algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 18°
13°

La rebel·lió d'Atlas

Dimarts passat vam parlar de la novel·la El lector. Aquest llibre, publicat fa nou anys entre nosaltres, ha aconseguit enfilar-se per primer cop a les llistes de més venuts a causa de l’adaptació cinematogràfica. Moltes vegades, ells llibres no es venen per si mateixos, sinó que és un factor exterior el que en motiva una fama renovada. Això és el que està també passant amb La rebel·lió d’Atlas, potser la millor novel·la d’Ayn Rand. He mirat que alguns escriptors del país em donin la seva opinió sobre Rand i els seus llibres, però tan sols el poeta Bartomeu Fiol sabia alguna cosa d’aquesta escriptora, la qual mai ha deixat d’estar d’actualitat en l’àmbit anglosaxó. Rand va néixer a Rússia en el si d’una família jueva; convençuda individualista, adoradora de la filosofia de Nietzsche, va criticar durament el règim comunista posterior a la revolució bolxevic de l’any 1917.

Quan li va ser possible —al seu pare, apotecari, li havien pres el negoci— va partir cap als EUA, on volia treballar escrivint pel·lícules. Va fer d’extra en algunes cintes de DeMille, tot i que la fama li va venir de la seva obra novel·lística. Les seves novel·les són cants exaltats a l’individu, a la llibertat —defenses acalorades de l’egoisme racional—, al talent i al capitalisme clàssic del laissez-faire. Només un altre rus a l’exili, el gran poeta i premi Nobel Joseph Brodsky —també jueu— ha sabut expressar amb tant de fervor l’esperit de la llibertat americana: la ‘cançó de l’àtom’ implícita en la seva poesia; no oblidem que Brodsky va ser condemnat per ‘parasitisme social’ a patir cinc anys de treballs forçats durant el règim de Khrusxov, abans de poder també fugir a corre-cuita cap als EUA.

Si aneu al Youtube trobareu moltes (i divertides) entrevistes a Ayn Rand; en elles exposa la seva filosofia de vida atea, individualista i defensora del que ella creia que era la més gran virtut: l’egoisme. Segons Rand: ‘la recerca del propi interès racional, de la pròpia felicitat, és el més alt propòsit moral de la vida de l’home’. Les novel·les de Rand es tornen a vendre ara a bon ritme; llegeixo un article a The economist que ens mostra de quina manera les comandes del llibre al portal de llibres Amazon s’han disparat en els darrers mesos, coincidint amb les mesures econòmiques de l’administració Bush de compra d’actius bancaris o del pla d’estímul econòmic d’Obama del passat mes de gener.

Les dues polítiques van fer que el llibre es vengués millor que mai, arribant a destronar en la llista de més venuts fins i tot l’obra del mateix president, la seva tan memorable biografia política L’audàcia de l’esperança. El llibre de Rand tracta d’una vaga, però d’empresaris, d’homes innovadors i individualistes que es rebel·len contra una contínua i castradora intervenció col·lectivitzadora i reguladora. Sense aquests individus, la societat s’enfonsa. No ens ha de sorprendre que hi hagi també anunciada una versió cinematogràfica de l’obra de Rand, amb el matrimoni Pitt i Jolie encapçalant el repartiment.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Xesca, fa mes de 9 anys
Me l'apunt, aquesta dona. Quines ganes de llegir-la! Gràcies.
Valoración:1menosmas
Per Joan de Balàfia, fa mes de 9 anys
Es perill de s'individualisme versus col·lectivisme és que es va d'un extrem a s'altre. EUA és un país on gairebé no hi ha seguretat social, això és, un bé (o no tan bé, però pitjor no tenir-ne) col·lectiu, i on s'individualisme (s'anticol·lectivisme) es du fins a s'extrem i podem veure escenes de films de Hollywood on un sol individu (s'heroi) s'enfronta a uns quants (es dolents) però d'un en un i aquestos no saben unir ses seues forces per a reduir-lo; també com un sol individu pot acabar amb una civilització extraterrestre invasora i coses per l'estil. Com més aïllats estiguem mellor però mellor per a s'oligarquia
Valoración:-3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris