Sigues un home, comporta't com un home

Quin viatge tan solitari és això de 'ser' home, que trist també, perquè per a 'ser-ho', per a obtenir el reconeixement dels teus iguals, has d'amputar totes les possibilitats de ser per a ser d'una única manera! Has de tallar un cordó umbilical, has de separar-te de la mare, del nen, de la dona, buidar-te per dins, ser una pellofa, una armadura plena de buit: «no sé què em passa, no sé qui soc, no sé què vull, per què faig mal a tot el que m'envolta, per què em faig mal a mi mateix». Quanta exigència des del començament, des del bressol blau fins al nínxol!

Les úniques emocions que et permeten són la ira i la ràbia i tota la frustració de les altres emocions sense nom dirigida contra els altres: t’hi oposes per tal de reafirmar la teva identitat masculina, no fos cas que es pensessin que ets poc home, que ets un calçasses.

I és que la masculinitat perjudica seriosament la salut.

Espero que un dia siguem capaços de no donar per descomptat, de no generar expectatives de com els nens hauran de ser quan siguin homes. Tant de bo més homes amb amigues, més homes dient «no sé, no puc», més homes acariciant el cabell dels seus amics, més homes oposant-se al masclisme, més homes feministes, més homes imaginant-se cuidant perquè cuidar és cosa d'homes, més homes que sàpiguen que tenen dret a no ser aquest home que tu veus aquí.

Per molts més homes lliures i feliços!

Des de #Desembolicar cercam apropar-nos a una àmplia perspectiva de mirades i aportacions que ens marquen camins sobre i des de la masculinitat. Aquesta aportació de Roy Galán, és fruit d’un seguiment de les seves publicacions a les xarxes socials. Un text que ens impulsa reflexió, aporta nodriment. Observant, compartint, amb l’òptica de generar xarxa, agraïm a l’autor, la seva lectura des de Facebook, i l’atreviment de copiar i publicar a les nostres pàgines el seu comentari. El podeu seguir: https://bit.ly/3zD3aQB

Fotografia de: Manchester enfront de la mar.