cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
19°

Iraq i la frontera

Iraq és notícia des de fa cinc anys, i la situació no fa altra cosa que empitjorar. La destitució de Sadam fou una millora, però enverinada: els diversos grups religiosos han convertit el país en un camp de batalla agreujat pel terrorisme. La guerra civil no declarada és tàcita. Alguns càlculs xifren en més d'un milió els iraquians morts des de la invasió: esfereïdor. Hi ha un tema que no es qüestiona: la integritat de l'estat i la immobilitat de les fronteres. Per què no es planteja dividir el seu territori per intentar solucionar el conflicte? No pot existir un estat kurd al nord, un central de creença sunnita, i un altre al sud pels xiïtes? L'Iraq nasqué de la derrota de l'Imperi Turc al final de la Primera Guerra Mundial, en què les potències vencedores trinxaren el seu territori amb línies rectes per formar protectorats. Una divisió així, que ignorava pobles i cultures, no pot replantejar-se? És necessari veure com xiïtes i sunnites es dessagnen pel poder? Què hi pinten els kurds, sempre marginats o reprimits, si volen un estat propi? No entenc aquest culte a la frontera política. Moure, eliminar o crear fronteres no és la solució definitiva; però ajudaria a repartir quotes de poder entre col·lectius antagònics. Hi ha dotzenes de casos: les matances a la regió de Biafra (Nigèria) als anys seixanta, a Darfur (Sudan) des dels anys vuitanta, o des de fa deu anys les matances al Congo (antic Zaire) amb més de quatre milions de morts... Totes, fruit de «conflictes interns». Que potser els morts són diferents en produir-se dins entitats polítiques artificials? Record que Aznar, després de la guerra de Bòsnia, va dir que «calia preservar la cohesió de Iugoslàvia». Davant aquell drama, res més importava? Per què ens donen per fet que la frontera és intocable, excloent-la de qualsevol debat?

Manel Garcia. Palma.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris