El Govern no és en absolut insensible a les expectatives de pau
creades després de la determinació etarra de decretar una treva
indefinida, encara que precisament per aquesta rao va voler
advertir que no es pot concedir a ETA el benefici del dubte, la
qual cosa justificà en què mai anteriorment han escoltat el clamor
de la pau. El president del Govern es mostrà així de contundent a
l'hora de valorar el cessament de la violència, quelcom que, segons
va dir, s'ha de demostrar amb fets i no amb declaracions.
Aznar, així com estava previst, llegí un comunicat oficial
després de fer una conferència de premsa conjunta amb el president
peruà, Alberto Fujimori, i ho va fer en terminis especialment
contundents. El cap de l'Executiu va voler llançar un missatge clar
a la societat espanyola en advertir de la frustració "termini que
emprà durant tres vegades seguides" que podria generar aquesta
treva entre tots els que desitgen la pau, aquesta pau, per la qual
ja s'ha pagat un preu molt car.
Pronunciaments
Un dia després de l' anunci de la treva i després d'una jornada
marcada pels pronunciaments polítics des de tots els àmbits, Aznar
anuncià el seu desig d'iniciar consultes amb tots els partits
democràtics als quals sol·licità «un esforç d'unitat i d'acord en
nom de la consecució de la pau i d'un futur comú», cosa que,
precisà, és «patrimoni de tots».
Aznar assegurà que «és el moment» de reiterar que és necessari
que es respectin les ànsies de pau de la societat, encara que, això
sí, recordà que ningú no ha d'oblidar que «només pot construir-se
basant-se en fórmules de convivència compartides sobre el respecte
al pluralisme i sobre el respecte als valors de la democràcia».
El cap del Executiu féu una ullada cap enrere i recordà que,
després de 30 anys d'activitat terrorista, «no podem concedir a ETA
el benefici del dubte». Aznar fonamentà aquesta afirmació en el fet
que hi ha hagut negociacions, treves anteriors "la darrera el
1996", però el que «mai no hem vist és que ETA hagi escoltat el
clamor de la pau dels ciutadans dins i fora del País Basc i que
aquests no s'han cansat de manifestar».
En aquest punt del seu discurs, el president es mostrà
especialment contundent: si ETA realment vol posar punt i final a
«la seva trajectòria de mort» ha de saber que tota passa de
credibilitat que vulgui guanyar, ha d'aconseguir-la «amb fets i no
amb declaracions». Per aquesta raó, va voler deixar clar que «sobre
ETA i només sobre ETA pesa la càrrega de la prova».
Hores abans, el ministre de l'Interior, Jaime Mayor Oreja, oferí
una roda de premsa per donar a conèixer la visió del Govern. Oreja
demanà prudència als ciutadans davant l'anunci d'ETA i anuncià que
reforçarà en els propers dies els contactes i les reunions amb els
partits democràtics per «tractar d'afavorir la unitat i la cohesió
davant aquesta situació». Afegí que ara més que mai el Govern ha de
reafirmar-se en el que «hem construït tots junts: la Constitució,
l'Estatut d'Autonomia, el millorament del fur i els pactes per la
pau de totes les forces democràtiques».
Mayor Oreja explicà que, encara que en la societat s'haurà rebut
amb alegria i alleugeriment la notícia, no s'han d'aixecar
expectatives. El ministre manifestà que aquesta anunci d'ETA
provoca un «profund escepticisme» i s'ha de dir que la «sinceritat»
d'aquesta iniciativa haurà de ser avaluada de manera permanent, i
sobretot després de les eleccions basques.
Prudència
«El Govern vol en primer terme traslladar a la societat basca, a
la societat espanyola, davant d'aquesta iniciativa que avui
coneixem d'ETA, la necessitat més que mai de posar l'accent en la
cautela i en la prudència.
Sabem que avui en una gran majoria de la nostra societat s'haurà
rebut amb alegria, amb alleugeriment i amb satisfacció aquesta
notícia, perquè mentre hi ha treva, no hi ha tragèdia ni morts.
Però el Govern, precisament avui, no pot aixecar expectatives,
ni molt menys jugar amb aquests anhels profunds autèntics de pau de
tots. Seria d'altra banda el més fàcil i el més senzill per al
Govern.
El record i el respecte a les víctimes d'ETA, a les quals sempre
s'ha de tenir present, i avui també, constitueix un argument més
per a la prudència necessària que s'ha de tenir en aquests
moments.
Durant aquesta setmana hem reiterat el nostre profund
escepticisme davant l'autenticitat, davant la sinceritat del que
pot significar aquesta decisió i avui també el feim perquè la
història, la pròpia experiència d'ETA així ho acredita. El temps
serà el jutge que determini la sinceritat, l'autenticitat, la
profunditat d'aquesta decisió.
La sinceritat d'aquesta iniciativa haurà de ser avaluada
permanentment per la societat, pels partits democràtics i
especialment, i ho vull deixar clar, després de les eleccions del
25 d'octubre autonòmiques basques.
El Govern, els partits democràtics, els demòcrates no hem de
sentir-nos intranquils, desasossegats pensant quins moviments
polítics hem de fer en aquests moments cap els violents, quins
gests hem de protagonitzar cap a ETA. Si hem sabut administrar
junts moments d'especial cruesa, d'especial tragèdia i ho hem fet
junts, avui hem de tenir confiança en nosaltres mateixos per
saber-ho fer en aquests moments en els qual, a més, s'anuncia que
no hi ha morts.
Només s'ha de repetir per part del Govern que ara més que mai
nosaltres ens hem de reafirmar en el que hem construït tots junts,
la Constitució, l'Estatut d'Autonomia, el millorament del fur, els
pactes per la pau de totes les forces democràtiques.
Són aquests els marcs i els instruments de present i futur que
poden perfeccionar la nostra convivència.
El Govern, això sí, reforçarà i intensificarà en els propers dies
els contactes, els encontres i les reunions amb els partits
democràtics per tal de tractar d'afavorir la unitat, la cohesió
davant aquesta situació.
Fonaments
I per últim, jo vull repetir i sobretot recordar a tots els
bascs, a tots els espanyols, que tots els avanços en la pacificació
del País Basc es fonamenten, s'han fonamentat i es fonamentaran en
la fortalesa de l'Estat democràtic de Dret.
I la causa profunda d'aquesta fortalesa de l'Estat de Dret és
precisament l'esforç des de l'exigència i des de la fermesa d'una
gran majoria de ciutadans.
Per això, aquesta exigència, aquesta mobilització que han estat
capaços de protagonitzar tants de bascs, tants d'espanyols, és la
causa profunda de tot el que pot estar succeint.
D'aquí que aquesta exigència i aquesta fermesa ha de mantenir-se
i ha de créixer més enllà de conjuntures tàctiques o
circumstàncies. Aquesta, sense cap dubte, serà la millor manera per
avançar definitivament cap a la pau.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.