La treva i la reforma de la Constitució centraran la campanya electoral basca

El proper dia 25 estan cridats a les urnes 1.821.456 electors que hauran d'elegir entre les deu formacions polítiques que es presenten en la carrera electoral amb les seves candidatures per al Parlament de Vitòria.

Els principals candidats a lehendakari són novells en aquesta feina. Juan José Ibarretxe, fins ara número dos del Govern basc, substituirà com a cap de llista José Antonio Ardanza pel PNB. Carlos Iturgaiz, president del PP a Euskadi, farà el mateix amb Jaime Mayor Oreja i, el mateix ocorre amb el candidat del PSE, Nicolás Redondo Terreros, que aquesta vegada es presenta en lloc del tradicional número u en les llistes socialistes, Ramón Jáuregui.

Candidats  

La plataforma Euskal Herritarrok (EH), en la qual s'inclou HB, així com diverses organitzacions socials i sindicals basques, presenta tres caps de llista: Arnaldo Otegi, per Guipúscoa; Jone Goricelaya, per Biscaia i Kepa Gordejuela, per Àlaba. Carlos Garaikoetxea, president d'Eusko Alkartasuna (EA), i Javier Madrazo, coordinador d'IU-EB, repeteixen com a candidats a lehendakari.

Tots els partits han insistit en la importància d'aquestes eleccions, les primeres que se celebren sense el temor a un possible atemptat d'ETA, gràcies a la treva indefinida. Encara que algunes forces, com el PP i el PSOE, temen que els nacionalistes aconsegueixin formar Govern i continuïn acostant-se a HB.

En aquest sentit es pronuncià el ministre de l'Interior, Jaime Mayor Oreja, al qual el president del PNB, Xabier Arzalluz, li ha retret en els darrers dies que més que com a responsable d'Interior, actua com qualsevol altre candidat, aprofitant el pes que té a Euskadi.

Mayor està convençut que si els nacionalistes s'alcen amb la victòria «tindrem l'expressió del front nacionalista del Pacte de Lizarra a Euskadi». «Si guanyen hi haurà, no incorporació d'HB al Govern, però sí un Govern nacionalista sense presència dels partits popular i socialista», assenyalà.

Pel ministre, aquesta és la hipòtesi sobre la qual ha de treballar el PP en la campanya electoral. Mayor, que defineix aquesta possibilitat com una «aventura» bastant arriscada, té la impressió que els partits nacionalistes bascs ja han arribat a un acord en aquest sentit.

No obstant això, també envià un missatge de tranquil·litat als ciutadans bascs en assegurar que no s'ha de preocupar perquè res serà pitjor que «l'escenari de la pistola i la metralleta damunt la taula».

El ministre, com també han fet els representants del PSE, ha instat en diverses ocasions els firmants de la Declaració de Lizarra (PNB, EA, EH i IU-EB) que defineixin amb claredat les seves intencions, sobretot en allò que es refereix a la reforma de la Cosntitució, perquè les persones que acudeixin a les urnes sàpiguen a què atenir-se quan es decantin per una formació o una altra.

Resultats  

Encara que fins el dia 25 no es coneixeran els resultats de les eleccions "que fins i tot podran seguir-se en temps real a través d'Internet", les enquestes que s'han publicat en els darrers dies poden donar una idea de per on aniran els trets.

Segons el darrer sondeig del Govern basc, conegut ahir, EH guanyaria dos escons en el Parlament basc i, en aconsenguir 13, es convertiria en la segona força política per darrere del PNB, que continuaria amb els seus 22 parlamentaris.

El PP es col·locaria com a tercera força més votada, en guanyar un escó i aconseguir els 12 diputats. El PSE aconseguiria una proporció de seients en el Parlament semblant i mantindria la mateixa representació que en els comicis del 1994, però passaria del segon al quart lloc en obtenir un percentatge de vots inferior al del PP.

IU-EB, de la seva banda, conservaria els seus sis escons, UA en perdria dos fins quedar-se amb tres i EA comptaria amb un parlamentari menys a Biscaia, i se situaria, amb els seus set escons, com a cinquena força en el Parlament.