Sopa de Cabra: «Les nostres cançons canten a la gent que té la voluntat de viure la vida d'una manera sincera i plena»

Després de tres discs d'or, un de platí, i la fita d'haver fet el disc de pop-rock en català més venut de la història, proposen noves cançons en aquest sòlid retorn, per esdevenir un cop més referent obligat i nexe d'unió.

Aquest dilluns el dBalears parlava amb dos dels components del Grup, Gerard Quintana i Josep Thió.

El nou disc porta per nom Cercles. De quins cercles parlem?

G.Q.: La voluntat de posar un títol polisèmic sempre ha estat una cosa dels Sopa. En aquest, de sobte en vàrem trobar treballant allà on havíem començat el projecte fa molt de temps. És una mica aquesta sensació de la persona que avança sense parar pensant que anirà molt lluny i de sobte es torna al lloc d'origen. Aquests cercles tenen aquest sentit també, de fi de cicles. Estem al final d'un cicle en l'àmbit col·lectiu en molts sentits. I potser a l'inici d'un altre. Tot el que està viu gira en cercles.

Dieu que en aquest Cercles s'hi trobarà l'essència i l'esperit dels Sopa... A quin disc ens recordarà o a quines essències ens remetrà?

J.T. Jo crec que és una continuació, gens traumàtica, de l'últim treball. Una conseqüència lògica del que ve després d'haver fet el Plou i fa sol. Aquest pas més de buscar i alhora no perdre el que ets i seguir tenint com a premissa buscar la cançó, buscar l'emocioni, buscar primer que ens emocioni a nosaltres i que n'estiguem convençuts i sense voler dissimular el què som i el què no som. Al final és sinceritat, emoció... i al final el resultat és satisfactori.

El disc consta de 10 cançons. A què o qui canten aquests deu temes?

G.Q. Quan un fa una cançó a vegades sí que és possible que pensi en un públic concret. Però nosaltres quan fem una cançó mirem molt lluny a l'hora de fer les cançons. Jo, a vegades, m'imagino algú que no és ni del nostre temps sentint una cançó nostra i pensant; que no li hagi d'explicar res, ni contextualitzar res. Les nostres cançons canten a la gent que té la voluntat de viure la vida d'una manera sincera i plena.

Els Sopa de Cabra es tornen a tancar a l'estudi després de 15 anys. Què en queda, quinze anys després, d'un dels grans del rock català dels noranta?

J.T.: De fet per separat hem estat fent coses tots aquests anys. No hem perdut aquesta connexió amb la feina. El que sí que hi ha és un retrobament molt agraït. Perquè quan estàs en solitari no saps ben bé qui ets, però retornar a Sopa de Cabra és retornar a coses conegudes. És com tornar a casa. Ha estat fàcil.

Per què tornen els Sopa? Per quedar-se?

G.Q.: Això no se sap mai. Ningú té la resposta ni en la seva pròpia vida. Nosaltres tornem, sobretot, per l'experiència de la celebració dels 25 anys l'any 2011. En 3 setmanes de concerts ens varen venir a veure 90.000 persones. D'aquell 2011 si què en vàrem treure la conclusió que si tornàvem, ho havíem de fer amb cançons noves. Han passat quatre anys des d'aquell 2011, però sí que aquell compromís hi era en el cas que féssim alguna cosa. També suposo que són cicles. Comences una cosa quan n'has acabat una altra. Hem treballat al voltant d'un munt de cançons i al final n'han quedat aquestes deu. És una bona experiència.

El pròxim 29 de gener seran a l'Auditorium de Palma presentant aquest Cercles... Quina relació tenen els Sopa de Cabra amb Mallorca i amb les Balears?

G.Q.: Aquí sempre ens vàrem sentir i ens hem sentit com a casa.
J.T. A Girona i a Barcelona, a casa, sempre ens hem sentit com que se'ns posava a examen, que se'ns mirava amb lupa. Amb Lleida, Tarragona, Alacant o Palma sempre hem tingut un amor recíproc, ens estimen molt i nosaltres també.