nubes dispersas
  • Màx: 19°
  • Mín: 16°
18°

Manacor declara la senyera quadribarrada símbol oficial

3166

Pastor durant el Ple d'aquest dilluns.

13-01-2014 | Guillem Mas

L'Ajuntament de Manacor ha aprovat en l'últim plenari celebrat aquest dilluns que la senyera quadribarrada sigui símbol oficial local, de la mateixa manera que ho féu el consistori d'Inca.

La moció sobre les quatre barres, promoguda pel grup del PSM-IV-Entesa, just ha estat rebutjada pels tres edils del Partit Popular, comptant amb l'aprovació dels altres desset.

La declaració es basa en un article de la Llei de Símbols de Bauzá, i també permetrà a tots els centres educatius del municipi exhibir el llaç en defensa de l'ensenyament en català.

«Un símbol forà»
El regidor del PP, Llorenç Bosch, va defensar el seu vot en contra al·legant que «la senyera és la bandera d'una altra comunitat autònoma», en referència a Catalunya, i la qualificà de «símbol forà». Des del PSM-IV-Entesa, Miquel Oliver, apuntà que «la quadribarrada és la base de la bandera de Manacor i per tant és un símbol molt nostre», a més d'incidir en la «llibertat d'expressió que això suposa».

Així mateix, el batle de la capital de Llevant i vicepresident del PI, Antoni Pastor, votà en el mateix sentit que els socialistes, els ecosobiranistes, els independents, i els republicans, tornant a demostrar amb aquest gest que el seu compromís personal amb la llengua i cultura pròpies de les Illes és ferm. Això ja es féu palès amb la seva eixida del Grup Parlamentari Popular, per no voler acceptar l'arraconament del català a l'hora d'accedir a un lloc de feina a l'administració.

L'Estendard
En aquest sentit, Pastor va retreure al PP que «renunciï a l'estendard del Rei En Jaume I i a la bandera de Manacor que es va aprovar el 1984 amb els vots dels populars». Recordà així mateix que els populars de la capital del Raiguer «votaren a favor» de la senyera, i acusà els manacorins fidels al Govern de «mesclar un símbol cultural amb qüestions de Catalunya que no vénen al cas». Pel seu cantó, el PSOE, Esquerra i AIPC defensaren també la «llibertat d'expressió».

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 4
Siguiente
Per FORA SA DICTADURA ESPANYOLISTA, fa mes de 4 anys

Espanyolistes botiflers de Mallorca i Balears... quatre replagats, quatre renegats i traiïdors a sa nostra TERRA.. quatre venuts a Madrid..
Barco traiidors, no sou mallorquins, no sou balears, sou madrilenys!!!
arruuuuuix de CA NOSTRA .. barco traïdors...
Prou d'espoliar cada any més de 3.000 milions d'euros an es mallorquins cap a Madrid.

No Volem Colonialisme a Sa Nostra Terra !!!!

Valoración:0menosmas
Per MARGA, fa mes de 4 anys

Pancatalanistes de Mallorca i Balears..cuatre replagats, cuatre renegats i traiidors a sa seva TERRA.. cuatre venuts en es principat.. Barco traiidors, no sou mallorquins,no sou Balears, sou catalans !! arruuuuuix de CA NOSTRA .. barco traiidors...

No Volem Pancatalanisme a Sa Nostra Terra !!!!

Valoración:-3menosmas
Per Autonomista, fa mes de 4 anys

En temps d'En Franco hi havia sucursalistes de Castella i ara hi ha sucursalistes de Catalunya... Pobra gent, em fan pena!

Valoración:-2menosmas
Per cou?, fa mes de 4 anys

Ni sa conquista de Mallorca va ser catalana, ni tampoc hi hagué una repoblació catalana. En primer lloc s’illa no ès repoblada, ja que sa població mallorquina no s’esvaeix. A Mallorca hi roman una considerable població sarraïna que en part se converteix an es cristianisme –i que més tard es seus descendents seran considerats com a ciutadans de Mallorca– i també un nucli important de població jueva. I no ès catalana ja que a més des catalans, que són majoritaris, també hi ha un important número de pobladors occitans i italians, així com altres hispans i europeus.

Com succeeix a sa conquista de 1229, la Santa Seu també anima s’arribada de nous pobladors cristians a Mallorca durant sa postconquista. A més d’aquest fet, una part des nous pobladors que arriben a Mallorca fugen des rigors feudals des continent, per disfrutar de ses llibertats de sa Carta de Població de Mallorca de 1230. Es nous ciutadans de Mallorca hi arriben per crear sa nova pàtria que proclama s’aventurer portuguès Pedro Gonsalviz: ”ad defendendum Maioricarum patriam et salvandum ubique omnia jura nuestra”.

Es fet que s’immensa majoria des nous pobladors de Mallorca pertanyin a una gran àrea lingüística que abraça des de sa Provença, passant pes Llenguadoc, fins a Navarra al nord i fins a Tarragona al sud, els permet poder-se comunicar sense problemes ja que xerren unes llengües romàniques molt parescudes. Això ès així ja que en es segle XIII encara estan per definir-se ses àrees lingüístiques actuals, no existeix sa llengua catalana tal com l'entenem ara.

Aquests ciutadans de Mallorca —cristians, jueus i sarraïns cristianisats— són es qui impulsaran es desenrotllament econòmic i comercial des Regne a partir de ses bases institucionals i comercials promogudes pes monarca Jaume I. Durant tot es Regne privatiu, Mallorca se convertirà en es centre d’intercanvi comercial més important de tota la Mediterrània Occidental.

Pancatalanistes go home barco arruuuix de Ca Nostra !!

Valoración:-12menosmas
Per TALIBNAUZÁN A PATIR, fa mes de 4 anys

HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA, HE, HE, HE, HE, HE, HE, HE, HE, HE, HE, HE, HE, HE, HE, HE, HE, HE, HE, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HO, HO, HO, HO, HO, HO, HO, HO, HO, HO, HO, HO, HO, HO, HO, HO, HO, HO, HU, HU, HU, HU, HU, HU, HU, HU, HU, HU, HU, HU, HU, HU, HU, AI, AI, AI, AI, AI, AI, AI, AI, AI, AI, AI, AI, AI, AI, AI,
NO PUC PUS!!!! HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI,
ME COMPIX, HA, HA, HE, HE, HE!!!!!
GRÀCIES, TALIBAUZÁN!
ETS S'ALEGRIA DE MALLORCA!
NO T'ATURIS DE FER RABIETES I FORASTERADES I NÚMEROS DES TEUS!
ES MALLORQUINS MOS AVORRIRÍEM SENSE TU!

Valoración:10menosmas
Per TALIBAUZÁN A PATIR!, fa mes de 4 anys

HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA, HE, HE, HE, HE, HE, HE, HE, HE, HE, HE, HE, HE, HE, HE, HE, HE, HE, HE, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HO, HO, HO, HO, HO, HO, HO, HO, HO, HO, HO, HO, HO, HO, HO, HO, HO, HO, HU, HU, HU, HU, HU, HU, HU, HU, HU, HU, HU, HU, HU, HU, HU, AI, AI, AI, AI, AI, AI, AI, AI, AI, AI, AI, AI, AI, AI, AI,
NO PUC PUS!!!! HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI,
ME COMPIX, HA, HA, HE, HE, HE!!!!!
GRÀCIES, TALIBAUZÁN!
ETS S'ALEGRIA DE MALLORCA!
NO T'ATURIS DE FER RABIETES I FORASTERADES I NÚMEROS DES TEUS!
ES MALLORQUINS MOS AVORRIRÍEM SENSE TU!

Valoración:8menosmas
Per Foner blanc i blau, fa mes de 4 anys

Madrileñufo, d'on prové es LLINATGE MALLORQUÍ Martorell?
Sa conquista de Mallorca no va ser totalment però sí principalment catalana.
Com hi hagué una repoblació no totalment però sí majoritàriament catalana.
S’illa és repoblada, ja que sa població musulmana per poc s’esvaeix.
A Mallorca hi roman una minoria sarraïna que en part se converteix an es cristianisme i adopta com a llengua pròpia es "pla catalanesc", com l'anomenaven es nous pobladors –i que més tard es seus descendents seran considerats com a ciutadans de Mallorca–.
Ben igual va passar amb un nucli important de població jueva, que se va mallorquinitzar, o sigui, catalanitzar lingüísticament.
A més des catalans, que són majoritaris, també hi ha una minoria d'occitans i d'italians, així com altres pobles estrangers, com per exemple hispans i europeus orientals.
Com succeeix a sa conquista de 1229, la Santa Seu també anima s’arribada de nous pobladors cristians a Mallorca durant sa postconquista, que igualment se catalanitzen lingüísticament, o sigui, se mallorquinitzen.
A més d’aquest fet, una part des nous pobladors que arriben a Mallorca fugen des rigors feudals des continent, per disfrutar de ses llibertats de sa Carta de Franquesa de Mallorca de 1230. Es nous ciutadans de Mallorca hi arriben per crear sa nova pàtria de "catalans de nació", que era com s'anomenaven es nous mallorquins i que proclama s’aventurer portuguès Pedro Gonsalviz: ”ad defendendum Maioricarum patriam et salvandum ubique omnia jura nuestra”.
Es fet que s’immensa majoria des nous pobladors de Mallorca pertanyin a una gran àrea lingüística que abraça des de sa Provença, passant pes Llenguadoc, fins a Navarra al nord i fins a Tarragona al sud, els permet poder-se comunicar sense problemes ja que xerren unes llengües romàniques molt parescudes. Això també passa amb so portuguès, lleonès, castellà i aragonès.
Això ès així ja que en es segle XIII encara estan per definir-se ses àrees lingüístiques actuals, no existeix sa llengua espanyola tal com l'entenem ara.
Aquests ciutadans de Mallorca —catalans, jueus i sarraïns cristianisats— són es qui impulsaran es desenvolupament econòmic i comercial des Regne a partir de ses bases institucionals i comercials promogudes pes monarca Jaume I de Catalunya i Aragó.
Durant tot es Regne privatiu, Mallorca se convertirà en es centre d’intercanvi comercial més important de tota la Mediterrània Occidental.

Espanyolistes go home barco de rejilla arruuuix de Ca Nostra !! Partiu tots cap a españistan ara mateix d'una puta vegada!!

Valoración:9menosmas
Per bibiloni, fa mes de 4 anys

@ BOIXUS

Això ho diràs tu.

Valoración:-8menosmas
Per boixus, fa mes de 4 anys

Molt bé, Foner, quina erudició. Ara explica'ns com és possible que els llinatges de Mallorca, i de la resta de les Illes, siguin els mateixos que els del Principat de Catalunya.

I no cola repetir la mateixa "teoria" repobladora.

Valoración:11menosmas
Per Foner Vermell i Negre, fa mes de 4 anys


Ni sa conquista de Mallorca va ser catalana, ni tampoc hi hagué una repoblació catalana. En primer lloc s’illa no ès repoblada, ja que sa població mallorquina no s’esvaeix. A Mallorca hi roman una considerable població sarraïna que en part se converteix an es cristianisme –i que més tard es seus descendents seran considerats com a ciutadans de Mallorca– i també un nucli important de població jueva. I no ès catalana ja que a més des catalans, que són majoritaris, també hi ha un important número de pobladors occitans i italians, així com altres hispans i europeus.

Com succeeix a sa conquista de 1229, la Santa Seu també anima s’arribada de nous pobladors cristians a Mallorca durant sa postconquista. A més d’aquest fet, una part des nous pobladors que arriben a Mallorca fugen des rigors feudals des continent, per disfrutar de ses llibertats de sa Carta de Població de Mallorca de 1230. Es nous ciutadans de Mallorca hi arriben per crear sa nova pàtria que proclama s’aventurer portuguès Pedro Gonsalviz: ”ad defendendum Maioricarum patriam et salvandum ubique omnia jura nuestra”.

Es fet que s’immensa majoria des nous pobladors de Mallorca pertanyin a una gran àrea lingüística que abraça des de sa Provença, passant pes Llenguadoc, fins a Navarra al nord i fins a Tarragona al sud, els permet poder-se comunicar sense problemes ja que xerren unes llengües romàniques molt parescudes. Això ès així ja que en es segle XIII encara estan per definir-se ses àrees lingüístiques actuals, no existeix sa llengua catalana tal com l'entenem ara.

Aquests ciutadans de Mallorca —cristians, jueus i sarraïns cristianisats— són es qui impulsaran es desenrotllament econòmic i comercial des Regne a partir de ses bases institucionals i comercials promogudes pes monarca Jaume I. Durant tot es Regne privatiu, Mallorca se convertirà en es centre d’intercanvi comercial més important de tota la Mediterrània Occidental.

Pancatalanistes go home barco arruuuix de Ca Nostra !!

Valoración:-14menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 4
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris