lluvia ligera
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
18°

Balears reviu la reina de les mobilitzacions

El 15 de febrer del 2003 sortiren prop de 80.000 persones a totes les Illes per dir «No a la guerra»

El 15 de febrer del 2003 prop de 80.000 illencs varen sortir als carrers de les capitals de les quatre illes per expressar ben clar i més fort que mai «No a la guerra». Sols a Palma varen ser prop de 50.000 els ciutadans que, sota la pluja, arribats de tot Mallorca varen fer tot el que estava en les seves mans per impedir una guerra que va començar un mes després.

Aquella manifestació va ser convocada a Mallorca per la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social, de la qual llavors en formava part CCOO. Aquest moviment d'associacions va ser l'autèntic artífex de la mobilització, deixant que els partits d'esquerra i UM, que també s'oposava a la guerra, passassin a un segon pla. Entre els organitzadors hi havia desenes de persones, però els que més varen fer de portaveus del col·lectiu, varen ser Pep Juárez (CGT), Pep Suárez (ATTAC), Aina Díaz (EU), Ernesto Baletto (USO), Biel Candentey (STEI-i), Rosa Bueno (Federació de Veïns de Palma), Joan Amer (GOB) i Carles Valentí (Cristians pel Socialisme).

Juárez recorda la fita com «la major intensificació de manifestacions» de la història (tretze en dos mesos). El dirigent de CGT considera que la mobilització «va ser positiva malgrat els resultats electorals. S'ha demostrat que s'havia muntat una immensa mentira, que ocultava els interessos petroliers dels Estats Units a l'Iraq. No hi havia armes de destrucció massiva».

Per la seva part, Baletto reflexiona que «s'aconseguí mobilitzar milers de persones i demostrà que Mallorca estava a l'alçada de les circumstàncies. Un moment de sensibilització ciutadana impressionant». Igualment, Amer, del GOB, recorda que «varen mostrar que hi havia un alt grau de conscienciació ciutadana» i la defineix com «una 'mani' anti-PP». Des d'un punt de vista més sociològic assegura que va confirmar que «els mallorquins també sortim al carrer». Per la seva part, Caldentey la recorda com «una gran presència de persones de diferents ideologies i creences que s'ha vist que tenien raó quan parlaven dels motius de la guerra».

Díaz assegura que «va veure despertar Mallorca, havia viscut a una Illa que estava adormida i va ser una sorpresa veure que es despertava i que la gent ho tenia tan clar».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris