cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
22°

El jutge arxiva el cas Bitel en no apreciar l'espionatge a Quetglas

Considera que la «punxada» va ser un error en la manipulació del correu electrònic

690

Francesc Quetglas i Antoni Diéguez en el Jutjat 9 de Palma.

21-12-2016
El jutge d'instrucció 9 de Palma, Enrique Morell, arxivà ahir el cas Bitel, de presumpte espionatge informàtic a l'actual conseller d'Obres Públiques, Francesc Quetglas, perquè estima que no existeixen indicis racionals de readreçament indegut del correu de Quetglas al de l'anterior Presidència del Govern, en temps de Jaume Matas, ni tampoc que hi hagués intencionalitat ni de descobrir els seus secrets ni de vulnerar la seva intimitat. La resolució judicial rebutja també que l'expresident Jaume Matas i els imputats en la causa, entre ells Sebastià Vallori, membre de la secretaria de Matas, s'haguessin aprofitat de les circumstàncies per apoderar-se dels missatges personals de Quetglas.

El jutge Morell assumeix un «fet indiscutible: existí un indegut readreçament», mitjançant el qual tots els correus de Quetglas des del 10 de març del 1998, quan era responsable d'Urbanisme del CIM, fins que es posà la denúncia el 30 de març del 2000, tenien també com a destinatari el compte de Vallori. Aquesta evidència l'explica el jutge com «un error i no una operació intencionada». Per argumentar aquesta afirmació, el magistrat es basa no tan sols en els informes pericials, sinó en una simulació audiovisual informàtica realitzada en 51 segons en el jutjat. Basant-se en aquesta prova, Enrique Morell explica el readreçament per la multitud d'errors tècnics i manca de control de Bitel i la utilització d'un suport informàtic deficient o, almenys, insuficient.

«El programa PostOffice, versió 3.2.1. (emprat per Bitel) tenia una alta probabilitat d'incórrer en errors en la selecció dels comptes de correus que es volien readreçar, especialment si es valora que la persona que realitzà l'operació (un becari sense contracte) no tenia la suficient experiència per executar dites operacions». Segons la resolució, la intencionalitat al·legada pel perit del Govern, Miguel Àngel Gallardo, «només es basa en sospites a les quals falta el necessari rigor per articular una acusació concreta contra els imputats».

Durant el debat de la Comunitat, l'any 1998, Matas exhibí un document urbanístic en el Parlament que digué que havia rebut en el seu correu electrònic i, dirigint-se als bancs de l'oposició, afirmà: «Vostès tenen un Barea». Segons el jutge, «Barea no és sinònim d'espia, sinó que és un personatge singular que opinava lliurement sense valorar si pertanyia a aquest o a aquest altre partit». La resolució assenyala que «tenir un Barea és un luxe que, desgraciadament, cap partit no vol permetre's».

El magistrat Morell exposa la seva tesi de com arribà aquest document a les mans de Matas: «Mitjançant Cristòfol Huguet i Miquel Ramis, director general i conseller, respectivament, amb l'ex-Govern del PP». Segons la resolució, aquest document no era secret, «ja que s'havia difós en un acte públic en un hotel de Palma». No obstant això, existeix altre arxiu que aparegué a l'ordinador de Vallori: el seny.txt, un document intern del PSIB sobre les eleccions primàries socialistes. També rebutja el jutge aquesta prova, ja que considera que «no s'ha pogut determinar la procedència del fitxer, que pot provenir d'un disquet, d'un CD-Rom o de qualsevol altre mitjà». I insisteix: «No és possible atribuir a una persona concreta la introducció o manipulació d'aquest document en el disc compartit de Presidència».

El magistrat diu que no vol fer cap retret, però afirma que les cintes amb les còpies de seguretat amb l'arxiu seny.txt «estaven en poder de l'actual Govern, que les lliurà al jutjat l'abril del 2000, mitjançant el director general de Tecnologia, Carles Bona». Segons la resolució, «el jutjat no ha pogut contrastar per mitjans que no existeixen, amb les degudes condicions d'imparcialitat, totes les circumstàncies relatives a l'esmentat document».

Sense indicis per anar al Tribunal Suprem
Enrique Morell ha arxivat l'assumpte abans fins i tot que es pronunciàs el fiscal general de l'Estat, Jesús Cardenal, sobre la petició del fiscal designat en el cas, Miguel Àngel Anadón, perquè declaràs Jaume Matas com a imputat, que rebé el suport unànime de la junta de fiscals de les Balears. Segons l'acte, «no hi ha indicis de criminalitat que permetin elevar les actuacions a la Sala Segona del Tribunal Suprem».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris