nubes dispersas
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
24°

La lluita de la Part Forana, l'oblit de la història

Fa quasi 500 anys, els pobles de l'Illa sumaren forces per defensar els seus drets amb la revolta de les Germanies, de la qual avui ja no queda petjada

Un dels episodis històrics més importants i dolorosos per la Part Forana cau en l'oblit. Les Germanies, la revolta social que enfrontà entre 1521 i 1523 milers de pagesos i menestrals (agermanats) contra nobles, mercaders i jerarquia eclesiàstica (mascarats), no es té present. Els agermanats, primer dirigits sota les ordres de Joan Crespí i després per Joanot Colom, s'aixecaren per obtenir la reforma radical de l'economia pública i l'abolició dels censals i imposts que ofegaven pagesos i menestrals. Pràcticament tota la Part Forana, tret de la ciutat d'Alcúdia (títol que rebé precisament per mostrar lleialtat a Carles I) i del castell del Santueri (Felanitx), féu costat als agermanats, que demanaren la deposició del virrei Miquel de Gurrea.

Malgrat que fou una de les revoltes cabdals on la Part Forana lluità per fer-se valer, actualment són pocs els que saben que les terres que trepitgen foren escenari de morts salvatges. El poble no conserva cap record en forma de cançó, contarella o dita que s'hi refereixi, indicador del trauma que suposà per als vençuts. L'historiador Martí Canyelles assegura, però, que "durant segles s'ha intentat retre homenatge als agermanats, però sempre s'acaba imposant la visió vencedora".

Tanmateix, la sort de les Germanies s'escrigué als camps forans. La vila de Pollença fou la primera que pagà les conseqüències de revoltar-se contra el virrei, que rebé ajuda de les tropes de l'emperador Carles I, que cremaren l'església de Pollença, on hi havia 200 persones, entre dones i nins, que moriren sense compassió. A més, les marjals de sa Pobla foren testimoni de la massacre agermanada, primer en la batalla del pujol de Son Sabater i després a Son Fornari. La lluita més cruel fou a Son Fornari, on moriren prop de 2.000 persones, fet que suposà la desfeta dels homes de Joanot Colom.

Fins fa pocs anys, una placa en recordava els incidents, però desaparegué, com la resta de testimonis de les Germanies, sense que Patrimoni no hi actuàs. La fi dels agermanats s'escrigué a la batalla de Rafel Garcés, entre els municipis de Binissalem, Inca i Sencelles, on els vençuts foren penjats als ametlers que es trobaven fins a arribar a Ciutat.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Antoni Rodriguez, fa mes de 7 anys

A principis d'any a Inca i a proposta del grup municipal del PSM, es va anomenar Pau Casesnoves com a fill il·lustre de la ciutat. Pau Casesnoves va ser dirigent agermanat i junt amb Joanot Colom dirigí les germanies a la part forana entre el setembre de 1521 i el juny de 1522 en que partí cap a la Cort de Valladolid per a parlamentar amb l'emperador Carles I i d'on no tornà ja que fou declarat contrari a la corona i sentenciat a mort. Vet aquí la nostra particular aportació al record d'una gent, la de la Germania, que lluità per a la millora dels mallorquins.

Valoración:0menosmas
Per Barbut, fa mes de 7 anys

1ª L'any 1523 encara no s'havia sembrat cap ametller a Mallorca.
2ª Dins la memòria popular, quan jo era nin, hi havia un rebuig fort heretat, cap els palmesans:
-Ciutadans! "Panesillos"!, Llonguets"!... - ens deien amb cara de pocs amics. Ho vaig viure a alguns pobles del Pla.

Valoración:0menosmas
Per felip andreu, fa mes de 7 anys

En el darrer disc del grup musical Anegats, apareix una cançó que es diu "vuits i nous" on parla de la necessitat de canviar les coses "preparant una revolta, com si a devora hi fos en Simó Tort", a l'estil del moviment dels indignats, tot i que el disc és anterior al 15M. També parlen de " vuits i nous i els temors que me deslliguen dels mes germans forans, per creure en la nova Germania". Està clar que no és un anàlisi històric molt extens o acurat, però almenys els milers de joves que els segueixen tenen l'oportunitat de mirar a la wikipedia qui era en Simó Tort, què eren les Germanies, o reflexionar sobre qui són els vuits i nous que els Anegats critiquen. Aquests músics han fet més per la cultura balear, que molts professors de secundària. Mereixen un reconeixement.

Valoración:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris