algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 21°
23°

Més de 50.000 persones clamen "Salvem Mallorca"

La manifestació pel territori omplí el recorregut de punta a punta

690

La plaça Major era plena a vessar per escoltar el manifest fet pels organitzadors. La concentració assolí un nivell històric de participació i d'ambient reivindicatiu.

25-12-2016 | S.AMENGUAL.

Quan la capçalera de la manifestació arribava a la plaça Major de Palma encara quedava gent per sortir de la plaça d'Espanya. Més de 50.000 persones -60.000 segons els organitzadors, 45.000 segons la Policia Nacional i 30.000 segons la Local- sortiren ahir al carrer per dir «Prou» a la «destrucció territorial» de Mallorca en una protesta que els convocants, el GOB i Salvem Mallorca, no dubtaren de qualificar d'«històrica», la més gran feta mai a Mallorca en defensa del territori.

Si el referent era la protesta del 14 de febrer del 2004, que aglutinà 50.000 persones sota el lema «Qui estima Mallorca no la destrueix», la d'ahir la superà. Una riuada de gent, vinguda de tots els racons de Mallorca, inundà els carrers de Ciutat, amb pancartes i cartells que reclamaven parcs i espais verds o que s'oposaven a projectes urbanístics i de carreteres de diversos indrets de l'Illa. La marxa, convocada per reclamar un nou model territorial i urbanístic a Mallorca, va ser, sobretot, un clam contra les polítiques del PP, però també una crida de rebuig a la corrupció, en boca de tothom després que esclatàs el cas Andratx.

Una vintena de membres de les plataformes en defensa del territori, entre ells el ja emblemàtic pare March, capellà de la Real, duien la pancarta de capçalera amb el lema de la manifestació: «Prou destrucció. Salvem Mallorca». Darrere d'ells, cada una de les plataformes convocants portava la seva pròpia pancarta. «No al Segon Cinturó», «Salvem La Real» o «Sí al parc i no a l'asfalt» es podia llegir en alguna d'aquestes. Més enrere encara els seguien la plana major de tots els partits polítics d'esquerres i sindicats, també amb les seves pròpies pancartes. Sorprengué la presència de representants d'Unió Mallorquina, partit responsable de la política territorial del Consell de Mallorca.

Eren les sis en punt quan els primers manifestants sortiren de la plaça d'Espanya i, després de recórrer el carrer dels Oms, el Born, la Rambla, Conquistador i Colom, trigaren una hora i vint minuts a arribar a la plaça Major. Els darrers arribarien més d'una hora més tard.

No s'hi registraren incidents i el silenci només es trencava amb càntics contra la corrupció, l'urbanisme descontrolat o la destrucció paisatgística, que s'intensificaren amb una forta pitada quan els manifestants passaren per davant la seu del Parlament, el Consell i, sobretot, de l'Ajuntament. A la capçalera i a la coa de la marxa xeremiers i tamborers animaven la caminada.

Ja a la plaça d'Espanya, el pintor i director de teatre Joan Lacomba i la periodista Maria Lluïsa Suau hagueren de llegir dues vegades un manifest en el qual s'exigia que s'aturin els projectes polèmics. El manifest recordava el poc cas que feren els governants a la protesta de fa tres anys i advertia que ara tots els illencs estan pagant les conseqüències «ambientals i econòmiques» dels projectes que provocaren aquella manifestació. «Ara que ja tenim bona part de la costa desfigurada, toca trinxar el sòl rústic. Amb la destrossa de les carreteres s'ha servit Mallorca en safata de plata als que especulen amb el territori», advertí Suau entre aplaudiments.
La periodista recordà que en aquests quatre anys s'han desprotegit espais naturals, «per molt que ara es vulguin maquillar amb noves figures de protecció de nom altisonant i de poca efectivitat». Lacomba continuà i demanà que s'aturi la permissivitat davant les irregularitats urbanístiques, algunes de les quals «han degenerat en casos de corrupció».
«Davant la deixadesa i la corrupció urbanística cal dir prou», sentencià el dramaturg, qui constatà que «els de sempre som cada vegada més» i cità indrets de procedència dels manifestants, com la Real, el Carnatge o Bunyola. A ells, els agraí l'assistència i els recordà que indrets com sa Dragonera, es Trenc o Cabrera s'han protegit amb mobilitzacions. La lectura del manifest acabà amb una mostra de solidaritat cap a aquells que, com el portaveu del GOB, Miquel Àngel March, són víctimes de «campanyes de manipulació i descrèdit» i amb un crit de «Prou destrucció. Salvem Mallorca».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris