nubes rotas
  • Màx: 20°
  • Mín: 20°
21°

De l'Encyclopédie a la Viquipèdia passant per la Gran Enciclopèdia de Mallorca

Pocs instruments són tan importants per a una cultura, per a un poble, com les enciclopèdies. La cultura francesa va poder reforçar la seva hegemonia mundial en el s. XVIII amb la famosa Encyclopédie ou Dictionnaire raisonne des sciences, des arts et des métiers (1751-1772), de Denis Diderot i Jean Le Rond d’Alembert, l’Enciclopèdia per excel·lència. Però massa sovint s’oblida que la influència d’aquest meravellós compendi de la cultura de la Il·lustració hauria estat molt menor sense la tasca d’alguns editors com André François Le Breton o Charles Joseph Panckoucke. Aquest darrer, que controlava els principals diaris en llengua francesa, reedità l’Enciclopèdia en format foli, li afegirà diversos índexs, publicà suplements i realitzarà gestions per editar-la en volums en quart i aun preu molt més barat. De totes maneres, en aquella època, el saber encara era cosa de minories. La primera edició de l’Encyclopédie va tenir un tiratge de 4.225 exemplars, i la cinquena, la més assequible, feta a Ginebra-Neuchâtel, el 1777-1779, de 8.525, tot un èxit per a l’època.

Salvant totes les distàncies, per a la cultura catalana va esser fonamental la publicació de la Gran Enciclopèdia Catalana (1968-1980), que inclou tres obres en una ja que és un diccionari temàtic dels territoris de parla catalana, un diccionari enciclopèdic universal de ciències i lletres i un diccionari de la llengua catalana. És important destacar que l’obra donava un tractament igualitari als diferents països catalanoparlants i que suposava una renovació de la llengua en alguns camps que havien experimentat grans canvis, com la ciència i la tècnica. Malgrat greus problemes econòmics, l’obra va arribar a port i va servir de base per anar editant tot un seguit de llibres de referència així com una línia de diccionaris.

En certa manera, la Gran Enciclopèdia Catalana implicava una descolonització cultural, ja que, per la seva qualitat i abast global no calia consultar de forma complementària cap altra obra en castellà. Però, per entendre Mallorca, era necessària una obra que se centràs en la realitat de l’illa. Així, el desembre del 1988, el Grup Serra començà a editar, en forma de fascicles, la Gran Enciclopèdia de Mallorca, autèntic compendi de tot el saber vinculat a la major de les Balears. Aquesta obra es va publicar en llengua catalana, un fet cabdal en el lent i complicat procés de normalització lingüística. La seva publicació en forma de fascicles al si del suplement dominical Brisas del diari Ultima Hora i Baleares (després Diari de Balears) li va atorgar una difusió i popularitat extraordinàries. S’ha de recordar que una vegada acabat el cos principal (1999, amb 19 volums) encara es publicaren un atles de caràcter geogràfic, un atles històric i diversos apèndixs fins a arribar als 25 volums.

Així mateix, també cal esmentar l’Enciclopèdia de Menorca (1979), de caràcter temàtic, i l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera (1995), ambdues encara en curs de publicació, però bàsiques per entendre les complicades realitats insulars.

Però la història no s’atura i la globalització modificà molts d’hàbits culturals quan, el 1994, la xarxa començà a funcionar. Internet ben aviat disposà de la seva pròpia enciclopèdia en línia, la popular Viquipèdia (Wikipedia, en anglès), una enciclopèdia multilingüe en línia i comunitària, en el sentit que els mateixos usuaris hi poden anar incorporant noves veus redactades per ells mateixos. Davant això, algunes de les grans enciclopèdies han contraatacat recentment incorporant a la xarxa de forma gratuïta tot el seu cabal d’informació. És el cas, per posar-ne només dos exemples, de la Gran Enciclopèdia Catalana o de la francesa Encyclopédie Larousse, que també té previst créixer amb les aportacions dels internautes.

En canvi, l’enciclopèdia Britànica només ofereix un any de consulta gratuïta a canvi d’omplir un formulari amb les dades de l’usuari. De totes maneres, el suport en paper continua essent imprescindible. Ara mateix, la francesa enciclopèdia Universalis edita la seva vuitena edició en forma de 30 volums i mig milió d’articles actualitzats i, a Alemanya, la mateixa Viquipèdia ha arribat a un acord amb l’editorial Bertelsmann per editar-se en paper. I és que, evidentment, els diferents suports es complementen, no se substitueixen.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pepet, fa mes de 10 anys
Quan es posarà en linia la Gran Enciclopèdia de Mallorca. Seria bò!!
Valoración:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris