Igual que els grans clàssics del pop, del rock i de qualsevol altre estil musical, els clàssics infantils no moren mai, i encara manco si s'arrangen per donar-hi un caire modern adreçat als infants d'avui dia. Ni els Teletubbies poden fer ombra a La lluna i la pruna, El ball de la civada i La gallina Ponicana dels Cucorba, i l'èxit de les seves actuacions, els trenta anys sobre els escenaris i els onze discos que han enregistrat així ho demostren.
Començaren l'any 1977 com un modest grup de teatre infantil format per Francesc Aguiló, Gabriel Gamundí i Jeroni Cerdó i, el 1982, s'adonaren que a través de les cançons podien recuperar bona part de la cultura popular tradicional en català i difondre-la mitjançant el ritme i la rialla entre els menuts. "Quan començàrem a entonar cançons populars infantils en les festes dels pobles i a les escoles, no hi havia ningú més que ho fes a Mallorca, si més no professionalment. Aquell camí que emprenguérem, l'estètica que triàrem per fer-les arribar als més petits, l'han seguida després moltíssims de grups d'animació", indica Aguiló. "El nostre objectiu en els inicis de la banda era el mateix que ara: recuperar part de la nostra cultura popular i contribuir modestament a la normalització lingüística", afegeix.
Des de la fundació de Cucorba ja han passat més d'una trentena d'anys i 11 àlbums en els quals el trio ha combinat cançons populars arranjades amb els temes propis. "Hi empram un llenguatge modern, proper en les seves formes expressives al de la música que els infants escolten ara. N'aprofitam així tots els recursos, però mantenint la simplicitat necessària per fer les lletres entenedores i que siguin acceptades pels nostres petits protagonistes", assegura Aguiló.
Mitjançant aquesta nova entrega de la col·lecció dBàsic, els menuts podran ballar amb el ritme dels temes més característics del grup, en una selecció realitzada pels seus mateixos integrants. "Hem agafat una o dues cançons de cada disc que representen les diferents etapes per les quals ha passat la formació", manifesta Aguiló. "El CD té una unitat estètica encara que les obres siguin de diferents èpoques", afegeix. D'aquesta manera, els nostres lectors ampliaran avui la seva col·lecció dBàsic amb un àlbum que inclou, entre d'altres, Llengua de pedaç (1993) i El passeig de l'elefant (2004).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.