Ardanza: «És incoherent que ETA continuï mentre HB està decidida a fer política»

Ardanza, que realitzà aquestes declaracions després d'assistir al pregó de les festes d'Elciego (Àlaba), apuntà algunes motivacions que han pogut dur al naixement d'«Euskal Herritarrok», referint-se a una possible por d'il·legalització d'HB, al desig de presentar una imatge distinta i a la «decisió clara» dels seus dirigents de «fer política en la pròxima legislatura» per la qual cosa, són conscients de la necessitat d'un suport social.

Pel president basc existeix, d'aquesta manera, una determinació «clara» de la part civil de l'MANB de «fer política». Així, assegurà que a HB mai li han importat «excessivament» els escons en el Parlament autonòmic perquè «al final la campanya la feia ETA».

Mentrestant, el president del PNB, Xabier Arzalluz, assegurà que el partit que dirigeix ha començat «i continuarà el seu camí» en la recerca de la conclusió de la violència, perquè «no estarà pel que diu Madrid». En declaracions a Euskal Telebista, Arzalluz afirmà que la situació de violència d'Euskadi, viscuda directament per la societat basca, ha impulsat el PNB a «moure's».

D'altra banda, el candidat socialislista a la presidència del Govern, José Borrell, assegurà ahir que l'oposició del PP a la proposició de pacificació del PSOE es deu a què «no pot sumar-se a una proposta que no se li hagi ocorregut abans i prefereix atrinxerar-se en una actitud narcisista». Va demanar al president del Govern, José María Aznar, que «deixi de fer de don Tancredo i de parapetar-se en el no sé, no contest». Josep Borrell, qui va acusar l'Executiu de permetre que la iniciativa en aquest assumpte la portin els nacionalistes i els radicals, va explicar que la seva proposta no cerca «una treva unilateral, que només serveix per recarregar les armes».