Partly cloudy
  • Màx: 19°
  • Mín:

Escoles laiques, l'altra taca d'ombra de la memòria

Dec una de les meves cròniques -ai, sempre parves- a l'amic Luis Camarero, exregidor municipal de Ciutadella, funcionari de Correus, indòmit i recalcitrant agitador del sindicat llibertari de la CGT a Menorca. Compliré la promesa, no sé si pla bé, emperò sí posant en la columna una embosta de reflexió, disseminada de flaires d'afecte personal. Havia sol·licitat de la meva ploma el favor a unes jornades de debat sobre el laïcisme en els nostres dies. I açò, a propòsit de l'homenatge públic que el seu moviment sindical tenia convocat per desvetllar l'oblidada -la soterrada- escola laica de Ciutadella de 1912.

Luis Camarero arronsa dins ell una presumpció aquilotada, de certesa intel·lectual potser imprecisa, però gravitatòria; en tot cas, de pes substantiu. Creu -i em sembla perfectament objectiu- que l'estudi de l'escola racionalista de Ciutadella roman presa en una fosca opaca, ingrata i despectiva, incloent-hi les pàgines de la historiografia com a matriu del coneixement i l'anàlisi del passat social de l'home. No és ja que l'opinió pública dels nostres dies sàpiga alguna cosa, escadussera, pel que fa a les experiències de docència racionalista dutes a terme a Ciutadella en el tombant del segle XX, no. El fenomen resulta més colpidor: trobam a penes algunes línies desfibrades en els manuals d'història de la pedagogia local que s'hi refereixen, just en trasquiló. Així com, entretant, observam que els annals de l'escola homònima d'Alaior gaudeixen d'una salut historiogràfica, diríem, copiosa i ben nodrida, el cas que afecta la ciutat del ponent menorquí se'ns apareix com una metàfora de signe antònim de l'estat de la qüestió.

En general, són els casos de Maó, Alaior, es Castell i Sant Lluís, a la comarca oriental de l'illa, dels que disposam un volum d'estudis nombrós, amb plena assumpció històrica de l'existència de les respectives escoles laiques. És més, em sembla haver notat una certa perdurabilitat de records i d'acceptació popular de l'obra docent que van protagonitzar en cascuna d'aquelles localitats. El fet, però, no guarda equivalència per a l'àrea de Ciutadella, gairebé gens. La indiferència historiogràfica que aquí ha predominat eriça, sí, la pell més insensible. Vet aquí l'argument formal que ha justificat les jornades de debat públic. A la vegada, han mirat d'escatir la complexa formulació, dificilíssima, de la laïcitat en el món educatiu i en la societat d'avui. Davant un enunciat de tanta gravetat, les conclusions, és clar, no semblen haver estat rotundes ni definitives. El debat cueja i cuejarà.
El mapa i la cronologia menorquina de les escoles racionalistes estan ben resolts, segons les investigacions de Pere Alzina, el doctor pedagog que més sap de la matèria.

A Maó es desplegà del 1902 al 1906; a Alaior, del 1906 al 1936, amb una interrupció l'any 14, el de la Gran Guerra; a Sant Lluís, del 1906 al 1909, tancada durant la Setmana Tràgica de Barcelona; al Castell, del 1921 al 1923, avortada pel cop d'Estat de Primo de Rivera; i, a Ciutadella, entretant, actuà per damunt d'onze anys bens garbellats: del 1912 al 1919, en una primera etapa, i del 1931 al 1936, en la segona i última, emmudida finalment pels fusells de la fratricida rebel·lió militar de Franco. La reconstrucció docent de l'experiència ciutadellenca, però, roman encara a l'ombra, o bonibé. L'apel·lació pública per fer-hi llum ha guanyat, de moment, virtualitat en una placa. La CGT l'ha finançada per subscripció popular.

La inscripció proclama, aquí on un temps s'hi ubicà l'escola: "En aquest lloc va haver-hi l'Escola Racionalista de Ciutadella, fruit de les forces progressistes ciutadellenques (...) En memòria del seu fundador, Francesc Pons Roca, del mecenes J. Pons Menéndez i del mestre Àngel Muerza, en nom de tots els pedagogs de la llibertat". Al debat encès, Luis Camarero em permetrà que, modestament, hi faci una aportació. ¿Quina és la missió transcendent, medul·lar i irrenunciable de la pedagogia: lluitar per la llibertat o lluitar per fornir persones lliures?

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan, fa mes de 6 anys
Crec que a cada poble hi hauria d'haver un carrer dedicat als pedagogs de la llibertat.
A Ciutadella hi hauria d'haver un carrer dedicat a Angel Muerza i als mestres de la república vilment assassinats.
Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris