cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
22°

Burlaren el destí

Avui, cinc de juny, fa exactament setanta-cinc anys, a Mallorca no es parlava d’altra cosa que no fos de l’atemptat que havia sofert el senyor Lluís Sitjar en sortir de missa darrera. L’agressió va produir-se el matí de dia quatre, a les onze i mitja. I dia quatre va caure en diumenge. El senyor Sitjar era el senyor (i perdonin la redundància) de les possessions d’Alcoraia, a Montuïri, i des Monjos, a Porreres.

Pertanyia al Partit Regionalista de Mallorca, d’arrels mauristes i amb una forta implantació en els cercles de propietaris i de terratinents. Bartomeu Fons Jofre de Villegas, padrí de Gabriel Cañellas, en va ésser diputat. Els regionalistes, tot i que en teoria defensaven les tradicions, la cultura i la llengua de Mallorca, centraven els seus esforços en la defensa dels interessos de classe. En els diferents comicis que es convocaren en temps de la República, sempre formaren part de la coalició de dretes. Finalment, en produir-se el cop d’Estat del trenta-sis, donaren suport als colpistes. Molts dels seus militants més destacats s’integraren a Falange, el senyor Lluís Sitjar va ésser un de tants. Però tornem enrere. L’agressor del senyor Sitjar va ésser Andreu Obrador, conegut en el poble com en Nas de Xot. Ambdós ja havien discutit altres vegades. Obrador treballava de boter i era de família humil.

Ignoro el motiu exacte de la discussió, però és evident que l’un mirava el món des de dalt i l’altre des de baix. El quatre de juny en Nas de Xot va disparar un mínim de dos trets. El primer, segons conta Bartomeu Garí en el llibre Porreres, desfilades de dia, afusellaments de nit, va travessar el capell de l’apotecari Soler. El segon, si fem cas de la narració dels fets que en fa La Última Hora, va ferir el senyor Sitjar. La bala va entrar-li per la boca i va quedar allotjada en el paladar. Havia d’ésser un tret mortal. Tanmateix, va aconseguir sortir-se’n. Tocant a en Nas de Xot, va ésser detingut i traslladat a la penitenciària de Segòvia.

Els diaris de l’època coincideixen a afirmar que els veïns volien linxar-lo. No era cert del tot. A Porreres concretament, la gent d’esquerres va fer recol·lectes públiques, destinades a mitigar les seves necessitats i les de la seva família. Únicament va estar empresonat dos anys i busques, perquè va poder beneficiar-se de les amnisties que va promulgar el Front Popular. I va tornar a Porreres poc temps abans del pronunciament militar. Curiosament, en Nas de Xot no va ésser assassinat , cosa del tot inexplicable si tenim en compte que Porreres va ésser un dels pobles més castigats per la bogeria feixista. Andreu Obrador moriria l’any 1945.

El senyor Lluís Sitjar després de recuperar-se de l’atemptat encara tindria temps de fer molts coses, com és ara ingressar a Falange, fer part del Consistori de Palma els primers anys de la postguerra i presidir un dels períodes més engrescadors del Mallorca, com és ara el de la construcció des Fortí, en substitució del camp de Bons Aires. Va morir l’any 1956, si fa no fa una dècada més tard que el seu agressor. Allò que els uneix és la capacitat que tingueren ambdós de burlar el destí. Havien de morir abans, és evident.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris