algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 21°
24°

Els tres principis de la Wikipedia

Muntar una bona infraestructura, establir algunes regles de funcionament bàsiques i, una vegada fet això, llevar-se d'enmig i no fer nosa. Aquests són els tres principis que regeixen el funcionament bàsic de la Fundació Wikimedia, que és la que gestiona, entre d'altres projectes, la Wikipedia, l'enciclopèdia de l'era digital. Així ho va explicar dilluns passat, en el decurs d'una conferència que va impartir a la UOC, el director de desenvolupament de negoci de la Fundació, Kul Wadhwa, de qui vaig tenir el gust de fer-ne la corresponent presentació. Més de catorze milions d'articles en més de dues-centes cinquanta llengües i milions de consultes diàries són algunes de les xifres que avalen la validesa d'aquests principis bàsics. Una trentena de treballadors de la Fundació mantenen les infraestructures i milers de voluntaris arreu del món són els que emplenen i revisen els continguts d'aquests articles. Diu Wadhwa que ells no ho poden controlar tot i que per això tenen els capítols locals, que per ser reconeguts només han de seguir els tres principis. Vint-i-quatre d'aquests capítols gestionen ja més de cent mil articles cada un. El català va ser el segon, després de l'edició mare, que es va constituir i avui ocupa el catorzè lloc pel nombre d'articles. Tot això per servir una missió ben simple: posar el coneixement a l'abast de tothom de manera lliure i gratuïta. És una realitat que només Internet podia fer possible i una necessitat, atesos els atacs que el coneixement lliure i obert està experimentant de la mà dels defensors de models de negoci completament anacrònics i obsolets. Uns atacs que duen camí de privatitzar tot el coneixement, amb el que això podria significar contra el sistema educatiu -que es nodreix del domini públic- així com la innovació i la creativitat, les quals, en bona part, també descansen en el coneixement obert.

Tal vegada, i per tal d'abastar la dimensió i el poder de la comunitat sobre la qual pivota la Wikipedia -Viquipèdia, en català- convingui tenir en compte dos fets recents. D'una banda, el tancament, l'any passat, de l'enciclopèdia Encarta de Microsoft, amb el reconeixement explícit que el seu model de negoci no funcionava, i amb l'implícit que no podien competir amb un fenomen com és la Wikipedia. L'altre fet, encara més recent, és el de la donació -anunciada fa devers deu dies- de dos milions de dòlars que ha fet Google a la Fundació Wikimedia. Google també ha reconegut que no pot competir amb la Wikipedia i, per consegüent, ha abandonat el seu projecte d'enciclopèdia i dedica part dels diners que hauria de gastar en una missió impossible a assegurar la viabilitat econòmica del projecte. Dit altrament, com que és un enemic que no es pot vèncer, cal afegir-s'hi. Si el funcionament i l'estructura de la Wikipedia hagués estat un altre, no hi ha cap dubte que tant Microsoft com Google haurien fet el que ens tenen acostumats: comprar l'enemic que gosa plantar cara, però no poden comprar la Wikipedia perquè, simplement, no té preu. No seria gens difícil avaluar la marca, les infraestructures i els recursos propis de la Fundació Wikimedia, però encara no hi ha fórmules per avaluar la fidelitat i interès dels voluntaris que fan de la Wikipedia el que és i ja saben que un canvi de regles pot determinar la desafecció d'aquests voluntaris i, per consegüent, la desaparició de l'enciclopèdia.

Tanmateix, aquestes evidències no semblen ser suficients com per fer callar algunes veus que posen en qüestió la validesa del que hi ha Internet, amb Umberto Eco entre els últims que ho han fet, sense arribar -crec- als extrems d'algun energumen que diu que amb Internet el que ha passat és que hem posat moneies a controlar el coneixement. El fet és que és característic de tot canvi -i el que està propiciant Internet és un canvi radical- que hi hagi representants del passat que es manifestin en contra d'un estat de coses que, primer, no entenen i, segon, treu rellevància essencial al seu rol. L'experiència indica que, al capdavall, l'única actitud assenyada és afegir-se -d'una manera o de l'altra- a l'enemic que no pots vèncer. Això és el que sembla que han entès i fet a can Google.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Serafí, fa mes de 8 anys
La viquipèdia és la demostració que les eines lliures ja han triomfat, no és que siguin el futur, son el present. Els que creuen que internet és una eina diabòlica o és neguen a fer-ho servir van ben errats. En pocs anys s'ha fet evident amb diversos pojectes (Linux, Firefox i tots els poductes de Mozilla, Openoffice, ...) que l'esser humà quan s'associa no té límits i han aconseguit restar-li mercat al gegant Microsoft, cosa que no havia aconseguit ningú feia molt de temps.
Valoración:2menosmas
Per Joan Ramon Gomà i Ayats, fa mes de 8 anys
Una petita puntualització. Viquipèdia no és que no es pugi comprar perquè sigui difícil d'avaluar la fidelitat dels voluntaris. Viquipèdia no es pot comprar perquè no és propietat de la Fundació Wikimedia. Els continguts són propietat dels seus autors, cada un de la seva aportació, Tots han acceptat publicar el contingut en una llicència Creative Commons que permet que qui vulgui en faci còpies, obres derivades, i fins i tot explotació comercial. Essencialment amb les condicions de reconèixer els autors i publicar les còpies o les obres derivades amb la mateixa llicència. Viquipèdia no es pot comprar perquè no cal. No és de la Fundació Wikimedia. Ara mateix dBalears.cat, si vol, pot fer una còpia íntegra de tota la viquipèdia en tots els idiomes i oferir-la a la seva web sense pagar ni un ral. La Fundació Wikimedia es va crear anys després que la Viquipèdia quan les necessitats de servidors varen créixer per tal de poder pagar les despeses.
Valoración:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris