El Govern aprovà ahir els tercers Pressuposts Generals de
l'Estat des que arribà al poder. Els comptes públics per al 1999,
de gran rellevància per ser les primeres de l'era euro, permetran a
l'economia espanyola aprofundir en la seva fase actual i no només
l'acostarà a la mitjana dels països més estables, sinó que en
alguns aspectes avançarà «encara més intensament», com és el cas de
la reducció del dèficit públic. El vicepresident econòmic, Rodrigo
Rato, avançà així les novetats del quadre de l'Executiu per als
pròxims anys, entre les quals destacà la reducció del dèficit una
dècima més de l'inicialment previst, cosa que el situa en l'1'6 per
cent del Producte Interior Brut (PIB) per al 1999.
Rato, després de l'aprovació dels comptes públics en el Consell
de Ministres, explicà els principals eixos sobre els quals
gravitarà la política econòmica de l'Executiu l'any que ve. Així,
com ja avançà a principi de setmana, indicà que a conseqüència de
la crisi financera internacional el Govern ha modificat la seva
previsió de creixement del Producte Interior Brut (PIB), que se
situa una dècima per sota de l'inicialment previst, i s'estableix
en un 3'8 per cent i destacà la inversió real, d'un 8'8 per
cent.
En el cas del dèficit, i en la mateixa línia que el que ja
avançà Rato també aquesta setmana, el Govern pretén ser encara més
ambiciós en la seva política de contenció i de rigor pressupostari.
És per això que els números vermells prevists oficialment per al
pròxim any són una dècima menors al que que s'anuncià en les
primeres previsions de l'equip econòmic de l'Executiu el passat
juliol. El desequilibri entre ingressos i despeses per al 1999 en
el cas de les Administracions Públiques quedarà limitat a un 1'6
per cent del Producte Interior Bruto (PIB), dues dècimes per sota
del també previst en el Programa de Convergència i cinc menys
respecte a la previsió per enguany, d'un 2'1 per cent.
El titular d'Economia, que insistí que la despesa social i les
inversions en infraestructures són dues de les principals
prioritats d'aquests pressuposts, va recalcar que davant les
turbulències financeres internacionals, el retall del dèficit «és
una garantia de la capacitat de reacció de l'economia espanyola»,
al temps que amplia les possibilitats de creixement de treball.
En el seu breu repàs pels guanys econòmics del Govern, entre els
quals destacà l'estabilitat macroecònomica basada en el rigor i
política pressupostària, Rato es donà pressa a fer fugir els temors
ja expressats des de diversos àmbits. «No estam en un escenari de
rescalfament de l'economia com a conseqüència de l'evolució del
consum privat», asseverà, després d'assenyalar que la previsió del
Govern en els pressuposts és que la demanda interna creixi un 5 per
cent. En aquest punt, el titular d'Economia explicà que el consum
públic continuarà sent «molt moderat», en línia amb el rigor
pressupostari del Govern i amb un creixement semblant al del 1998,
per això queda xifrat en el seu quadre macroeconòmic en un 1'2 per
cent, el mateix nivell que el fixat enguany.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.