació» o si la seva iniciativa és un mer «posat polític».

De la mateixa manera que esperen aquestes proves «inequívoques», també esperen que el Gabinet d'Aznar els comuniqui la seva voluntat de parlar amb EH-HB, i garantiren que si aquest contacte es produeix seran responsables i el mantindran en secret. «No direm res perquè no adoptarem actituds d'irresponsabilitat política com s'ha vist en aquests dies per part del Govern o dels seus voltants», digué, en referència als possibles contactes entre agents del Cesid i HB.

L'Executiu també vol respostes. El ministre d'Administracions Públiques, Mariano Rajoy, reiterà ahir el que ja han dit tant Aznar com el portaveu, Josep Piqué, que estan a l'espera d'una contestació de la banda terrorista. «Ara són altres els que han de aportar solucions i donar-les a conèixer», digué Rajoy a Múrcia.

Insistí que allò que interessa l'Executiu és que ETA abandoni definitivament les armes i que accepti com a vàlid qualsevol interlocutor que designi l'organització, sempre que tengui «voluntat de decidir». «S'haurà d'esperar el diàleg per veure si això que s'ha anomenat treva indefinida es converteix en la fi de la violència», assenyalà.

Presos

L'associació Gurasoak de pares de joves detinguts per la seva presumpta implicació en delictes relacionats amb la «violència al carrer» a Euskal Herria, demanaren ahir que no hi hagi presos preventius per la «lluita al carrer» i que tots els sumaris relacionats amb els mateixos, que actualment es tramiten en l'Audiència Nacional, s'enviïn a les respectives audiències provincials. Els seus portaveus, Jesús González i Mikel Vázquez, emmarcaren les seves sol·licituds en l'«esperançadora situació política» després de la treva d'ETA i la Declaració Lizarra, malgrat les quals, es manté el «goteig diari» de detencions relacionades amb la kale borroka (lluita al carrer). D'altra banda, el ple del Congrés de dimarts que ve debatrà una moció d'IU sobre la treva d'ETA, conseqüència de la interpel·lació urgent de principi de mes.