algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
13°

El cas Andratx suma una nova sentència condemnatòria per a Massot

L'imputat ha acordat sis mesos de presó i vuit anys d'inhabilitació per a càrrec públic per haver permès l'ampliació d'un habitatge unifamiliar en un terreny protegit

690

Massot, en una vista judicial anterior.

09-09-2011 | T. Ayuga.

El cas Andratx ha sumat una nova sentència condemnatòria -els 15 judicis celebrats fins al moment s'han saldat amb imposició de penes- després que l'excap de l'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament d'Andratx i exalt càrrec del Govern de Jaume Matas, Jaume Massot, s'hagi conformat aquest dimecres a sis mesos de presó i a vuit anys d'inhabilitació per a càrrec públic per haver permès l'ampliació d'un habitatge unifamiliar de 134 metres quadrats que havien estat construïts en els anys noranta i que estava ubicada en terreny protegit.

Mentre, tant la Fiscalia com l'acusació particular han retirat les seves acusacions contra l'exzelador municipal Jaume Gibert i l'exassessor jurídic del Consistori José Ignacio Mir, qui també han tornat ha asseure's al banc dels acusats malgrat que finalment no han estat jutjats per aquests fets. D'aquesta forma, Mir ha abandonat la sala mentre que, en el cas de Gibert, el president del tribunal, Eduardo Calderón, li ha indicat que "pot anar-se'n però de forma simbòlica", ja que de nou havia de ser conduït a la presó de Palma, on compleix condemna en el marc d'aquesta causa.

En concret, la Fiscalia demanava les mateixes penes que a Massot per a Gibert, per un delicte de prevaricació urbanística i 9.000 euros de multa per falsedat en document oficial per a Mir, qui ja va ser condemnat en ferm a un any de presó per la construcció de l'habitatge de l'exbatle Eugenio Hidalgo amb llicència de nau agrícola. Per la seva part, l'acusació particular, exercida pels advocats Josep de Luis i Isabel Fluxà en representació de l'Ajuntament d'Andratx, sol·licitava dos anys de presó per a Massot, un any i vuit mesos per a Gibert i un any de presó per a Mir.

Tal com declara provat l'escrit de conformitat, relatiu a la peça número 55 del cas, el propietari del terreny va obtenir el 1992 llicència per aixecar un xalet malgrat que només hi havia unes ruïnes que no podien rehabilitar-se per haver perdut l'ús d'habitatge, mentre que cinc anys després li va ser concedit un altre permís per construir una piscina. Tanmateix, va ser el 2001 quan Massot va entrar en escena en ser sol·licitada llicència per ampliar el xalet.

Així, el també exalt càrrec del Govern de Jaume Matas va emetre en juny de 2002 un informe favorable a la concessió malgrat indicar en el mateix que es tractava de terra catalogat com Area Natural de Especial Interés (Anei) i Area Rural de Interés Paisajístico (Arip). I això malgrat conèixer "perfectament" la normativa urbanística, els tràmits a seguir si era terreny protegit i saber que s'estava sol·licitant una ampliació que suposava depassar en dues vegades i mitjana el volum màxim autorizable per les Normes Subsidiàries (NNSS) d'Andratx.

És més, l'acusat també va ometre el tràmit d'informació pública i la remissió de l'expedient al Consell de Mallorca per a l'emissió de l'informe, evitant d'aquesta forma l'informe negatiu de l'Administració insular i possibilitant una ampliació de fins un total de 226,1 metres quadrats, és a dir, un cent per cent de l'inexistent volum inicial. "S'infringia així la Llei de Disciplina Urbanística per tal com sense informes preceptius no es pot atorgar llicència i en cas de concessió són nul·les de ple dret".

Mentrestant, l'escrit recorda com el zelador d'obres va emetre un informe oficial en el qual afirmava que a la parcel·la hi havia un habitatge l'antiguitat del qual era anterior a 1950, a causa que "part de la construcció era una bona imitació de les tècniques constructives de les edificacions rurals de Mallorca". De la mateixa manera, l'assessor jurídic va emetre el seu informe jurídic el 26 de juny d'aquell any, també favorable, el que va possibilitar d'aquesta forma que la llicència fos concedida el 5 de juliol.

Es dóna la circumstància que l'Audiència va desestimar, en el marc d'aquesta peça, el recurs d'apel·lació que va interposar Mir contra l'auto dictat per l'anterior jutge del cas Andratx, Francisco José Pérez, que posava fi a la instrucció del serrell. L'imputat al·legava que va actuar d'aquesta manera a causa que ja havia estat atorgada una llicència el 1992 per ningú impugnada i el seu advocat apuntava a més a la manca de coneixements tècnics suficients per part de seu patrocinat. Unes al·legacions que van ser rebutjades de pla per l'òrgan judicial, que va confirmar d'aquesta manera l'escrit recorregut.

 

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris