Reprenc aquests comentaris d''indicadors amb sifó' després d'una bona temporada d'absència per causes que no vénen al cas. Ve a tomb recordar l'objectiu que explicitava a la primera entrega: «En aquesta secció, s'analitzaran indicadors convencionals, però en afegir-los el sifó de l'anàlisi de la metodologia, la contextualització, i, per què no dir-ho, la perspectiva transformadora, en sortiran anàlisis no convencionals. A tall d'exemple: És una bona notícia el creixement del PIB, malgrat que vagi associat a un escreix de desigualtat, incentivi la crisi climàtica, o sigui conseqüència del bel·licisme?».

Dit això, anem per feina: Tot seguit analitzarem alguns resultats referits a les Balears de la darrera entrega de l'estadística "Mercado de Trabajo y Pensiones en las Fuentes Tributarias", que cada novembre pública l'Agència Tributària Espanyola. Val a dir que els resultats corresponen a 2022, és a dir, a l'últim exercici fiscal.

Abans d'avançar, convé anotar dues qüestions metodològiques: La primera és que, segons especifica la mateixa Agència Tributària, «en aquesta estadística el salari i la pensió mitjanes es mesuren com el quocient de les masses declarades de rendiments del treball dividides pel nombre de persones perceptores, sense tenir en compte el temps efectiu de treball o el nombre de mesos en què s'ha rebut la pensió. Aquest fet produeix un biaix a la baixa del salari i pensió mitjans en comparació amb altres estadístiques en què el denominador és el número mitjà anual de persones assalariades o de pensionistes. Per la mateixa raó, no es pot interpretar el nombre de perceptors en la cua baixa de la distribució salarial (per sota d'1 SMI) com a persones que perceben un salari inferior al salari mínim. Aquest tram recull a les persones perceptores que només han treballat una fracció de l'any i la seva massa de retribucions no inclou res més que les retribucions salarials pel temps treballat».

No obstant això –i aquesta és la segona qüestió metodològica a ressenyar-, com la base de l'estadística que analitzam són registres administratius (fiscals, en aquest cas), la mostra és enorme: 560.623 persones assalariades i 203.266 pensionistes, en el cas de les Illes Balears. Per tant, la informació estadística és únicament la que el registre permet. És a dir, no permet obtenir tants resultats com una enquesta en la qual es pot demanar sobre multitud de variables, però, com a contrapartida, s'obté molta més precisió (qualitat de la dada) per la robustesa de la mostra. En conclusió, les dades que tot seguit s'exposen no corresponen a la mitjana dels salaris mensuals, ni al 'salari mitjà', és a dir, el salari -o franja salarial- més freqüent, sinó a la percepció salarial mitjana anual, i, per la seva mostra, és una estadística extraordinàriament robusta.

Una darrera qüestió prèvia: l'estadística sobre salaris i pensions de l'Agència Tributària ofereix tal quantitat d'informacions que és impossible abastar-les totes en un article d'aquestes característiques. Per tant, el que segueix són les dades que consider més rellevants.

En salaris: Un total de 560.623 persones (52% homes i 48% dones) van tenir alguna percepció salarial. Aquest total supera les xifres d'abans de la pandèmia de la covid-19. El salari mitjà anual va ser de 21.765 € (23.350 € per als homes, 20.067 € per a les dones). Un 21% del total de les persones assalariades eren estrangeres. El salari mitjà anual de les persones espanyoles va ser de 23.217 €, mentre que el de les estrangeres tot just arribà als 16.318 €. La major percepció salarial -lleugerament superior als vint-i-sis mil euros- va correspondre a les persones d'entre 46 i 65 anys. Un 0,2% de les persones assalariades (1.400, 81% homes) acumularen un 2,6% de la massa salarial total, amb un salari mitjà de 230.314 €, mentre que un 35% amb un salari, en el millor dels casos, igual al salari mínim interprofessional (SMI), tot just acumularen un minso 12% d'aquesta massa salarial total. En aquest grup de 195.902 amb salaris de pobresa laboral, un 53% són dones. Del total de persones assalariades només un 0,8% ho són al sector primari.

En pensions: Un total de 203.266 persones van cobrar pensions, de les quals un 51% eren dones. Val a dir que és la primera vegada que se supera la xifra de dues-centes mil persones pensionistes a les Illes Balears. La pensió mitjana anual va ser de 16.765 € (19.125 € per a homes, 14.567 € per a dones). Ara bé, el fet més cridaner és que un 21% d'aquestes persones (42.945) van tenir una pensió d'una quantia inferior a l'equivalent al SMI. Les dones, amb un 61%, són majoria en aquesta població amb pensions pobres.

De tot plegat es poden extreure algunes conclusions numèriques força importants: La bretxa salarial de gènere va ser del 14% i la de les pensions s'enfilà al 24%. El salari mitjà anual de les persones estrangeres va tenir un gap del 30% amb relació al de les que tenen nacionalitat espanyola. El ventall salarial es va eixamplant entre els salaris més alts i els més baixos. En el grup dels primers es nota força la persistent dificultat de les dones per a rompre el sostre de cristall salarial, mentre que en el grup de salaris més baixos, les dones són majoritàries. No es redueix la població amb pensions pobres, i es cronifica la feminització de la pobresa en l'àmbit salarial i de les pensions.

Ara bé, allò que vull posar en relleu com a conclusió principal és la importància objectiva d'aquesta estadística de l'Agència Tributària per conèixer la realitat sociolaboral de casa nostra, per observar l'evolució de les desigualtats, per analitzar la composició sectorial del nostre mercat laboral, etc. Però, malauradament, només mereix alguna passatgera menció periodística. Cap organisme autonòmic en fa menció! És un altre exemple de, tal com deia a l'anterior entrega d'Indicadors amb sifó, quelcom més que una deixadesa autonòmica. La deixadesa és de tal magnitud que, a tall d'exemple, tot i que l'article 30.32 del vigent Estatut d'Autonomia de les Illes Balears estableix com a competencial exclusiva de la comunitat autònoma la referida a «estadístiques d'interès per a la comunitat autònoma», i «organització i gestió d'un sistema estadístic propi», no hi ha hagut mai interès per a, a partir de les dades estadístiques de fonts tributàries, poder precisar estadísticament la complexitat de l'ocupació assalariada turística. En fi, en cèlebre frase de la nostrada història autonòmica parlamentària, «és el colmo!».