nubes rotas
  • Màx: 20°
  • Mín: 20°
21°

Aina Castillo Ferrer, nascuda a Palma...

GIANCARLO FINI
El líder d’Alleanza Nazionale ha tingut paraules d’elogi per a Josemari Aznar, icona espiritual del Partit Popular i heroi de Perejil. A parer de Giancarlo Fini, el nostre Josemari ha treballat força per a aconseguir que el feixisme italià s’integrés en el joc democràtic. Il signore Fini ho considera un gran mèrit. Els demòcrates, una tragèdia.

D’ençà de la participació activa de la dreta radical en el Govern italià, s’han pres mesures tan poc adients en un estat democràtic com són ara fitxar els gitanos i recuperar els sometents. Naturalment, Josemari no ha inventat res. Fraga també l’havia recuperat a ell quan s’embadalia amb les estrelles, tot i conduir la Lambretta, amb el risc evident de clavar-se una nespla monumental a qualsevol revolt. Perquè Fraga el va incorporar al Partit Popular, on arribaria a ésser-ho tot. President del Govern espanyol al llarg de dues legislatures i estrateg militar amb un notable en el seu full de serveis: va fer-li escac i mat a la vella de les cabres.

AINA CASTILLO
Aina Castillo afirma que la seva vida professional està feta de casualitats agradoses. Va viatjar a Pamplona per passar el temps, i no va tornar a Mallorca fins cinc anys després, amb els estudis de dret acabats. Casualment, va ingressar en el Partit Popular on, atès que la dreta ja no disposava de les Margaritas de la CEDA ni de la Secció Femenina de Falange, podia trobar una projecció social interessantíssima a través de les Tintoreres.

Ben aviat en Jaumet de les Rambles va nomenar-la consellera de Sanitat i Consum. Ha fet, per tant, carrera. Tanmateix, tocant al seu ingrés en el Pepé, la casualitat no existeix. Des del moment en què hi entrava Josemari, era evident que hi cabia tothom. Aina Castillo va incorporar-se a la sendera heroica que un dia trepitjaren folles fembres de l’Espanya casernària com Pilar Primo de Rivera i Mercedes Sanz Bachiller (tintoreres emblemàtiques).

MARIÀ AGUILÓ
El DCVB, a la veu tintorera, fa referència a "la mar fonda i negra... on s’amagaven les tintoreres esmolades". Avancen, les tintoreres, amb moviments elegants i ràpids, per les aigües tèrboles. Aina Castillo n’ha après aviat. En vista que la Quinta Columna de la Sanitat no accepta adquirir els coneixements de nivell B de català –indispensables (del tot indispensables) per a entendre un malalt que es queixa de mal de corrons i no d’una "infección renal"–, anuncia que el seu partit s’oposarà radicalment a qualsevol imposició lingüística per part del Govern. Ho ha dit en roda de premsa.

I sense avergonyir-se. Conclusió: Aina Castillo està malalta, perquè ni la persona més insignificant d’una comunitat qualsevol es manifesta contrària a un dels valors més determinants, d’aquesta comunitat, com és la llengua. Per tal de saber si el seu estat és o no és greu, cal que es miri en el mirall mentre va repetint, fins a mil vegades, els versos de Marian Aguiló:

Poble que sa llengua cobra

se recobra a si mateix.

Si a la vegada que fa mil (i que diu mil, diu dos mil o tres mil) sent una tènue escalfor a les galtes, identificable amb la vergonya, serà senyal que té cura.

PRIMO DE RIVERA
El març de 1924, el Directori Militar va fer talment el que ha fet Aina Castillo. És a dir, menysprear i arraconar la llengua catalana. Aleshores, els escriptors i intel·lectuals espanyols no eren Pérez Reverte, Jiménez Losantos o Gregorio Manzano, sinó Menéndez Pidal, García Lorca o Manuel Azaña. Doncs bé, aquesta gent va escriure a Primo de Rivera una carta, en defensa del català, de la qual extrec la frase següent:

"El simple hecho biológico de la existencia de una lengua, obra admirable de la naturaleza y de la cultura humana, es algo siempre acreedor al respeto y a la simpatía de todos los espíritus cultivados".

GABRIEL ALOMAR
Naturalment, quan els intel·lectuals espanyols varen escriure aquesta carta, el feixisme, a Espanya, no s’havia consolidat, tot i les proclames d’Albiñana. Així que el cos ideològic d’Aina Castillo estava per bastir. D’altra banda, els intel·lectuals catalans tenien força clara la qüestió de país. De manera que varen respondre amb una lletra de gratitud que, entre altres coses, contenia perles tan contundents com aquesta:

"Sia el bon missatge la clau d’or que obri la capsa on és guardada la llibertat de la llengua catalana. Emperò la llibertat sencera, no amb capitis diminutio. A l’escola, a la universitat, als tribunals, a tot arreu: la llibertat mateixa que teniu vosaltres per emprar la vostra llengua".

Sàpiga la senyora Castillo, tintorera enragée, amb un llom més blau i brillant que el cel de maig, que un dels signants era Gabriel Alomar, mallorquí de soca-rel. Vull dir, amb aquesta precisió, que fa vuitanta-cinc anys el pensament de la senyora Castillo ja tenia més floridura que el pa d’un condemnat a galeres.

FERNANDO VILLALÓN
Aina Castillo Ferrer, nascuda a Palma, mallorquina de soca-rel a desgrat seu, continua disposada a aixecar la bandera de la llibertat per a defensar el dret dels metges espanyols a no entendre ni parlar el català. La senyora Castillo ha anat a la universitat. Tanmateix, hi ha coses que la formació no dóna.

Que me entierren con espuelas

y el barbuquejo en la barba,

que siempre fue un mal nacido

quien renegó de su casta.

La dignitat és una d’elles. Qui renega dels seus orígens no és bo ni per a pondre ni per a covar. No ho dic jo, encara que ho subscric, sinó Fernando Villalón, un andalús digne, de mirada clara i pensament net.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Federelista, fa mes de 9 anys
El millor que pot fer Ana Castillo Herrero,que és el que en realitat voldria dirse,és anar a fer la cera amunt i avall-ja m'enteneu-aixi els guanyaria molt més honradament que fent de politicastra amb idees casposes de decades passades.
Salut i República.
Valoración:9menosmas
Per Sa Paparra., fa mes de 9 anys
Mai m'ho hagués pensat de Donya Aina!
Valoración:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris