Aznar reitera la solidesa i fortalesa de l'economia espanyola davant la crisi

L'oposició critica els pressuposts per no ajustar-se a la situació internacional

AgènciesPalma01/10/98 0:00

Els primers comptes públics de l'era euro permetran contemplar el futur amb major confiança a pesar de la crisi que assota els mercats internacionals. Un dia després de la presentació dels Pressuposts Generals de l'Estat per al pròxim any, el president del Govern, José María Aznar, no dubtà a referir-se a la «solidesa i fortalesa» de l'economia espanyola, juntament amb el «sanejament dels Pressuposts» espanyols com receptes davant la crisi. Des de l'oposició, pel contrari, es criticà amb duresa el marc pressupostari, ja que no ha tingut en compte els efectes de les turbulències financeres, mentre l'FMI rebaixà ahir en dues dècimes el ritme previst de creixement per al pròxim any.

Per al cap del Govern, que comparegué ahir en la sessió de control a l'Executiu del Congrés dels Diputats, la pertinença a la moneda única significa una garantia addicional que dotarà de més estabilitat la conjuntura espanyola. En aquest punt, recordà el quadre de previsions macroeconòmiques dels pressuposts, que inclouen un creixement del Producte interior brut (PIB) del 3'8 per cent, una dècima per sota de l'inicialment establert a causa de la crisi internacional, i un retall addicional del dèficit de l'Estat, xifrat en un 1'3 per cent. Aznar, que considerà que aquesta rebaixa del creixement «no és la fi del món», recordà que l'escenari econòmic per al pròxim any preveu mantenir la inflació en un límit de l'1'8 per cent i la creació de 400.000 nous llocs de feina.

També des del Govern, el seu vicepresident econòmic, Rodrigo Rato, repassà el quadre pressupostari de l'Executiu per al pròxim any. I ho féu ressaltant que la inversió pública augmentarà un 16 per cent, superant els 2'6 bilions de pessetes, una cosa que constitueix la «resposta» de l'Executiu al repte de la moneda única.

El ministre insistí des de Churriana (Màlaga), on s'inicià ahir la primera prova espanyola de comerç en euros, en què amb els pressuposts l'Executiu aposta per la modernització de les estructures econòmiques, ja que «el sector públic i l'Estat han de jugar un paper dinamitzador juntament amb el sector privat». Des de l'FMI es donà un revés a les previsions macroeconòmiques de l'Executiu.