Arzalluz: «No demanaré a Aznar que acosti els presos, perquè el seu deute és fer-ho»

Adverteix que la treva és indefinida però no eterna i l'atribueix a la Declaració de Lizarra

AgènciesPalma26/09/98 0:00

L'apropament dels presos etarres al País Basc no serà una de les peticions que estarà a la cartera del president del PNB, Xabier Arzalluz, quan dimarts visiti el cap del Executiu, José María Aznar. El líder «penebista», que advertí que la treva decretada per ETA és «indefinida» però no «eterna», argumentà ahir que no ho farà perquè és «un deure» del Govern acabar amb «aquesta crueltat». Dins dels partits nacionalistes bascos democràtics i malgrat les invitacions que abandonin els protagonismes, el president d'EA, Carlos Garaikoetxea, lamentà que se li hagi donat més paper al PNB que a la seva formació, i demanà un reconeixement.

Arzalluz assenyalà que no «mesclaria» el tema de l'apropament de presos amb la treva i recordà que el seu partit duia anys demanant debades que es traslladi els reclusos bascos a les presons més properes a Euskadi. «És un deure del qui governa i el que està succeint és una crueltat», sentencià.

El líder «penebista» destacà a més a més que sense la Declaració de Lizarra "signada per PNB, IU, EA, HB i altres 19 organitzacions el passat dia 12" «difícilment» s'hagués produït l'alto el foc de l'organització terrorista. «El contingut d'Estella "precisà" és un poc la condició que ETA es presenta a si mateix i presenta la seva gent dient que en aquests temps la política ha d'anar per aquest costat, i almenys oferim en una determinada línia una possibilitat en la construcció nacional d'unió en tot el que hi ha de nacionalisme basc en aquest país».

Arzalluz subratllà que tot i que el PNB sempre ja ha intentat solucionat el problema de la violència mitjançant el diàleg, la treva s'ha produït per ETA per això «serà ella la que dirà fins quan la dóna». Així mateix, advocà per la necessitat d'incloure en la Mesa d'Ajuria Enea a HB, ja que ETA en l'actualitat «no mata». Seguint amb les línies del text de Lizarra, defensà el pla Ardanza, i destacà la necessitat de crear «una mesa basca» en la qual estiguin presents els partits elegits pels ciutadans bascs. «Això ha d'arreglar-se aquí. No pot ser una cosa que ve com un raig de Júpiter des de Madrid», sentencià.