algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 18°
21°

#67_2011

Amb aquest llenguatge modern i actualitzat acaba d'aparèixer el número 865 del Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, una de les entitats culturals de més edat i de més prestigi a Mallorca. Amb aquest volum comença una etapa nova, marcada per la renovació, però també per la voluntat d'avançar en el camí de l'excel·lència i de la qualitat en el camp de les ciències socials, singularment en el sementer de les ciències històriques.

Els socis de l'entitat hem rebut, amb gran satisfacció, la notícia de que el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) ha atorgat a aquest darrer número la màxima qualificació en criteris Latindex i que la publicació ha estat classificada amb la categoria B a l'ANEP i ha ingressat a la Base de Dades ISOC. Els investigadors de l'acadèmia coneixen perfectament aquest llenguatge i saben el significat que té aquesta qualificació, sobretot perquè catapulta la revista -fundada el 1886- al primer lloc de les de temàtica històrica que es publiquen a les Illes Balears.

El BSAL, amb cent vint-i-sis anys de vida, és una revista amb una salut envejable i avui és un excel·lent arsenal d'articles i d'informació, imprescindible per a qualsevol recerca històrica rigorosa. Un prestigi que rescentment s'havia consolidat, encara més, amb la digitalització de la col·lecció que permet avui recerques i buidatges sistemàtics, ràpids i exhaustius. Habituats a les males notícies, encallats en la rutina del discurs de la misèria cultural i en la manca de generositat i de perspectiva de les elits de la nostra societat, una notícia d'aquestes característiques restaura una part de l'autoestima i t'ajuda a mirar el col·lectiu d'historiadors d'una altra manera.

Ens referim a un col·lectiu que aspira a compartir la contemporaneïtat amb el propòsit d'intercedir i de facilitar ponts entre el present i el passat, amb projectes rigorosos i de prestigi per a la comunitat científica internacional. Si aspiram a seguir amb la idea tradicional de país, necessitam restaurar la memòria, amb restauradors i tècnics professionals, des de les conviccions, però sobretot des del rigor i els mètodes més avançats.

La Societat Arqueològica Lul·liana ha esdevingut, avui, un pont que ens permet transitar amb normalitat entre la tradició i la modernitat, perquè representa un dels fils de continuïtat cultural més sòlids dels darrers segles. Des de l'esperit dels mestres antics de la Mallorca de la segona meitat del segle XIX podem recórrer la ruta dels temps, amb llums i ombres, fins a arribar al present, un temps marcat per les tempestes al carrer i per una certa maduresa interior. Allò més positiu del país d'avui és invisible i, per això mateix, indestructible.

Aquesta revista, aparentment cuinada i destinada a consumidors lletraferits, a una minoria insignificant, ha arribat contra pronòstic a ocupar un dels pòdiums que estaven reservats a l'acadèmia universitària, amb més mitjans i més efectius. El mèrit no és exclusiu dels que acaben d'arribar a la Societat, però aquests hi han aportat uns ingredients nous que han permès fer una passa endavant que ha estat reconeguda i valorada per la comunitat científica. I això, globalment, repercuteix i retorna al conjunt de la societat.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per macià, fa mes de 5 anys

L'Enhorabona als responsables de la Societat
No hagués estat possible sense les persones que ho fan just per altruïsme

Valoración:-27menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris