nubes dispersas
  • Màx: 19°
  • Mín: 16°
18°

Damià Rotger, figura del dos mil

Com en tants i tants camps professionals, les arts gràfiques de Menorca s’han secularment alimentat de treballadors espavilats i entusiastes, però formats a si mateixos. Una mena d’autodidactisme ha estat la font on la gent ha anat a formar-se. Aquell altre perfil més acadèmic, sotmès a un ensenyament sistemàtic i professoral, immergit en llocs de feina amb llarga i densa tradició de qualitat, no ha estat pas la situació dominant de l’illa. Els primers casos d’impressors amb fonaments acadèmics no començaren a aparèixer sinó just abans de la guerra civil. El pioner, que jo sàpiga, fou Josep Allès Quintana, fundador de la impremta d’"El Iris" de Ciutadella. Aquest impressor anà a raure a l’escola d’arts gràfiques de Sarrià, que era, ben bé, una mena d’Oxford en aquest ram —i, em fa l’efecte, que encara ara aguanta l’anomenada plausible. Molt més tard, havent passat una partida de decennis, també es formà de debò, en terres catalanes, Miquel Cardona Florit, avui encara posat en plena etapa laboral. Fundador de diversos gabinets d’arts gràfiques, té donades a Menorca muntanyes de mostres de la seva professionalitat perita, sàvia, competentíssima. La figura de Cardona és, per mi, una baula molt significativa del camí evolutiu que va resseguint l’ofici. Ho dic perquè haurà donat pas a la generació actual, palesament ben formada, la qual ha encetat, al capdavall, les especialitats consagrades al disseny en estat pur. El disseny entès com a pràctica i com a teoria de les arts gràfiques, perfectament capacitada per definir la diagramació de tota mena de publicacions periòdiques i no periòdiques. Un disseny, és clar, estalonat en les nocions més avantguardistes de l’espai, la composició, els blancs i la tipografia.

En aquest cas d’exquisidesa professional es troba avui un jove dissenyador de Ferreries: Damià Rotger Miró (1981). L’ofici li ve de saga, però, tanmateix, la solvència tècnica li ve d’importants escoles de fora. És diplomat en Comunicació Gràfica i Publicitària per la Blau Escola de Disseny de Palma. Va fer un postgrau en disseny d’identitats corporatives a l’Escola Elisava de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. No content, encara se submergí a fer un segon postgrau de tipografia a l’Autònoma de la mateixa ciutat comtal. Ja a l’etapa d’estudiant tingué una primera experiència de gran calat: veure’s seleccionat per la Fundació Anne Frank per tal de participar en unes jornades per la pau, tot contribuint-hi amb treballs de creació gràfica. Tingué lloc a Bergen (Alemanya) en ocasió del 60è aniversari del final de la II Guerra Mundial —i el seu esfereïdor holocaust. A continuació, s’ha anat enfortint de debò amb pràctiques a Columnagroup i a Editorial Columna de Barcelona. És en aquest punt biogràfic que cal remarcar que es produeix en ell una plena voluntat d’especialitzar-se en "branding" (que estudia el valor d’imatge de les marques comercials) i en l’apassionant disseny editorial. Alguns treballs seus han resultat seleccionats per publicacions acreditades, com ara Index Book, MP, Actar i PG. Són els casos concrets, per fer-vos-en quatre cèntims, dels dissenys que ha portat a terme amb el Greguendario 2008 (un calendari il·lustrat segons la inspiració de les greguerías de Ramón Gómez de la Serna). O el programa del Nadal Multicultural 2007, expressament dissenyat per a l’Ajuntament menorquí de Sant Lluís. Malgrat que és encara per davall de la ratlla dels 30 anys, està en possessió de dos Premis Laus, els de més gran fama del panorama espanyol pel que fa a la creació gràfica. El primer li va ser atorgat el 2007 en la modalitat de "packaging" per la seva original idea a l’hora de resoldre el disseny (modern, eficaç, intel·ligent i pràctic) de capses per a ensaïmades. El segon Laus li ha vingut fa a penes una setmana, en l’edició de 2008, per la creació d’un nou alfabet tipogràfic denominat "Miona". Crec que, a mig termini, es demostrarà que, en efecte, és un dissenyador excel·lit en el camp tipogràfic. Seves són també les famílies tipogràfiques "Dúctil", "Crespell" i "Conco", aquesta darrera escollida l’any passat per figurar en una exposició a Catalunya.

Actualment, el jove creador compagina la docència —és professor de Blau Escola de Disseny de Palma— amb l’exercici de la seva especialitat artística. Dirigeix l’estudi de disseny i arquitectura Dúctil de la capital balear, coordina el gabinet de disseny gràfic d’Editorial Rotger de Menorca i col·labora de debò amb l’Institut de Desenvolupament Industrial (IDI) de la Conselleria de Comerç i Indústria del Govern de les nostres illes. Jo mai no podré agrair-li prou que hagi tingut la benvolença de posar tota la seva rica torrentada d’enginy i de ciència gràfica i tipogràfica per confegir la portada del meu darrer llibre, el qual, de la mà de Sa Nostra i dels obradors del seu propi pare, circula des de fa unes setmanes. Es titula Figues del nou-cents i, és clar, quan vaig tenir-lo a les mans amb la tinta encara fresca, seduït per l’elegant austeritat, la suavitat plàstica i l’harmonia del seu disseny, vaig haver de concloure, en efecte, que em trobava davant d’un nom —Damià Rotger i Miró— que, més prest que tard, integrarà, seguríssim, la nòmina de figures del dos mil del meu rodal menorquí.

Periodista

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris