nubes dispersas
  • Màx: 20°
  • Mín: 16°
16°

De l'artesania o de l'art tèxtil

Impressiona témer-se de cop com una realitat que, per a un mallorquí, pertany al regne de la quotidianitat, com és ara la roba de llengües, ens pot portar tan enfora no sols en el temps ans també en l'espai. El que, en definitiva, és una manera de témer-nos de com podem patir una tan supina ignorància, fins i tot quan tenim tan a mà realitats que ens haurien de servir com a eficaç estímul per a sortir-ne. L'exposició Flàmules, organitzada per la Conselleria de Comerç, Indústria i Energia, que actualment pot visitar-se en el Casal Solleric, haurà estat l'ocasió perquè servidor hagi "descobert" que la tècnica d'uns teixits típics de l'Illa des de fa diversos segles, coneguts primer com a tela de flàmules i més tard com a roba de llengües, no és més que una manifestació més -l'única que s'ha donat per aquest cantó de la Mediterrània- d'un procediment ancestral originari d'Indonèsia o de l'Índia, conegut com a ikat.

En l'exposició s'explica que consisteix bàsicament en el tintat parcial de les troques de fil de l'ordit -abans de teixir-se-, la qual cosa s'aconsegueix mitjançant el cobriment parcial d'aquestes per mitjà d'un producte impermeable, com la cera, i de nusos. Ikat significaria en llengua malaia "fils formats". Aquesta tècnica artesana hauria arribat a Europa a través de la Ruta de la Seda, del Turkmenistan xinès i dels oasis de Bukhara i Samarcanda (els ikats de seda de l'actual Uzbekistan són famosos entre els coneixedors), Síria i Turquia.
A Mallorca, on aquesta tècnica arribaria segurament a través de Liorna i Gènova, la seva eclosió coincideix amb la renovació dels casals de la noblesa del segle XVIII. L'aleshores denominada tela de flàmules fou àmpliament utilitzada no sols per a cortinatges i per a l'entapissat de cadires i cadires de braços, sinó també per a cobricels i cobertors de llits entorcillats, i per a la decoració de les parets.

El visitant d'aquesta exposició pot admirar, a través de la projecció de moltes diapositives en color, els elements esmentats conservats a Can Fontiroig i Can Olesa, a Ciutat, i a Morneta, a Binisalem, a la Part Forana.
Pel que respecta a mostres d'aquesta mena de teixits d'arreu del món -especialment d'Indonèsia, Índia, Àsia central, Àfrica i Amèrica, hem de destacar també la quantitat de diapositives projectades i, molt especialment, les col·leccions de teles exposades d'Antoni Garau, Guillem Bujosa, Teixits Vicens de Pollesa, Teixits Riera de Lloseta, etc. Cal concloure que comptam amb unes firmes artesanes que s'han de fomentar decididament i encara plantejar-nos que, d'alguna manera, ens trobam amb una artesania de tal categoria que voreja amb l'art. D'aquí la deliberada ambigüitat del títol d'aquest article. Una ambigüitat que ve reforçada per l'interès de Miquel Barceló de col·laborar amb una sèrie de dissenys per a les proves fetes darrerament per Guillem Bujosa.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris