nubes dispersas
  • Màx: 20°
  • Mín: 16°
16°

Entre carnavals i assassins

El febrer de 1936, coincidint amb la festa dels darrers dies, "Pedro García Sampol, Pedro y Juan Sampol Cerdá y algunos otros" constituïren la delegació local de Falange a Montuïri. Ho explica el Marquès de Zayas que els va proveir d'armes per fer bravates. Calumniaren i intimidaren el batle, Joan Mas, Collet, a qui ompliren la carpeta de pasquins feixistes; romperen la placa de la plaça de la República i, gràcies a una escala que sortí de la rectoria, varen escriure "Plaza de España" a la façana de l'Ajuntament. Arran de la insurrecció militar de juliol, aquells feixistes (coneguts com "escopeters" i "bonsatlots") passejaren arreu oli de ricí i amenaces. L'escamot va ser actiu a Sencelles, Campos i Porreres, on un d'ells era conegut com "en Quaranta" pel nombre de republicans que metrallà en un vespre a la Creu de darrere del cementiri. Montuïri va viure la por dels botxins i el dol dels morts (el batle un d'ells) amb un silenci que encara ara no s'ha esvaït.

El carnestoltes de 1936 havia estat el darrer per a milers de mallorquins i no va reeixir fins a l'any 1976 quan, al barri de sa Calatrava de Palma, s'organitzà un ateneu per recobrar les festes populars. Aquell general Ísimo havia fet el bategot i el seu hereu ja era coronat, però els "Guerilleros de Cristo Rey" cremaven llibreries i disparaven. Els grisos, ara de color escatològic, eren els mateixos. Els polítics encadenaven renúncies a les totes i feien creure als ingenus que gaudíem de llibertat. Això no obstant, a Montuïri, la primeria de 1977 un grup inquiet, en contacte amb la gent de sa Calatrava, va recobrar el carnaval. El cartell era un tríptic, amb sis pàgines il·lustrades sobre paper d'estrassa. El dibuix de la portada mostrava un disfressat de guàrdia civil que havia fet llarg. La festa va ser un èxit, però la Guàrdia Civil cridà a declarar Joana Jordà, Confitera, una de les organitzadores de la festa, perquè volien saber qui havia imprès la propaganda.

La investigació va provocar la detenció a Palma d'Antoni Rotger i Josep Sitjar, com a presumptes autors i impressors del programa. En saber que, una vegada interrogats, durien els detinguts a Can Berga per declarar davant del jutge, vaig anar a cercar Josep Maria Llompart, president de l'Obra Cultural Balear, atesa la circumstància que l'entitat havia fet la sol·licitud del permís governatiu de la festa de Montuïri. Llompart, llicenciat en Dret, va sol·licitar al jutge ser-hi present com a part interessada i així es va destapar l'extravagància dels càrrecs. El tinent d'intel·ligència dels civils va dir que tot obeïa a la denúncia d'un veïnat, a qui el dibuix d'un espanta-sogres evocà un episodi familiar, sobre el qual deia haver rebut anònims que no va aportar. El guàrdia va dir que la denúncia era exagerada, però que quan l'anaven a arxivar reberen ordres de trobar "el aparato" (es referien a la impremta) i aclarir qui eren els autors. Algú havia tocat fils "muy arriba" i, aprofitant el dibuix de la portada, ho enfocaren com una hipotètica burla a la guàrdia civil. A preguntes del jutge (que va qualificar la denúncia de ridícula), el jove tinent va admetre que no havia vist mai una festa de disfresses on no hi hagués un guàrdia civil i un capellà i que, als cartells de qualsevol festa de Carnaval (ja n'hi havia de privades orientades al turisme d'hivern), era habitual veure-hi militars. El jutge va sentenciar que no hi havia cas, però el denunciant ho adreçà al Tribunal d'Ordre Públic, encarregat dels delictes polítics. Com que el TOP acabava de ser suprimit per decret llei, el cas rebotà al Tribunal de Justícia Militar i no es va tancar fins al 15 d'octubre de 1977, gràcies a l'article 1.b de la llei d'Amnistia que eximia expressament: "Todos los actos realizados entre el 15 de diciembre de 1976 y el 15 de junio de 1977, cuando en la intencionalidad política se aprecie un móvil de restablecimiento de las libertades públicas o de reivindicación de autonomías de los pueblos de España". Els mitjans de comunicació no n'han parlat mai... fins ara!

Ha plogut molt d'ençà del carnaval de 1977 i més del de 1936, però el silenci continua. A diferència de Roma i Nuremberg, els jutges miren cap a altres països i enterren el dret dels familiars a recobrar els cossos de les víctimes. El PP es nega a condemnar els crims del franquisme i no és il·legalitzat. Hi ha monòlits feixistes erectes per culpa de polítics covards. Televisions i editorials tracten la guerra amb censura: esmenten les víctimes i emparen els assassins. Per entendre la situació cal veure La caixa de música (1989), de Costa-Gavras. Molts d'historiadors fan l'anguila i, per trobar els noms dels botxins, cal llegir Historia de la Vieja Guardia de Baleares (Madrid, 1955). Ells exhibien la matera i els fills l'encobreixen. Si volem el dret a decidir el futur cal conèixer el passat! Si un poble vol viure en llibertat ha d'assumir les vergonyes. Cal una catarsi que faci bugada per blasmar socialment els autors dels crims. Fins que no s'hagi purgat i redimit la repressió no recobrarem la dignitat. Els pobles que amaguen la història estan condemnats a repetir-la. Al capdavall, només la veritat ens farà persones lliures! Tenim una causa pendent i, tanmateix, aquesta democràcia no tendrà credibilitat mentre el silenci oficial encobreixi els criminals de guerra.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 6
Siguiente
Per Joan Antoni Estades de Moncaira, fa mes de 7 anys
Mirau al.lotets. El franquisme, el seu final i la transició cap a la Constitució del 1978 ho vaig viure no dic en primera linia però casi casi.
I si vos referiu a la vall dels tarongets ( Sóller i Fornalutx) m'atrevesc a dir que sí que ho vaig viure en primera linia.. O cap de vosaltres ha sentit parlar d' En Jaurés ? No me referesc al politic socialista francès assassinat, el vespre abans que esclatàs la guerra europea 1914-1918 sino a un que escrivia a la premsa mallorquina emprant aquest nom com pseudonim,
Aixi que no seré jo que vos canti lloances del vell règim de l'Arriba España. Sota aquell règim hi havia molta manipulació per part del poder establert. Cosa que al dia d'ara no ha mudat. Tant sols ha mudat el color del collar dels gossos que recolzen i donen suport als manipuladors de torn.
Molt facil avui dir que el Franco era un genocidi ( cosa que tampoc és veritat) o que el Rei actual i la familia reial són uns inutils. Molt facil fanfaronejar d'agnostic i ateu i haver anat al Bisbat per fer apostasia de la Religió Católica i t'esborrin del registre on te batiarem.
Ja vos haguesseu atrevit ferr.ho en vida del Caudillo. Ben calladets haviem d'estar.
Sí cert la veritat és farà lliures però aquesta no és `patrimoni dels governants i politics de torn. Ho és tant dels uns com dels altres.
Valoració:1menosmas
Per Memòria!, fa mes de 7 anys
I tu, a quin món vius? El dels que amaguen la història quan és trista? El de "ja està bé així". Tens ton pare o ta mare enterrat no saps a on? "Viva la vida"? Sí, i tant! Però quines vides? Només les dels supervivents i familiars condemnats a patir sense reparació i les dels assassins intocables protegits per silencis com el teu? Per trist que sia s'ha d'aplicar la frase de les dones argentines: "Perdonar? Sí! Olvidar? Nunca!"
Valoració:1menosmas
Per viva la vida, fa mes de 7 anys
a quin mòn viviu , faaaaaaaaaataaaaaaaaaaal quines histories mes tristes
Valoració:-12menosmas
Per Nadal, fa mes de 7 anys
I tant que t'expliques! Com un llibre obert! El de "los grandes inventos del TBO" del professor Franz de Copenhaguen!
Valoració:0menosmas
Per Apàtrida, fa mes de 7 anys
Repicó, si et prenguesis la molèstia de llegir els comentaris anteriors comprovaries dues coses: 1: Com ja he dit, estic absolutament d'acord en donar els noms dels criminals de guerra, tal i com és fa amb els nazis, sense anar més enfora. 2: Ha estat en Sebel.lí qui s'ha desviat del tema cercant, com és habitual en ell provocar-me amb les seves lectures históriques tendencioses. En tot cas està en el seu dret de fer-ho i jo de "mossegar la seva esca" si ho trobo oportú. De la mateixa manera, Repicó, que no necessito la teva autorització ni aprobació per continuar donant la meva opinió per aquest lloc públic. No se si m'explico.
Salut i abaix amb totes les pàtries (l'espanyola la primera)
Valoració:-1menosmas
Per Repicó, fa mes de 7 anys
Apàtrida és especialista en distorsionar els debats. Agafa un fil, sempre el mateix a "tiro fijo". Els seus comentaris només pretenen embullar la troca, fer exhibició del seu catecisme anarquista espanyol i distreure el fons de les informacions, sovint com avui desconegudes i originals, d'en Baluxo.
No sé quina és la finalitat que el mou a entrar a fer comentaris que haurien d'anar sobre els articles que motiven l'opinió del lector i allò que fa és anar a encalçar na Maria per la cuina. Si és tan sabut podria dedicar-se a publicar els seus propis articles i així seria molt més coherent i respectuós.
El mal és que gent comSebel·lí mossegui l'esca i contribueixi a la cerimònia de confusió.
Així que vull fer-vos una pregunta directa a tots dos sobre el bessó de l'article a veure si deixau d'enfilar-vos per les palmeres de Cuba. Apàtrida i Sebel·lí, considerau necessari destapar els noms dels criminals de guerra?
Valoració:1menosmas
Per Mansfentes, fa mes de 7 anys
A Guadalajara, amb l'exèrcit republicà, hi havia un jove capità mallorquí, Pere Capellà "Mingo Revulgo", pare de Llorenç i de Margalida, a la qual avui el diari dedica l'editorial pel merescut premi que li han concedit per la seva defensa de la memòria històrica. M'interessa molt més Pere Capellà que Cipriano Mera, que voleu que vos digui!
Valoració:4menosmas
Per Apàtrida, fa mes de 7 anys
Sebel.lí "rei", no necessit repassar els meus llibres per treure't de la teva ignorància que és grossa i notória. A Cabrera hi havia la familia dels arrendataris (els Sunyer) i la dels pagesos (els Bonet). Els primers no feien feina de pagés, portaven les gestions del port i la cantina i es portaven la meitat del que treien els Bonet de la terra i dels animals, ja que eren "amitgers", entesos? O encara vols més explicacions?

A Guadalajara hi havia un bon contingent d'anarquistes a les ordres de Cipriano Mera, comandant i anarquista encara que pugui semblar contradictori. De l'actuació decissiva dels anarquistes a Barcelona durant el 19 de juliol no hi cap historiador seriós que la posi en dubta. Només ho fan integristes "nacionals" d'una banda i d'altra i qualque comunista. Prenent el quarter de Drassanes van morir molts d'obrers de CNT, Ascaso entre d'ells. Deixa de dir dois propis d'un ignorant tendenciós.

Per un altra banda, si Fidel Castro va vencer a Cuba no va ser precisament gràcies a les explicacions de Bayo. El desembarcament del Granma va ser un altra auténtic desastre, van morir la major part d'expedicionaris i només van quedar un grapat vius i perduts. Després, quan és van organitzar ja va ser un altra cosa. I aixó que dius de que Bayo "va estar a punt de rendir els feixistes sublevats" a Mallorca no t'ho creus ni gat. Bayo va donar temps als "feixistes" sublevats a organitzar-se i el van infringir centenars de baixes al "riuet" del Port de Manacor. Encara hi surten cosos de tant en tant per aquella banda. Un auténtic desastre. No és gens estrany doncs, que a les tres setmanes de paralització del front i amb l'entrada en el conflicte dels avions italians pagats per March se l'hi ordenés, lógicament, la retirada.

En Bayo i els teus burgesos, quin santoral que tens, "rei".
Valoració:3menosmas
Per Sebel·lí, fa mes de 7 anys
Apàtrida, podríem parlar de tantes coses si no fossis tan caparrut i semianalfabet. Poc a poc, repassant els teus llibres has pogut escatir que un arrendatari no pot fer de pagès, que eren tres i no dos, i també que hi havia incontrolats a Menorca. Bé, ja vas bé, pots seguir per aquí.
Remenes altra vegada, ja deu fer cent, els anarquistes mig en pèl que s'enfronten a l'exèrcit a Barcelona i el vencen -ara no veus que fas rialles-, a Guadalajara qui va véncer els feixistes fou l'exèrcit republicà on potser encara hi quedava qualque anarquista mig amagat; i pel que fa a Madrid valdria més que callassis perquè el paper dels anarquistes fou penós. Fins i tot fugiren de les trinxeres els homes de Durruti perquè no era el mateix aturar els regulars i legionaris que passejar-se amb cotxes requisats per Pedralbes i Sarrià.
Els meus burgesos no sortiren a rebre les tropes franquistes perquè eren a l'exili, però sí que aixecaren el braç molts d'anarquistes que abans havien estat d'allò més radical quan eren els amos per desídia del govern.
Sobre Bayo evidentment discrepam, tret de la indisciplina dels anarquistes a Cabrera i a Mallorca. Amb els recursos de què disposà va estar a punt de fer rendir els feixistes sublevats, però el feren reembarcar des del Comitè de Milícies, controlat sobretot per la CNT-FAI, per cert. Pel que fa a la seva actuació com a estrateg a Cuba, no es pot dir que no fos reeixida. Castro encara continua al poder gràcies a l'estratègia de Bayo, enterrat al cementeri d'herois de la revolució a l'Havana.
Valoració:-4menosmas
Per Agreujat, fa mes de 7 anys
Massa coses per tan poc espai, Joan de Balàfia. D'acord totalment amb la teva darrera frase, l'única que té referència amb l'article. La no condemna dels crims d'ETA s'aprofita per il·legalitzar partits bascos i en canvi el PP i Ciudadanos es neguen a condemnar els crims del franquisme i no passa res. Un greuge comparatiu. Clar que a les "víctimes del terrorisme" d'ETA els hi donen de tot i molt i a les víctimes del franquisme els hi neguen el pa i la sal i els hi freguen pels morros el monument de Sa Feixina!
Valoració:8menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 6
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris