algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 16°
12°

Caça de bruixes contra els mestres que no adoctrinin

Un dels col·lectius que més repressió patiren amb el cop d'estat feixista del 1936 i els anys successius varen ser els mestres i professors. Quin mal havien fet? Alfabetitzar tothom, tant si era fill de ric com si era fill de pobre. El feixistum i el fals beatum no varen poder pair l'evidència que els fills de pobre podien servir tant per a les lletres com els fills de ric (o que un fill de ric podia sortir tan banastra com un fill de pobre). Ben mirat, encara ara els sap un bon greu, haver-ho d'admetre.

Passats setanta anys, els continuadors polítics de la missió franquista dins la mica de democràcia que han hagut de tolerar amb la restauració borbònica del 1978, tornen tenir els mestres i professors en el punt de mira.

Quin mal han fet ara els mestres i professors? Senzillament, han acabat amb l'adoctrinament espanyolista aplicant a les nostres aules el Decret de Mínims amb tot allò que aquesta mesura de consens suposa.

I què suposa el Decret de Mínims? Suposa la integració de tots els alumnes de les Balears en una sola comunitat. No els separa per motius de llengua. Els educa en el domini -i no en la ignorància- del nostre idioma. Sobretot, posa de manifest que el català serveix per a les funcions importants com, per exemple, estudiar a escola. I a l'institut. I a la universitat. I això contradiu l'adoctrinament espanyolista, que concep el nostre idioma com un xerrar 'de andar por casa' i el de l''Estat com una parla superior que 'hace más fino'. El Decret de Mínims ha donat als alumnes de les Balears la igualtat d'oportunitats en preparar-los tots en el domini dels dos idiomes oficials avui a les Balears.

Som, a hores d'ara, l'únic lloc del Planeta Terra amb un govern que persegueix a mort l'idioma oficial i propi del territori. Tot d'una que tornarem a la normalitat, l'idioma oficial i propi tornarà ser de coneixement obligatori per a qualsevol funcionari. Amb l'aplicació del Decret de Mínims, l'escola compensa a les aules la discriminació que encara hi ha contra els ciutadans mallorquinoparlants a tants d'àmbits on ens veim coaccionats contra l'ús del nostre idioma com, per exemple, a les sales de cine, en el dial de la ràdio, a la graella de canals de televisió, al control de trànsit de les carreteres, als jutjats, a segons quines consultes sanitàries, als establiments comercials amb personal que no ens atén ni ens entén en mallorquí, i a un bon enfilall d'altres àmbits que només asseguren el domini i la pràctica obligatòria de l'espanyol.

Amb el restabliment del consens lingüístic, que succeirà aquest govern patològicament malalt d'odi contra el mallorquí, el nostre idioma tornarà ser tan útil i necessari com l'espanyol a la funció pública, en concordança amb el mandat de la Constitució estatal actual, que considera el català tan 'espanyol' i, per tant, tan digne d'especial respeto y protección' com el castellà. En aplicar el consens lingüístic del Decret de Mínims, els mestres i professors asseguren la igualtat d'oportunitats de tots els estudiants de les Balears davant futures convocatòries a la funció pública. Asseguren una igualtat que molts d'altres àmbits monolingües en castellà impedeixen als futurs aspirants a funcionaris.

Això assegura que, una vegada que finirà el desgavell que imposa aquest govern radical antimallorquí, els servidors públics, com és lògic a tot el planeta, hauran d'entendre i atendre els ciutadans en qualsevol de les dues llengües oficials. I, tan sols de pensar en el retorn a la normalitat, la fòbia contra els mestres fa perdre el món de vista als nostàlgics de l'adoctrinament franquista.

Per això, mestres i professors, teniu la missió de resistir els despropòsits d'aquests subjectes i de formar ciutadans alliberats de l'adoctrinament en l'odi i en el menyspreu al mateix país, a la mateixa cultura i al mateix idioma. En patírem quaranta anys, d'adoctrinament. Els seus nostàlgics el volen tornar imposar. Però en quedaran amb les ganes gràcies al vostre coratge i a la vostra fermesa.

Jordi Caldentey, petit empresari

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 4
Siguiente
Per Jordi, fa mes de 5 anys

Hispania (en català Espanya) és el nom que posare els romans a tota la península mal anomenada Ibèrique. Per tant geogràfcament parlant tan Espanya és Catalunya com Castella com Portugal etc. Él rei Jaume I deia que ell era el principal del reis espanyols. Això no té res a veure en si hi ha d'haver independènica o no. Ja està bé de confondre Castella amb Espanya, Castella només és una part d'Espanya i es castellà una de les llengues que es parlen a Espanya (encara que la majoritària per circunstàncies històriques que no es poden canviar). Espanya és una cosa, Castella és un altra. ¿Per què sempre hem de dir dois? Els escocesos no volen esser anglesos, però mai no han dit es doi que no vulguin esser britànics.

Valoración:-23menosmas
Per ianekin, fa mes de 5 anys

Gràcies Jordi Caldentey per aquest article. No podria estar més d'acord.

Un altra petit empresari.

Valoración:2menosmas
Per francesca andrea, fa mes de 5 anys

Som mallorquina, estim la meva llengua damunt tot el mallorqui ,català de Mallorca.
Mallorquins i catalans tots som germans i parlam una mateixa llengua EL CATALA . El coneixement de la nostra llengua i la nostra cultura és el que ens arrela en aquest territori i ens farà lliures perquè podrem triar amb quina llengua ens volem expressar.. Amb el decret TIL el que es vol es arraconar la llengua pròpia.no ho hem de consentir.Els directors i els mestres tenen tota la rao .Gracies Jordi per escriura aques article

Valoración:14menosmas
Per Escolà, fa mes de 5 anys

Efectivament, els mestres i professors varen acabar amb l`adoctrinament espanyolista, però sense adonar-se (bé ells si sabien el que feien), varen imposar l`adoctrinament catalanista, i per a moltes persones de aquestes Illes, que respecten i estimen tant el català com el castellà, varen callar durant la dictadura i han callat fins ara, cosa que no poden entendre ni els radicals de un extrem, com els radicals de l`altre extre

Valoración:-6menosmas
Per Francesca, fa mes de 5 anys

Gràcies a Jordi Caldentey per aquestes reflexions tan assenyades que mostren agraïment a mestres i professors. Confiem que vendran temps millors ben aviat i, mentrestant, resistim amb feina de la bona.

Valoración:6menosmas
Per MADRILEÑUFOS, XUPAU AQUESTA, fa mes de 5 anys

Tot es forasterum i es renegats que els fan de criats van molt estufats perquè es partit franquista va ser votat. No diuen que s’immensa majoria el va votar perquè arreglàs sa crisi i creàs llocs de feina, no perquè fes forasterades una darrera s’altra.
Ara se pensen que seran eterns i mos fan sa guerra psicològica perquè es independentistes mallorquins encara no som majoritaris. Que vagin alerta perquè som una minoria creixent i, sobretot, activa i positiva. No cercam sa mort des foraster sinó sa vida des mallorquí.
A finals des segle XVIII i principis des segle XIX, es independentistes bolivians eren una minoria que espanya menyspreava. Però s’independentisme bolivià va anar cresquent i cresquent fins que dia 25 de maig del 1809 Bolívia va proclamar sa seva independència. Fora d’espetanya segur que Bolívia s’ho passa pipa perquè 203 anys després encara no ha demanat que la tornin ingressar dins sa seva ex-presó que era s’imperi sonbanyol sortosament desaparegut.
Visca Mallorca independent!

Valoración:20menosmas
Per Tomeu, fa mes de 5 anys

ESPETANYOLS BARCO DE REKILLA!
ARRUIX CAP A eSPETANYA, que rima amb SONBAÑA! VISCA MALLORCA LLIURE DE MADRILEÑUFETS I DES SEUS ENCULATS ES TRAÏDORS I RENEGATS!

Valoración:0menosmas
Per Jo som ESPANYOL,, fa mes de 5 anys

En Juanet, fa menys d'un minut

Catalanufets cantar amb jo
Jo som ESPANYOL, ESPANYOL, ESPANYOL,
Jo som ESPANYOL, ESPANYOL, ESPANYOL,
Jo som ESPANYOL, ESPANYOL, ESPANYOL, MALLORQUÍ I BALEAR .. no voleu independència .. Il · lusos que SOU uns il · lusos
Salut i Força

Valoración:-21menosmas
Per aarom, fa mes de 5 anys

VISCA EL REGNE DE MALLORQUES INDEPENDENT DE LA PODRIDA ESPANYA.

Valoración:12menosmas
Per arg, fa mes de 5 anys

@Balearikus:


http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html

Valoración:-4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 4
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris