algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 16°
14°

Fa 40 anys de “Houston, tenim un problema”

L'agència espacial nord-americana ha passat gairebé de llarg sobre l'aniversari de la fallida missió de l'Apol·lo XIII a la Lluna, una gesta que va ser un clar exemple de l'època d'esplendor que vivia la NASA en els anys 70. Ara, amb els pressuposts molt restringits, el president Obama ha anunciat que l'espai és una part del futur però que ara l'objectiu és Ma

La NASA ha commemorat aquesta setmana, sense cerimònia, el 40è aniversari del desastre de la missió Apol·lo XIII, que el 13 d'abril del 1970 va veure frustrat el seu objectiu de tornar a la Lluna després d'un incident que va fer cèlebre la frase "Houston, tenim un problema".

L'Apol·lo XIII havia partit del centre espacial Kennedy del cap Canaveral (Florida) l'11 d'abril amb l'objectiu de repetir l'acció de l'Apol·lo XI, que va arribar a la Lluna el 21 de juliol de 1969. Ara bé, el desastre ho va impedir i la missió es va convertir en "el fracàs més reeixit" de la història espacial, immortalitzat anys més tard en un llibre de James Lowell, un dels astronautes de la missió, que Ron Howard es va encarregar de dur al cinema.

Després de l'explosió d'un tanc d'oxigen i el despreniment d'un segon dipòsit de la nau amb què Lovell havia somiat de convertir-se en el segon home que trepitja la Lluna, els tripulants no tingueren més remei que donar avís al control de Houston que la missió feia aigües. Els tres astronautes, Lovell, Fred Haise i John Swigert, varen haver d'abandonar el mòdul de comandament Odissea i traslladar-se a l'Aquarius, concebut inicialment per dur-los a la Lluna.

Tothom pendent

En aquells moments es trobaven a uns 320.000 quilòmetres de la Terra i les vicissituds de l'Apol·lo XIII van cridar l'atenció de tot el món. Quan els va arribar l'ordre d'intentar el retorn a la Terra, els astronautes estaven masegats en el petit espai del mòdul amb més problemes dels que podien solucionar. No tenien ni energia ni oxigen, no sabien com establir un pla per tornar. Finalment, gràcies als enginyers de la NASA, l'aventura de la nau va acabar el 17 d'abril del 1970 quan l'aparell, amb l'ajuda d'un paracaigudes, va descendir sobre el sud del Pacífic. Va ser, sens dubte, una història d'èxit i superació pròpia de l'època d'esplendor que vivia la NASA.

Ara, quaranta anys després i amb els pressuposts molt restringits, l'agència espacial nord-americana ha passat gairebé de llarg sobre aquesta gesta i s'ha limitat a recordar-la només amb fotografies dels tres tripulants de la nau i mencions de l'odissea a internet.

Futur de l'exploració espacial

Segons els experts de la indústria, una celebració tan discreta era d'esperar en moments en què el futur de l'exploració espacial es troba en un llimb després de la decisió del president nord-americà Barack Obama de cancel·lar el programa Constellation per posar novament un home a la Lluna.

L'astronauta Lovell, en entrevistes recents, ha recordat com ell i els seus col·legues se les van arreglar per resoldre "totes les crisis, una rere l'altra" i confessa ara, quan té 82 anys, que durant molt de temps va ser dominat per la frustració de no haver pogut trepitjar la Lluna, el seu somni de tota la vida.

Per l'ocupant de l'Apol·lo XIII, els viatges espacials tripulats haurien de continuar i ho va fer saber al president Barak Obama en una carta que signà amb dues celebritats més: Neil Armstrong, comandant de l'Apol·lo XI i primer home que trepitjà la Lluna, i Eugene Cernan, comandant de l'Apol·lo XVII. Hi assenyalen que "sense l'experiència que proporcionen les actuals operacions espacials, els EUA probablement caminin cap a la mediocritat".

El 2004 el president George Bush plantejà la seva visió del futur de l'exploració espacial, que incloïa el desenvolupament del programa Constellation amb missions tripulades a la Lluna i a Mart i noves naus que substituirien els transbordadors actuals. Tot i això, encara que Barak Obama va augmentar l'assignació de recursos per a la NASA en el seu pressupost fiscal per a l'exercici del 2010, aquests no van incloure fons addicionals per al programa llançat per Bush. La Lluna no entra dins els plans d'Obama. "Ja hem passat per això. Ja hi hem estat", va afirmar dijous el mandatari, que, malgrat tot, assegura que "l'exploració espacial és una part imprescindible del futur" i per això es compromet "al cent per cent" amb la NASA.

Els plans d'Obama preveuen enviar missions tripulades a Mart per a mitjan la dècada de 2030, per la qual cosa vol tenir llestes el 2025 les naus que permetran arribar a l'espai sideral. Ara bé, els experts entenen que la cancel·lació del Constellation, que adjudica al sector privat gran protagonisme en el llançament de coets, assesta un cop mortal a la raó de ser de l'agència espacial.

"L'Apol·lo XIII fallà perquè el perseguia la mala sort"

Andreu Ripoll i Muntaner (Barcelona, 1933) és un enginyer de família mallorquina. Actualment jubilat, es dedicà a la investigació de l'espai. És membre de la Reial Acadèmia d'Enginyeria i de l'Acadèmia Astronàutica Internacional. Fou sotsdirector i cap del departament de Manteniment i Operacions de l'Estació de Seguiment Espacial de la NASA de Fresnedillas (Madrid), on participà en el projecte Apol·lo.

Quina fou la vostra contribució a l'Apol·lo?
Fou directa. Hi vaig participar com a enginyer de comunicacions. Fèiem un seguiment de tota la missió i, a través d'una sèrie de senyals, sabíem com estaven els astronautes i en quin estat es trobava la nau.

Com vàreu viure l'evolució de la missió?
Bé, jo en aquell moment era jove (tenia 36 anys) i record que tots vàrem viure l'experiència amb molta il·lusió i emoció. Pensau que érem moltes persones (es calcula que en tot el projecte Apol·lo participaren devers 400.000 individus) i totes treballàrem molt durament per tirar-ho endavant. Jo, per exemple, vaig estar 18 hores seguides en plena feina, però en aquell moment no em va importar.

Per què creis que el projecte Apol·lo va fallar?
La resposta és difícil, perquè les coses que feim els humans de tant en tant fallen. Tanmateix, la missió va tenir una sèrie d'"accidents" des de bon principi. Pareixia que la perseguia la mala sort.

Però també tingué la seva part positiva...
És cert. Des del mateix moment en què el tanc d'oxigen va patir l'explosió, es va dur a terme una gran operació de salvament en la qual va participar moltíssima gent i que acabà sent un autèntic èxit.

Sabeu que ara les coses han canviat molt... Per exemple, el president Obama ja ha assegurat que les missions tripulades han d'anar a càrrec d'empreses privades.
Sí, però de fet la participació de les empreses privades ha estat una constant al llarg del temps. Fins a un cert punt és lògic que aquests projectes hagin de tenir una visió comercial de l'assumpte. Per exemple, els viatges comercials a l'espai són una gran idea.

Per acabar, com veis el futur del projecte Apol·lo i d'altres plans espacials?
Tinc constància d'alguns projectes que, tot i que encara no són operatius, existeixen i poden ser factibles.

Com ara...
N'ha que tenen com a objectiu la Lluna i que no es basen únicament a trepitjar-la de nou, sinó en el fet que es podrien usar alguns dels materials que s'hi troben. Hi ha també els que volen arribar a Mart, però aquests ja serien en un futur més llunyà.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris