algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 21°
24°

Naixen els Llibres de la Terra

La setmana, per als qui, a tothora, bracejam en l'insubornable acte d'esquivar l'actualitat política per com resulta ser, en realitat, una porno política dels qui fan i dels qui miren; la setmana pasqual, dic, ha discorregut, per mi, en la plètora d'una avinguda molt conspícua, editorialment parlant. Es percep de seguida que ens movem ja pels vols de la festa del llibre, potser, en els nostres dies de rauxa fàcil, la més cívica, creativa i serena festa d'un any ordinari qualsevol. Les noves que aquests dies han fitat la crònica, m'han injectat molta satisfacció d'ànima. I no només en veure la llista de novetats gens magra que ha començat d'irrompre a les tribunes culturals; també m'ha complagut per un fet personalíssim que mai no hauria imaginat que m'arribaria a tocar.

El vell company de premsa i, a la vegada, editor menorquí Sebastià Rotger ha excel·lit la meva ordinària i anònima biografia. M'ha designat -el goig em satura coralment- director d'una col·lecció de llibres el primer número del qual presentàrem públicament el proppassat dimecres. La sèrie ha quedat batejada amb la denominació Llibres de la Terra. El primer volum recull, amb mètode historiogràfic, les anàlisis biogràfiques dels quatre menorquins que, en dos mil anys d'Església catòlica, han rebut l'ordenació per a l'episcopat.

Sovint passa que, determinades vides anodines, un bon punt situades en la perifèria de tot, com ara la meva, es veuen esperonades -potser també sobrevalorades per un excés d'amistat- fins a punts que hom no havia somniat. Quan, per primera vegada en ma vida, vaig entrar en una redacció periodística per fer-hi de meritori d'estiu, el primer company que haguí de saludar fou Sebastià Rotger. Aquelles setmanes actuava de redactor en cap i vivia, aleshores, rodejat de notori prestigi com a cronista polític de la Menorca que es deixondia a la llibertat. Gairebé sol, estava llavors fent el periodisme de la transició democràtica i la preautonomia, amb una solidesa i un rigor periodístics com rarament abans l'illa havia conegut. Posant-me a la seva estela, acabaria jo mateix omplint després uns anys d'informador de l'àrea política, talment com un seu successor.

Més tard, Sebastià Rotger, pioner en la fundació d'una capçalera del que avui en diem premsa local menorquina, m'obrí les portes per ajudar en la configuració de la Revista de Ferreries. Avui, vint-i-vuit anys després, encara s'edita setmanalment amb una constància i una consciència professional plausibles. I ara mateix, aquest home important del món editorial i de la comunicació s'ha posat entre cella i cella esdevenir també editor, aspirant a un estatus de debò pur en tan complexa tasca. Vull dir: no qui imprimeix i, acte seguit, cobra al seu client com un qui li ha cosit un vestit a mida, no; sinó aquell que vol esdevenir impulsor de textos inèdits, estimulador d'aquell estudi o d'aquella nova investigació. I, en efecte, l'itinerari el té ja traçat, amb la fundació de la col·lecció que abans esmentava.

Que hagi cregut que me l'havia de confiar en el paper de director, m'acontenta, m'obliga i m'esperona. Tanta sort que Sebastià Rotger no s'aventura en solitari, a la babalà. L'enforteixen de bon començament un equip d'energia jove (Damià, Míriam, Esperança) i un feix d'idees de volada artística: el dissenyador gràfic i tipògraf Damià Rotger Miró a través del gabinet Dúctil. Fins allà on tenim madurades les idees, Llibres de la Terra, sorgint, sí, del bessó de la terra menorquina, evitaran les meres conductes endògenes. Voldran, idò, adreçar-se als territoris amb els quals compartim cultura, llengua i arrels històriques, perquè sols la interconnexió ens salvarà com a cultura minoritària. Sortint de l'entranya menorquina, es brindarà a la cultura universal. Només reafirmant-nos sense complexos en la identitat d'insular, podrem, a través dels successius fruits editorials, ajudar a la incardinació de Menorca en la cultura universal. El temps, en tot cas, hi dirà la darrera paraula, però esper que en confirmi les il·lusions de naixença.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris