algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 18°
13°

Andreu Gomila, en bon camí

Del darrer llibre d'Andreu Gomila, acabat de publicar per l'editorial Moll, podem començar a parlar-ne constatant que té un bell títol doble, El port. No serà res de mi. Un títol del tot coherent amb el material del que està compost. La primera part d'aquest descriu el lloc d'una acció molt relativa, més que res la manifestació d'unes consciències, sobretot la de n'Arnau, un personatge que pot qualificar-se de budista o gairebé; la de Maria, una dona jove decebuda de psicologia prou versemblant; i la del mateix autor, que ens parla directament, sense embuts, encara que ho faci des de Mèxic o Buenos Aires. En definitiva, un indret ben cavorquí que és, més que res, la matriu geogràfica de la qual procedeixen tots tres, igualment ben cavorquins o, almanco, sotmesos a la demolidora circumstància cavorquina. La segona part, l'afirmació tallant No serà res de mi, la qual, tot sospesat, pot dir-se per qualsevol membre de la raça humana una mica lúcid.

N'Arnau, que ha fet feina x anys al continent, ha tornat a l'illa i a la població costanera d'origen perquè s'ha cansat de qualque cosa que no acaba de fer-se totalment explícita. I se n'ha cansat d'una manera tan radical que ara desitja fugir de tot pensament i de tota il·lusió i es dedica a sortir amb un llaüt totes les dematinades, a provar-se amb les onades i, eventualment, a prendre'n alguna nota en un quadern que acabà caient a l'aigua. De fet, n'Arnau "no coneixia ben bé el procés de causa-efecte que l'havia conduït al fons del pou". Però és perfectament conscient de trobar-s'hi i ha decidir deixar de pensar, buidar-se, esborrar-se, en certa manera embrutir-se, embarcar-se diàriament en el llaüt Joana per a no pecar res, indolent. I ni el contacte diari amb na Maria, l'amiga de la infància que té el detall d'anar al moll a esperar-lo cada dia, no aconsegueix treure'l del seu entotsolament. En definitiva, n'Arnau és massa conscient que "l'existència terrenal..., és massa plena d'absència". I s'hi ha avesat tant que ja és incapaç de sortir-ne.

Na Maria és el personatge més normal, d'una psicologia més versemblant, com ja hem apuntat. També és el personatge que inspira o pot inspirar un major respecte per part del lector. Per qualque cosa acaba una de les seves manifestacions tot confessant: "Sóc dona i sóc mare en potència. M'han criat per posar bona cara i resistir. Resistir". L'autor és també un personatge decisiu d'aquest llibre perquè fa que sigui qualque cosa més que una novel·la i perquè en l'actualitat no és cap caprici la progressiva desaparició dels límits entre els diferents gèneres literaris, positiva evolució que ens pot fer arribar un contingut més ric i coherent. Podríem dir que la literatura s'eixampla i es fa més verídica. El port. No serà res de mi és, en aquest sentit, un llibre ben actual, que ens fa pensar que Andreu Gomila es troba en bon camí.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris