Hem tractat en un altre article quelcom de la vida i obra de Jafuda i Abraham Cresques, cartògrafs, autors de l'Atlas català i d'altres mapes medievals de gran mèrit i acurada documentació.
Aquests Cresques vivien a Mallorca prop de les torres del Temple i, molt probablement, per la zona on avui es troba el carrer de Tomàs Darder. Procedia aquest cognom de Catalunya i per això trobam, en el Principat, molts dels seus distingits parents, com és el cas d'Abiataz Aben-Cresques, també conegut, puix era força popular, com Cresques Abiabar, Cresques Abnar i Crexcas Abrahar, segons les diferents grafies. Quan Joan II d'Aragó (1398-1479) restà cec a causa de catarates, aquest cirurgià jueu de Lleida fou reclamat a la Cort per tal d'operar el monarca. Sembla que Cresques havia estudiat a Saragossa, s'havia llicenciat en medicina el 1459 i exercia a Lleida. Aquella operació, primer de l'ull dret l'11 de setembre del 1468 i de l'esquerre el 12 d'octubre del mateix any tingué un total èxit. El rei, amb setanta anys, se sentí força feliç. En referència als èxits d'aquella medicina jueva, diu el professor Süssmann Muntner, de l'Hebrew University de Jerusalem, que «durant l'època medieval cristiana les condicions de vida dels jueus en els països d'Europa foren molt dures; se'ls va perseguir per les seves creences, i se'ls limità molt les possibilitats de dedicació a una feina. Per aquesta causa es concentraren més en l'estudi. L'aprenentatge i la pràctica arribà a ser entre els jueus una mena d'ideal social, que es transmetia de generació a generació, i els metges jueus consideraven la seva feina més com una vocació espiritual que com una professió normal...».
Destaquem per altra banda l'Escola filosòfica-teològica de Hasday Cresques, que seguí la tradició de la que representava Nissim Girondí de Barcelona i que contribuí a superar el corrent de l'aristotel·lisme i més encara, com explica el professor Millàs Vallicrossa, de l'averroïsme, el mateix temps que preparava el renaixement filosòfic. Diu l'esmentat filòsof que la influència de Cresques perdurà fins després dels dies de l'expulsió i trobà molt ressò a l'estranger. L'obra polèmica de Hasday Cresques, Refutació dels dogmes cristians no li va atreure moltes simpaties fora dels Calls i més encara, el mestre hagué de patir moltes adversitats.
Fou acusat al davant de Pere del Cerimoniós amb motiu d'una suposada profanació de sagrades Formes i fou empresonat per ordre del rei, juntament amb el seu mestre Nissim Girondí. Mitjançant el pagament d'una fiança aconseguí la llibertat al cap d'alguns mesos.
Però la seva fama triomfà durant el regnat de Joan I, puix que era nomenat gran rabí de tots els Calls de la corona catalano-aragonesa. El 1391, tant el monarca com la seva esposa Violant protegiren Cresques i la seva família encara que no pogueren evitar que un dels fills del rabí fos mort en els avalots, a Barcelona, en aquelles tristes jornades.
Una dada interessant és que un dels deixebles de Hasday Cresques quan ja residia, de forma permanent, a Saragossa, era el famós Enric de Villena, de qui hem parlat en un altre article i a qui el mestre estimava molt.
