algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 18°
13°

Camí de la Pujada (Formentera)

L'excursió parteix del caló de Sant Agustí, petit nucli de pescadors situat a peus de la Mola, on a més d'una interessant mostra de varadors i barraques resta un molí de sang restaurat, conegut popularment com el molinet d'en Vicent Campanitx. Aquí, especialment durant les calmes hivernals, el món corre al seu ritme natural lluny de frissors i altres pertorbacions de la modernitat. Abans de partir, cal recordar que tots els varadors de Formentera estan protegits des del 2002 mitjançant la figura de Bé d'Interès Cultural (BIC).

Partim, doncs, des del mateix nucli del caló. Pujam uns centenars de metres vora la carretera del Pilar, pel marge esquerre, amb especial atenció a les bicicletes que baixen escapades pel seu carril. Al cap de poc, al bell mig de la llarga recta de la carretera, parteix el camí que ens durà cap a una de les parts més interessants del recorregut, el tram corresponent al camí de la Pujada, un fragment empedrat de l'antic camí de carro d'accés a la Mola. Aquest camí apareix sobtadament, al fons de la tirada, seccionant l'espès matoll i amb restes d'un magnífic empedrat. Aquesta via, denominada popularment el camí Romà, és documentada als darrers decennis del segle XVII. Posteriorment, en 1797, la Junta de Millores n'encarregà a l'enginyer Pedro Groillez la reforma. En 1993, la part empedrada fou declarada Bé d'Interès Cultural (BIC), amb categoria de Monument, i en 2001 va ser restaurat per la Conselleria de Cultura del Consell d'Eivissa i Formentera i per la Conselleria de Turisme del Govern de les Illes Balears.

El camí de la Pujada travessa un atapeït pinar. Malauradament, a la meitat del coster el ferm empedrat desapareix. La tirada mor a l'inici de la planícia de la Mola. A escassos metres, i a l'altra banda de la carretera, arrenca el camí que ens durà fins al Pilar de la Mola, el qual coincideix incialment amb el de sa Talaiassa.

Continuam, doncs, cap a l'esquerra, on el camí es troba ara asfaltat. En pocs metres, sortirem del pinar i gaudirem d'un espai rural de primer ordre, amb una perfecta comunió de parets seques, tanques llaurades, barreres blaves, ceps retorts i pous emblanquinats. Després de deixar una gran vinya a l'esquerra i l'entrada a la finca Can Xumeu d'en Corda, assolirem una cruïlla, on voltarem a l'esquerra.

Els camps es troben molt ben treballats, amb casaments per ací i allà disposats de manera irregular però perfectament integrats n en el paisatge. Aviat deixam Can Casetes a l'esquerra i trobarem un nou encreuament de camins. Nosaltres continuarem recte, de cada cop amb més ambient urbà. Aquí destaquen Ca sa Baixera i Can Pep Maians. El camí desemboca al cor del poble del Pilar de la Mola, vora el cementeri. Basta alçar la vista per descobrir la inscripció "1788" sobre la clau del portal.

Com és sabut, el poble va néixer al voltant de l'església construïda l'any 1784 i després d'haver viscut tots aquells repobladors un bon grapat de dècades sense un temple en condicions. Un dels elements d'aquesta època és el cementiri, per davant el qual passa el camí que ens durà altre cop al punt de partida.

Just al davant se situa l'església del Pilar. L'origen d'aquest temple se situa en el 1771, quan els habitants de la Mola demanaren permís per a la construcció de l'església a l'arquebisbe Joan Lario, que no hi posà cap emperò. En 1784, l'edifici estava pràcticament acabat i el primer bisbe d'Eivissa hi oficià la missa inaugural. El temple, de senzilles proporcions, és de planta única, amb coberta de volta de mig punt i totalment emblanquinat.

Seguint uns metres cap al far de Mola, trobarem la desviació que ens durà fins al molí vell de la Mola, la millor mostra de molí de vent fariner conservada a Formentera gràcies a haver estat adquirit i restaurat pel Consell d'Eivissa i Formentera. La torre és de secció cilíndrica alçada sobre un cintell i es troba dotat de sis antenes; la part superior disposa de capell i bisbe.

Des del portalet de llinda situat a la planta baixa, una escala puja fins a l'obrador, en el qual resten totes les peces necessàries per a la mòlta: tremuja, forcada, llanterna, mola volandera i mola sotana. Fou construït l'any 1778, data que es pot llegir en una de les peces del molí.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris