nubes rotas
  • Màx: 20°
  • Mín: 20°
21°

El Col·lectiu Teranyines i l'homenatge a mossèn Josep Estelrich

Enguany farà quinze anys que, per l'embranzida de Josep Estelrich, es posà en marxa un projecte, el Col·lectiu Teranyines, que, en la millor tradició de la nostra societat civil, ha dinamitzat socioculturalment la vila de Sant Joan, del Pla, i de retruc, la part de Mallorca que s'hi ha interessat. Escric aquest article fent-me portantveu, crec, del Col·lectiu i també dels editors del llibre en homenatge a Josep Estelrich -Joan Font, Joan Moratinos, Joan Bauzà i un servidor- que se presentarà demà diumenge a les 17 hores, a l'església de Sant Joan. Hi quedau ben convidats.

El Col·lectiu Teranyines pren el nom d'un grup de santjoaners que, durant els anys quaranta, realitzaren una generosa tasca en favor de la historiografia de Sant Joan amb la publicació Documenta, editada entre 1941 i 1947. En memòria d'aquell estol de pioners decidírem identificar-nos amb el mateix "malnom", amb paraules textuals del pare Rafel Ginard: "amb la jocosa i encertada denominació que qualcú ens penjà en un moment d'estat de gràcia lexical". Per les teranyines que pengen en els arxius i pel gust de remenar papers vells.

L'any 1994, després d'algunes converses i partint de la feina feta per les revistes locals o per algú en solitari, precisament per Josep Estelrich, sobre la parròquia de Sant Joan i el pujol de Consolació (producte d'haver realitzat la catalogació de l'arxiu parroquial), el Col·lectiu començà a treballar i ja ha arribat a la publicació de vint números de les "Monografies santjoaneres". Teranyines edita també des de fa nou anys el seu anual Pronòstic santjoaner, dirigit per Josep Canuto i Bauçà, i esporàdicament alguns Calendaris homenatge, organitza diades específiques i taules de discussió, i en formen part un grup de dones que organitzen activitats per visibilitzar la figura de la dona i reivindicar la igualtat de gènere. Tot plegat dóna una imatge, em pens, d'un grup crític i plural.

Josep Estelrich i Costa és un personatge amb una trajectòria llarga, fecunda i exemplar en molts de sentits. Nascut l'any 1922 a Sant Joan de Mallorca, la seva dedicació a l'església en multitud de vessants marca la seva cronologia a molts de llocs (vicari, ecònom, delegat diocesà de missions, vicari episcopal...), la qual cosa l'ha convertit en un capellà ben considerat i estimat per una gran majoria del presbiteri mallorquí. Alguns companys han destacat d'ell les seves profundes conviccions lligades a la terra i a la llengua, i en molts altres camps, posem per cas el seu paper en el ressorgiment de l'escoltisme a Mallorca.

Però voldria parar esment als anys que fou director de la Residència Sant Pere, per a joves obrers i estudiants, exemplificant la seva trajectòria d'home compromès socialment; la seva època de capellà del monestir de Santa Elisabet de Palma, on a més n'escrigué la història i hi catalogà el seu extraordinari arxiu; o la celebració anual, per al Grup Excursionista de Mallorca, de la missa de Sant Bernat de Menthon, el seu patró, al capdamunt de turons i serralades mallorquines, fet que denota la seva passió per l'excursionisme (membre fundador de l'Estol Vidalba) i l'amor i el respecte per la natura. Esmentarem també la concessió del premi Bartomeu Oliver que li atorgà l'Obra Cultural Balear, el diploma de soci d'honor de la Societat Arqueològica Lul·liana i el premi Jaume II del Consell Insular de Mallorca en reconeixement de la seva tasca intensa d'investigació, però també per tot el seu treball estudiant i difonent la figura, l'obra i el patrimoni del pare Rafel Ginard.

Ens havíem plantejat com un deure d'agraïment a qui fou el nostre primer president i, en certa manera, el motor del Col·lectiu durant anys, un acte de reconeixement públic, ja que en privat li havíem fet arribar el nostre sentir. Parlant amb alguns amics i amb altres integrants del Col·lectiu Teranyines, se suggerí compilar un llibre homenatge, obert a tothom, però bàsicament als qui ens sentim els seus amics i col·laboradors.

Dit i fet: es posà en marxa la petita maquinària que ha fet possible el volum que demà presentarem: Miscel·lània homenatge a Josep Estelrich i Costa. El llibre, a través de les col·laboracions que han anat arribant, s'ha articulat de la forma següent: en primer lloc, una cronologia i la bibliografia completa de Josep Estelrich (en destacaríem la seva feina d'investigació històrica); a continuació, s'hi han encabit les col·laboracions en forma de miscel·lània amb articles de recerca o d'autor; i una darrera part que agafa el significat més planer de "Liber amicorum", on alguns dels qui l'han conegut han volgut expressar-li el seu sentiment d'amistat.

Hem volgut reconèixer-li una part del temps i dels maldecaps que li ha duit gestionar el nostre Col·lectiu -molts de pobles de major tamany poblacional no en tenen de semblant- i també destacar el seu paper en la salvació i posterior compra -per part del Consell Insular de Mallorca-, del que avui és la Casa Museu de Cal Pare Ginard de Sant Joan. El Col·lectiu Teranyines ha dedicat al frare santjoaner, recol·lector del monumental Cançoner Popular de Mallorca, una part de la seva energia (vull recordar aquí que el Cançoner Popular, juntament amb les Rondalles mallorquines i el Diccionari Català-Valencià-Balear subjecten amb força tres potes mestres de la nostra llengua).

Per això s'han organitzat les Diades del Pare Ginard, de les quals se'n celebra aquests dies 23, 24 i 25 d'octubre, la novena. Ahir, Jaume Morey ens parlà d'Argument 1936. Sobre uns dietaris inèdits del pare Ginard i es presentà la vuitena edició dels Papers de Cal Pare Ginard que ha escrit en Pere Fullana: El P. Rafel Ginard: una vida malmesa entre el laïcisme, la guerra i la dictadura; avui dissabte, la Coral de la Universitat de les Illes Balears i la Coral de Sant Joan ofereixen un concert a les 20h a l'església i demà, com ja us he anunciat, a les 17 hores es presentarà la "20a Monografia Santjoanera": Miscel·lània homenatge a Josep Estelrich i Costa, patrocinada per l'Institut d'Estudis Baleàrics. Els editors, servidor entre ells, desitjam que la publicació estigui a l'alçada del nostre homenatjat, cosa difícil de fer, atesa la llarga i fecunda trajectòria del nostre "capellà Turricano", com el coneixem a la vila de Sant Joan. Un home savi, bo i arrelat a la nostra terra.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan des Velar, fa mes de 8 anys
Gran article; per ser publicat a una revista local. Felicito a n'aquest articulista per fer-se autopropaganda al primer paràgraf de l'article. Amb això ja basta per veure de quin tipus de persona és.
Valoración:6menosmas
Per Tomeu Mir, fa mes de 8 anys
Es just reconèixer la tasca a un home de poble que ha fet feina per difondre els valors de la nostra terra. la nostra llengua, la nostra esglèsia, la nostra història i la nostra identitat. Gràcies pep pel que has fet i estàs fent.
Valoración:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris