nubes dispersas
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
21°

21.535 dies al capdavant de l'actualitat montuïrera

A edat de 86 anys, el director de la revista montuïrera Bona pau, Onofre Arbona i Miralles, continua treballant per potenciar la informació local i propera del poble

Escriu i descriu la realitat del poble de Montuïri amb la mateixa il·lusió i fermesa que el primer dia. El director de la revista local Bona pau, Onofre Arbona i Miralles, treballa al capdavant d'aquesta publicació mensual per acostar als veïns la informació del municipi. A 86 anys, Arbona té ben en ment els 59 de vida de la revista. "El primer número va sortir el 27 de gener de 1952 com un full parroquial en castellà, un simple fullet", declara el responsable, que hi començà a participar en el quart lliurament.

Censura

El director de Bona pau deixa constància de la "dificultat" de la censura de l'Estat durant la dictadura franquista. "El 1953, el ministre d'Informació i Turisme, Manuel Fraga, ens volia aturar la revista, però no ens acoquinàrem. En pagàrem les taxes i el 19 d'octubre de 1953 rebíem l'autorització de la Direcció General de Premsa del Ministeri, cosa que suposava el vistiplau oficial".
"Durant aquests gairebé 60 anys, no han faltat col·laboradors en una tirada que ara és de 800 exemplars i que també arriba a Amèrica, perquè hi ha montuïrers", afegeix.

Així mateix, Arbona, que ha estat mestre i director d'escola, assenyala: "Ara, Bona pau és per a mi una manera de mesclar-me amb el poble, de saber tot el que hi passa, i un entreteniment. Tenc ganes de continuar, però el temps comanda i el relleu és natural, perquè hi ha molts de joves que fan feina en la publicació amb moltes ganes".

A punt d'editar-ne el número 700, el proper juny, el responsable n'avançà que serà "especial", però "tampoc no hi farem gaire cosa", atès que per gener de 2010 "ja celebrarem el 60è aniversari". D'aquesta manera, el responsable de Bona pau manifesta que "en tot aquest temps només hi ha hagut un número en el qual no he intervingut: va ser el mes que em vaig casar i vaig partir de viatge amb la meva dona". "Sempre hi ha moments extraordinaris en una revista i tenim la sort que la nostra va endavant", sentencia.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris