El paradigma (i mite) de l'ocell fènix ens explica: «Quan al fènix li arribava l'hora de morir, feia un niu d'espècies i herbes aromàtiques, ponia un únic ou, que covava durant tres dies, i al tercer dia hi calava foc. El Fènix es cremava per complet i, en esdevenir només cendra, ressorgia de l'ou el mateix ocell fènix, sempre únic i etern. Això ocorria cada cinc-cents anys».
AUTOTEST
És la meva Nova Masculinitat fènica?
Suma 1 punt cada vegada que et sentis reflectit en alguna de les situacions següents:
Sempre estic tens davant dones feministes perquè m’angoixa que em renyin per alguna actitud masclista (flueixo menys que l'escata). Per favor, per favor, aplaudiu la meva desconstrucció.
Quan una feminista em critica per alguna homenada, em sent com un moixet xop abandonat i mir d'explicar-li fins a la sacietat que en realitat ella m'ha interpretat malament. Si hi insisteix, per dins m'enfad perquè em sent rebutjat i acab concloent amb menyspreu que aquesta feminista no té ni idea de feminisme (per descomptat, no m'atrevesc a dir-li-ho). Pensar que la pobra no hi toca pel que ha sofert també val.
M'angoixa que elles descobreixin alguns 'episodis' del meu passat.
No crec que calgui precipitar-se a decidir entre abolicionisme i regulacionisme. Esperem a veure què acorden les feministes. Tant de bo triguin molt.
No tenc ni la més remota idea de transsexualitat, però estic súper atent per saber el que convé dir.
Competesc constantment amb altres nous homes a veure qui és més llest en feminismes. Sempre guany jo.
Estic convençut que la meva Nova Masculinitat és la bona, totes les altres són neomasclistes.
Sent que soc l'únic home de tot lo món que percep que els homes no estam fent prou en igualtat. De fet, crec que res del que s'està fent no val. No deix canya dreta.
Darrerament he abraçat i besat més homes que en tota la meva vida. A poc a poc m’hi vaig acostumant.
Jo m'he alliberat de la influència dels 12.000 anys de ment patriarcal en 36 mesos. No sé què esperen els altres.
Crec que aport molt i que valc un món. M’haurien de pagar per això. I quan ho fan no m'importa que em paguin més que a dones feministes activistes. En aquest territori no aplic això de la bretxa salarial.
Estic convençut que es pot aconseguir un IBEX35 igualitari.
Necessit més de 500 paraules per explicar si em consider un home Feminista. Qualsevol cosa que no em faci contestar simplement un sí, no o no ho sé.
El meu privilegi és que de tant en tant renuncii temporalment a algun dels meus privilegis. I per descomptat ho explic.
Jo ho negocii tot amb la meva parella, com haurien de fer els bons empresaris amb els seus treballadors.
Tract exactament igual les meves filles que els meus fills. Exactament igual de regular.
Tenir centenars de contactes de dones feministes a les xarxes és un festival d'oportunitats per a follar. Algunes estan molt bones.
Continuu mirant porno, ara de manera conscient.
En el fur intern sé que la meva afectivitat i sexualitat tòxiques no tenen solució. Prefereixo no parlar d'això. Que no se'm noti al principi em basta.
Ús l’hemisferi esquerre, per fer veure que utilitz el dret.
Explic una vegada i una altra que als homes ens han atrofiat l'expressió emocional oblidant que l’ira és també una emoció.
M'irrita aquest test. Crec que és una merda. Típic del que ve de l’hort, ignorant i oportunista.
Si has obtingut més de 5 punts … en fi …
I plora amb mi, jo n’he tret 7.
Nota: Aquest text està escrit amb molt d'amor, per això sé que els meus benvolguts companys trapezistes no em trauran del circ.
Es pot trobar el text original a: 'Diálogos Masculinos 2' Edit. Cuatro Hojas. De Víctor Sánchez i Justo Fernández. Cáceres. 2019
També a 'La Pajarera': https://bit.ly/3gCBEIR
8 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ara de bon de veres, Llençolino i tots els altres, No estau farts de tota aqueixa comèdia de deconstrucció, perspectiva de gènere, jo som com m'autopercep, el metge assigna un sexe, l'home ha de demanar perdó pel fet d'esser home, el coit és una violació, el patriarcat, l'heteropatriarcat, el binarisme de gènere, si menjau ous sou uns caníbals, inquisicions feministes i també del políticament correcte'. linxaments pandèmics a les xarxes socials, amb tota la mala intenció d'aquest món, tot sigui per arruïnar la vida a qualcú? Desaparició d'un dels drets inalienables de l'home: la presumpció d'innocència (si l'acusadora és una dona? I, sobretot, acolloniment intensiu d'homeneus disminuïts davant una guarda de someres bramadores? No tenim prou maldecaps, sobretot a l'hora d'ara? Deveu sebre la dita: "Qui no té altres feines, el gat pentina." Posats a esser sincers, vos he de fer una confessió. Fa anys que amag que jo nó som un home, i ja és hora de fer el meu coming out: Jo som un boc, com a boc m'autopercep. Pobre del qui ho negui. I això a riscs d'esser acusat de violació per les cabres feministes. La meva dona ja m'ha declarat que ella és una anaconda. Feta aquesta confessió, i si ho deixàvem anar? No sense fer avinent als directors del "nostre" Balears que moltíssims començam a estar farts d'aquests articles curts de gambals, ridículs i neuròtics amb què tuden la plana principal del diari. No tenen coses més importants i interessants a dir? Què sàpiguen, aquests senyors "capos", que una clientela és molt mala de fer, però molt bona de perdre. Sobretot si hom els denuncia massivament a través de les xarxes socials. Cap viu i orelles dretes., doncs
Si són de bona qualitat i nets, heu creurem. Almanco més bons d'entendre.
Sí, Llençolino, però són llençols de bona qualitat i, sobretot, nets.
Tià: Tú tambe de llencols vas be.
Ara aquests homeneus disminuïts per les dictadores feministes pretenen que els qui som homes normals ens hem de "deconstruir". Però on van, amb aquests peus? Ens volen fer caure tan baix com hi han caigut ells? D'altra banda, no comprenc què pretén el "nostre" Balears publicant aquests llençols.de genteta aberrant.
A la intenció dels "censors" del Balears: vos agrairé que no elimineu aquest escrit meu, per molt políticament incorrecte i masclista que el pugueu trobar. Si tal feis, el publicaré dins altres mitjans de comunicació. ______________________________ Sempre m'he tengut per feminista en el sentit de perseguir la igualtat de drets (i de deures, ep!) per a homes i per a dones. Aquestes ones tercera i quarta del feminisme actual ho han tret tot de polleguera. El frit-i-bullit de perspectiva de gènere, culpabilització del mascle que, segons moltes d'elles, ha de demanar perdó pel simple fet d'haver nascut home. L'aberració segons la qual tot ésser humà és allò com s'autopercep: tant és que sigui nat femella com mascle i alerta que tu ho neguis, perquè et pot dur a la barra; la inquisició que, com una xarxa de teranyines a escala mundial, que aquestes criatures han estès, particularment dins ambients universitaris i que apliquen com a dogmes seguint els quals, si els negues, pots esser condemnat a l'ostracisme i fins i tot expulsat dels medis universitaris, perdent la feina, el bullying a què les xarxes socials d'aquests bruixots i bruixes feministes sotmeten els "heretges" (i heretge és qui no pensa exactament com elles volen que pensis), tot plegat ha fet molt de mal. Arriben a pervertir el llenguatge: ara els mitjans de comunicacions diuen que, quan un infant neix, el metge li "assigna" tal o tal sexe. "Assignar" no vol dir això: en tot cas, el metge "constata" que és mascle o femella, i avui dia, gràcies a l'ecografia, ni tan sols això no ha de fer. Pobre de tu, que diguis que tal miss Univers és de fet un home (un home que s''ha fet emascular, hormonar, siliconal i que, per fer els deus rals justs, s'ha fotut una perruca) és una dona perquè ell/ella ho ha decidit: et poden fer molt de mal. Heu vist fotos de les parets de Bons aires amb pintades com ara "Machete al macho", "Macho muerto, abono para mi huerto", "Mata a tu padre, mata a tu hermano, mata a tu novio", etc.? Un llibre insuportable, un cúmul de gemecs de femelles adolescents i dones insatisfetes, un patracol espès i reiteratiu en tot i pertot com és Le deuxième sexe, de la guru feminista Simone de Beauvoir, que vaig llegir fa temps i que ara rellegesc, ha de figurar dins la biblioteca (si és que tenen cap llibre) de tota bona feminista, per molt que la major part tenen aquest tosquet per mostrar que són unes feministes ortodoxes, tot i no haver-lo llegit mai. Un exemple del mal que han fet aquestes harpies entre "homes" febles d'esperit, uns pobres baldragues, o calçasses si voleu, és la interiorització de les acusacions d'aqueixes donetes, al punt que tremolen de por d'esser-ne criticats. Un exemple d'aquests mitjos mascles el tenim en l'article precedent Sort que aqueixa mena de feminisme va de rota batuda, com era d'esperar que succeís. Són homeneus insegurs d'ells mateixos que viuen, com l'autor del tristíssim article que podem llegir més amunt, que viuen angoixats, sentint-se com uns pàries de la humanitat, culpabilitzats per aqueixa mena de megeres. Jo vist molt content d'esser home, pare de família nombrosa. M'encanta esser un patriarca, igual com a la meva dona l'encanta d'esser una matriarca. Aquests anys darrers he viscut casos de feministes agressives que m'han acusat (ah, la inquisició feminista!) d'esser un masclista. Tenia (ja no la tenc, perquè l'he eliminada) una amiga que, de cop i volta, es va convertir en feminista militant aferrissada i proselitista. Va començar a observar tot quant jo deia i, sempre seguit, em botava a damunt amb crits de "Això que dius és masclista! Això que fas és masclisme!". I això per fets com ara que jo deia que tienc costum de, en entrar,, per exemple, a cap sucursal de banca, tenc costum de cedir el pas a senyores (joves o velles) que en vénguen darrere, o de cedir el seient en els mitjans de transport a les dones que van dretes. "Això és masclista! Això és masclista! Ets un "machirulo". Ho he tengut bo de resoldre: he eliminat de les meves amistats aqueixes femelles (?). Fora, arruix! Morta la cuca, mort el verí. Planc l'autor de l'article aquest, i em fa vergonya que un home pugui caure tan baix renunciant a la seva homenia i sotmetent-se i humiliant-se davant la inquisició feminista. M'encanta esser políticament incorrecte, m'encanta esser antifeminista, si es tracta d'aquest feminisme de tercera i quarta onada. Som un mascle orgullós d'esser-ho.
Efectivamente. Ni Alá, que es grande en el Sinaí, es capaz de entender escritos de este calibre. Me da la impresión que el autor sufre unos traumas como la copa de un pino. Un hombre sabe si le gustan las mujeres o los hombres. Sin medias tintas ni demás puñetas. Yo siempre he dicho que soy "bisexual". Dos mejor, que una.
Què punyetes és això?