algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 21°
23°

Trenta-un municipis de les Illes avalen l'oficialitat de la senyera com a símbol local

3719

Mapa dels municipis de Mallorca en relació a l'adopció de les quatre barres com a símbol oficial local.

13-02-2014 | mabb

Més de la meitat dels municipis mallorquins han girat l'esquena a la Llei de Símbols del Govern aprovant mocions per tal de rebutjar la norma que prohibeix penjar qualsevol símbol no oficial als edificis públics de titularitat autonòmica de les Illes.

En concret 27 municipis mallorquins -un 51% del total- han expressat el seu suport a què la senyera quadribarrada esdevengui símbol oficial d'interès local, i al conjunt de Balears se sumen a aquests quatre consistoris més, dels quals tres són menorquins i un altre formenterer.

Aquestes són les xifres de l'oposició local a la norma que regula els símbols de moment. Altres indrets estan a l’espera de debatre mocions similars durant les pròximes setmanes, com per exemple Ariany, on suposadament també serà aprovada, ja que el Partit Popular és minoria.

L'únic cas en el qual els regidors conservadors han propiciat amb l'abstenció la declaració que empara les quatre barres als municipis illencs ha estat Inca.

A continuació, el llistat de municipis de les Illes que han manifestat el seu rebuig a la Llei de Símbols:

- Alcúdia

- Algaida

- Andratx

- Artà

- Banyalbufar

- Búger

- Campanet

- Capdepera

- Consell

- Costitx

- Es Mercadal

- Es Migjorn Gran

- Esporles

- Ferreries

- Formentera

- Inca

- Lloseta

- Llubí

- Manacor

- Petra

- Pollença

- Porreres

- Puigpunyent

- Sant Joan

- Sant Llorenç

- Santa Margalida

- Santa Maria del Camí

- Sencelles

- Sineu

- Son Servera

- Valldemossa

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente
Per Montigalà, fa mes de 4 anys

Si tenim en compte que els Catalans anaren a les Illes a robar, és adient que la quadribarrada esdevingui símbol d'interès local ;)

Valoración:0menosmas
Per Mar i Joan, fa mes de 4 anys

Sa catalanada: fer cagar el tió

CagarelTioFa uns anys, es Col·legi Eugenio López, situat a sa plaça des Patins de Palma, va canviar de nom. Li posaren Col·legi Aina Moll Marquès, en homenatge a sa filla des gran filòleg. Recordem que es principal mèrit d’Aina Moll ha estat arribar a directora general de Política Lingüística de sa Generalitat de Catalunya (1980-1988), lo que li va valer convertir-se en membre numerari de s’IEC. Tot indica que hi deu haver qualque relació entre aquest rebatiament des col·legi i es fet que, en es Festival de Nadal de l’any passat, an es nins de 3, 4 i 5 anys els fessin cantar aquesta entranyable cançó:

Jo que sóc molt petit
no conec res del món

només el pare i la mare,
les neules i els torrons

A la nit de Nadal
fem cagà el tió!!

A la nit de Nadal,
canto aquesta cançó.

Una altra catalanada com un covo és mirar d’introduir costums i tradicions catalanes, ben respectables per altra banda, a Mallorca. Sa cultura d’un poble no només ve definida per sa seva llengua, tal com mos vol fer creure es catalanisme quan identifica cultura i llengua, deixant de banda altres aspectes culturals com puguin ser sa gastronomia, ses festivitats o ses tradicions. Una cultura és molt més que una llengua. Basta comparar Espanya, per exemple, amb països sudamericans on xerren sa mateixa llengua, com ara Veneçuela, Argentina o Colòmbia.

N’hi haurà que mos diran que per sa mateixa regla de tres també hauríem de criticar altres tradicions i costums d’altres països o regions peninsulars, no només ses que vénen de Catalunya. No és lo mateix. I no és lo mateix perquè ni ets andalusos ni ets anglosaxons tenen cap voluntat anexionista com sí la té es fort moviment catalanista que existeix a Balears. Es catalanisme a Balears no és un catalanisme gastronòmic, de menjar pecaíto frito a sa fira d’Abril o de ballar sevillanes, és un pancatalanisme que aspira, en darrera instància, a que es mallorquins siguem catalans. Per això, darrera aquest —en aparença— innocent “cagar el tió” dirigit a nins que encara duen sa llet pes morros, molts hi veuen una passa més en aquesta direcció anexionista.
Ja esta bé de robar-nos sa nostra identitat. Estic alucinant amb tota aquesta gent que diu que estima sa seva terrra, sa seva cultura i ses seves tradicions, quan realment lo que volen i ens volen fer.. és ser catalans insulars.
He vist celebarar sa diada de ses illes balears amb una calçotada i una festa castellera. Si, si, ho heu llegit bé. Aquest "patriotes" no val celebrar sa jornada amb ball de bot i una torrada de botifarrons i llonganisses, sino amb una calçotada i una festa castellera!!!. Tot plegat molt balear.
I voltros xerrau de dignitat ?
Sortosament els que estimam es nostro arxipèlag i sa nostra indiosincràcia, som majoria.
I més que ho serem, barco per tot es pancatalanisme d'una puta vegada !!

Valoración:-1menosmas
Per Esclaramunda de Foix,, fa mes de 4 anys

Esclaramunda de Foix,
Demananu-li as meu homo, el Rei Jaume II de Mallorques, lo que ès es mallorquinisme, demanau-li a Jaume III, mort a sa batalla de LLuchmajor o a Cabrit i Bassa. Ja en podedu dir de mentides, que es Balears el tenim i tendrem sempre ben present lo que significa es catalanisme i es mal que mos ha fet.

Valoración:-9menosmas
Per ...., fa mes de 4 anys

Mn ALCOVER A " LA VANGUARDIA BALEAR "

" Jo vindic com a forma absolutament llegítima sa des Balears, per més que se'n escarruifin certs mallorquins catalanistes de que dita llengo i no llengua, ha de ser entesa així i no com sa modalitat de Barcelona ni cap altre que sa parli a Catalunya... No mai he pretès subjestar Mallorca a Catalunya lingüisticament; mai he volgut esclavitzar ni endogalar es mallorquí en es barceloní, ni es nostro xerrar en es parlar de Barcelona ni as de cap altre indret de Catalunya.

Mn Antoni Maria Alcover i Sureda, a "La Vanguardia Balear", 18 de Gener 1919

http://www.youtube.com/watch?v=Qgl9Xyop0vE

Valoración:-2menosmas
Per arg, fa mes de 4 anys

-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoración:11menosmas
Per Anticolonial, fa mes de 4 anys

SEMPRE MALLORQUINS, MAI ESPANYOLS!!! (Fixau-vos que naltros no som racistes com alguns espanyolistes i no deim "de merda" ni terminacions en "ufos")

VISCA MALLORCA LLIURE DE FEIXISME PANCASTELLANISTA I DE TRAIDORS BOTIFLERS A SA NOSTRA TERRA!!

VISCA MALLORCA LLIURE I CATALANA!

Valoración:11menosmas
Per BALEAR, fa mes de 4 anys

SEMPRE MALLORQUINS, MAI CATALUFOS DE MERDA!!!

VISCA MALLORCA LLIURE DE FEIXISME PANCATALANISTA I DE TRAIDORS A SA NOSTRA TERRA!!

Valoración:-14menosmas
Per Biel, fa mes de 4 anys

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Benvingut Oliver i Esteller, Joan Estelrich, Antoni Maria Alcover, Gabriel Alomar, Pere Oliver i Domenge, Miquel Ferrà, Joan Pons i Marquès, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Capellà, Joan Fuster, Blai Bonet, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", etc.

Valoración:13menosmas
Per joanet, fa mes de 4 anys

Serem el volguem ser, Mallorquins y Espanyols. Mallorca sa meva terra, Espanya es meu pais.Crec que tot dos sentiments, són totalment compatibles. No hi hauria d'aver cap conflicte. Enquant a sa quatribarrada no entenc el perque del conflicte, ses quatre barres vermelles formen part de quasi totes les banderes de tots els municipis de mallorca es el que va deixar la corona d'aragó.

Valoración:-13menosmas
Per kan, fa mes de 4 anys

Somera Rossa, ja són més de la meitat els que han fotut al farmacèutic (27 de 53). I encara en queden 8. Per tant, segur que no tendrà majoria. ;)

Valoración:19menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris