algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 18°
18°

En record d'un amic (Des del dolor més profund)

D'entrada, faig constar el meu record més sincer i carinyós cap a na Marga, la seva esposa, i en Miquel i n'Andreu, els seus dos fills. Perquè ells són els qui veritablement pateixen el dolor més profund i insondable per la mort de Tolo Calafat. Una pena i un dol que, de ben segur, també comparteixen la resta de familiars de l'alpinista mallorquí i al qual jo, com a amic, també em vull adherir.

Avui és un dia molt trist per a mi, terriblement dolorós. Una tristesa i un dolor amarats de llàgrimes per la pèrdua d'un bon amic. "Tant de bo aquelles llavors del Lama de Kàtmandu que t'alleugeriren una gastroenteritis al camp base de l'Everest et retornassin ara la vida i, a mi, l'alegria."

Se n'ha anat un bon amic, sí, però també un excel·lent esportista i, sobretot, una gran persona. Ha partit, no ho oblidem, un dels "dos Tolos" de la històrica ascensió mallorquina de l'Everest. Fem un poc de memòria. Joan Antoni Olivieri Oli i Tolo Calafat aconseguiren fer cim al sostre del món dia 18 maig de 2006, mentre que l'altre Tolo (Quetglas) hi hagué de renunciar a causa d'uns problemes físics que li impedirien sortir de les tendes del camp IV cap al cim. D'això, aviat en farà quatre anys.

Va ser precisament en l'inici d'aquesta fantàstica aventura, al final de l'hivern de 2005, que vaig establir amistat amb en Tolito. Era petit, però el seu coratge, entrega i sacrifici superaven amb escreix la seva -diguem-ho així- diminuta estatura. No hi ha dubte que aquells mesos que passàrem junts al campament base de l'Everest establiren uns lligams entre tots els membres del grup que just s'entenen si ho has viscut de prop i amb la intensitat amb què ho visquérem. Allà, als peus de la muntanya més alta de la Terra, vaig aprendre a entendre, estimar i compartir la passió per l'alta, altíssima muntanya, tot i el seu risc elevat. "Aquest és un esport que enganxa", acostumàvem a dir.

Però fins aleshores, només havia sentit parlar de Tolo Calafat en els mitjans de comunicació, molt breument, per la seva ascensió del Cho-Oyu, l'any 2004. Era el seu primer vuit mil, aconseguit juntament amb n'Oli, i que suposà també el punt de partida d'un seguit d'aventures que poc després s'anomenaria "Mallorca a dalt de tot". El primer pas era pujar l'Everest i després, si sortia bé, la posada en marxa d'un projecte més ambiciós... Els 14 vuit mil? Qui sap!

De tot aquell grup que inicialment formaren en Jopela, n'Oli i els dos Tolos, just en Tolito continuaria amb el somni de conquerir, un darrere l'altre, tots els cims més importants de l'Himàlaia i el Karakorum. Començava, per a ell, la cursa dels catorze vuit mil. I ja en duia cinc... Ha estat l'Annapurna (8.091 m), la muntanya més mortífera del planeta, la que li ha barrat el pas. La que ha malmès el somni que tant il·lusionava en Tolito. Ara, però, li toca obrir traça cap a altres muntanyes, cap a altres indrets més enllà de...

Mai la distància entre el cel i l'infern no havia estat tan curta: just 400 metres. El que hi ha entre el cim de l'Annapurna i el lloc on en Tolito digué prou, perquè ja no podia més. "Tot just acabaves de conquerir el teu cinquè vuit mil! Quina alegria!" Encara record el dia que en Tolo em va comunicar que partia a l'Annapurna, a començament d'enguany. Era quan en Juanito Oiarzábal i en Carlos Pauner viatjaren fins a Palma per oferir unes conferències en unes jornades de cinema i muntanya que ell mateix havia organitzat. I record també la il·lusió desbordada amb què m'informava de la seva partida imminent cap al Nepal per pujar, al costat d'Oiarzábal i de Pauner, la desena muntanya més alta del planeta, però la més mortífera de totes.

Per això, avui és també un dia molt trist per al col·lectiu excursionista, molt especialment per al de les Balears. Ha mort un company de cordada i un dels únics alpinistes de les Illes que havien obert traça pel difícil i arriscat camí de les muntanyes més altes de la Terra. Mai no t'oblidarem i mai no t'oblidaré, Tolo. L'Annapurna t'ha pres la vida, però també et dóna la glòria: la glòria d'haver estat més amunt que tots nosaltres, en el paradís de l'alta muntanya. Es tracta de la mateixa muntanya que esdevé el bressol que acull i acarona, a partir d'ara, el teu somni etern. Descansa en pau.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per ciutadà muntanyenc, fa mes de 8 anys
Descansi en pau.
Valoración:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris