Els nacionalistes de PNB, CiU i BNG presentaren ahir el Document
de Santiago, que posa fi al cicle de trobades iniciat el passat mes
de juliol a Barcelona i que continuà el setembre a Vitòria. Aquest
text suposa una relaxació a la línia oberta amb la polèmica
Declaració de Barcelona i demana una «relectura» de la Constitució
«més respectuosa» amb les competències pròpies de les comunitats
autònomes i amb la realitat plurinacional de l'Estat. Respecte a
això, el president del PNB, Xabier Arzalluz, manifestà que les
reformes de la Carta Magna s'han de fer a temps, perquè si no, com
succeeix amb les represes «o vessa el pantà o rebenta». En el seu
document de treball, les tres forces nacionalistes exposen, després
de tres dies de reunió, la necessitat de «canviar» els criteris
interpretatius «uniformistes» utilitzats pel Tribunal
Constitucional, perquè sigui reconeguda la sobirania de les
comunitats autònomes dins l'Estat.
En aquest sentit, Arzalluz recalcà que la reforma constitucional
serà «paulatina», dins un procés en el qual s'ha d'impulsat una
renovació del Tribunal Constitucional. Explicà que no volen
«subvertir cap òrgan establert», i afegí que prova d'això és que
han contribuït a una «estabilitat governamental», tant en
l'anterior Govern de Felipe González com en el de José María Aznar.
Aquesta trobada ha estat marcada per una major relaxació respecte
de les reunions de Vitòria i de Barcelona, en el text del qual es
proposava la creació d'un estat confederal. No obstant això, el
portaveu nacional del BNG, Xosé Manuel Beiras, va voler matisar
ahir la suposada moderació que alguns veuen a la trobada de la
capital corunyesa i indicà que altres forces polítiques de l'Estat
realitzaren una interpretació «no del tot encertada» de la
Declaració de Barcelona, en la qual «en cap moment» proposaren un
estat confederal ni tampoc no varen dir que volien «carregarse» la
Constitució.
Xosé Manuel Beiras demanà a les «forces contràries», en
referència al PP i al PSOE, que aclareixin quina és la seva posició
repecte al document de treball de Santiago, que no és un «pamflet
polític», sinó un document «seriós i analític» que augura l'entrada
en una «nova cultura política».
Un altre aspecte que contempla l'acord és la «formalització
d'una cooperació permanent i una relació dialèctica amb la
ciutadania i amb tots els partits i organitzacions polítiques de
l'Estat que vulguin col·laborar».
Així mateix, amb el Document de Santiago les tres formacions
confirmen la seva intenció d'avançar cap a una alternativa
programàtica conjunta per les eleccions europees.
«Voluntat constructiva»
El president del comitè de govern d'UDC, Josep Antoni Duran i
Lleida, recordà ahir al ministre d'Administracions Públiques,
Mariano Rajoy, que les cimeres nacionalistes com la que s'ha fet a
Santiago «tenen voluntat constructiva» i només pretenen «contribuir
a un major reconeixement de la realitat plurinacional de
l'Estat».
Duran i Lleida responia així als comentaris de Rajoy sobre la
«visió reduccionista de la societat» dels partits nacionalistes
reunits a Santiago de Compostel·la. El líder d'UDC ha reiterat que
els nacionalistes reclamen un marc concret d'autogovern a partir
d'una lectura diferent de la Constitució sempre amb la voluntat de
fer aportacions «positives» i amb la intenció de «fer reflexionar
els partits estatals».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.