lluvia ligera
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
18°

L'Audiència demana que Matas declari com a imputat pel cas Bitel

L'eleva al Suprem perquè el ministre digui com aconseguí el document de Quetglas

690

Francesc Quetglas i el seu advocat, Antoni Diéguez.

25-12-2016 | S.A.
L'Audiència Provincial de Palma ha considerat «prematur» l'arxivament del cas Bitel decretat pel jutge instructor, Enrique Morell, i li ordena elevar la causa al Tribunal Suprem perquè el ministre de Medi Ambient, Jaume Matas, declari en qualitat d'imputat. Segons la resolució feta pública ahir, a la imputació «no s'ha d'associar cap connotació pejorativa, sinó que permet respondre amb les majors garanties davant la possibilitat de preguntes que puguin tenir un to incriminatori». L'acte de l'Audiència, de data de 27 de maig, admet que, malgrat que hi hagués un error inicial en el readreçament del correu electrònic de l'actual conseller d'Obres Públiques, Francesc Quetglas, a través del qual tots els seus arxius arribaven a l'ordinador de Sebastià Vallori, exsecretari de Matas, «es produí l'apoderament o aprofitament dels documents donat el llarg període i el nombre de missatges rebuts», motiu per la qual «no es veu cap raó per arxivar sense pal·liatius les actuacions».

La Secció Segona de l'Audiència, integrada pel seu president, Joan Catany, i els magistrats Eduardo Calderón i Francisco Javier Mulet, aquest darrer com a ponent, ha establert que la instrucció no haurà finalitzat fins que el ministre Jaume Matas expliqui com arribà a les seves mans el document exhibit en el debat de l'estat de la comunitat del 1998 «Bases per a l'enquadrament», amb la mateixa caràtula que només tenien els receptors originals del text: Francesc Quetglas i l'exdirector d'Urbanisme Manuel Cabellos. L'acte rebutja les tesis de la defensa de la secretària personal de Matas, Francesca Pascual, que argumentà que l'article 197 del Codi Penal només protegeix els secrets personals i no els referits a la vida pública, oficial o política «com són els continguts dels documents readreçats».

Molt al contrari, l'Audiència se cita a si mateixa i el Tribunal Suprem per tal d'establir que el dret fonamental a la inviolabilitat de les comunicacions està consagrat en la Constitució i que el Codi Penal salvaguarda els secrets i també la intimitat de les persones. L'Audiència centra el debat a establir si realment existeixen indicis (perquè les proves només es practiquen en el judici oral) per reobrir el procediment i efectuar les diligències demanades pels recorrents: Francesc Quetglas, el Govern i Esquerra Unida. La resolució declara provat que tots els correus electrònics (professionals i personals) enviats a Francesc Quetglas entre el 9 de març del 1998 fins al març del 2000 es rebien en el compte de Sebastià Vallori. La seva missió en el gabinet de la Presidència era, precisament, seleccionar i ordenar el correu de Jaume Matas, malgrat que declarà que altres treballadors coneixien la clau del seu ordinador.

La seva cap, Francesca Pascual (a qui l'Audiència incrimina, juntament amb Vallori), tenia una llibreta amb els codis de tots els funcionaris del seu gabinet i ordenà a Vallori que realitzàs un esborrament selectiu del seu ordinador quan el PP abandonà el Consolat. Només s'ha trobat l'arxiu «Seny.txt», un document de les eleccions primàries socialistes enviat per Fernando Monar el 30 d'abril del 1998, i «Bases per a l'enquadrament», que fou remès per la consultora catalana Gfassociats el 18 d'agost del mateix any a Quetglas i a Cabellos. Ambdós decidiren canviar la portada del document i substituïren «Bases per a l'enquadrament» per «Pla territorial del Consell», que fou el fullet que, segons l'Audiència, es repartí en un fòrum ciutadà a l'hotel Palas Atenea. La resolució indica que l'acte d'arxivament del jutge Morell «intenta desvirtuar la potencialitat d'aquests indicis» davant l'exhibició, per part de Jaume Matas en el Parlament, «del document sense modificar, que tan sols hauria de tenir Quetglas».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris