nubes rotas
  • Màx: 20°
  • Mín: 20°
21°

Abril de 1932 - juliol de 2010; caparruda història!

Just després del 14 d'abril de 1931, dia de la proclamació de la república catalana i (hores més tard) de la segona república espanyola, els diputats catalans varen enllestir, a Núria, un projecte d'estatut d'autonomia que es va sotmetre a referèndum dia 2 d'agost de 1931, amb un 99% de vots a favor sobre una participació del 75% del cens. Tot i que el vot femení no era legal, s'instal·laren urnes simbòliques i 400.000 dones varen poder votar. L'Estatut aprovat definia Catalunya com un estat dins la república espanyola i reclamava el control de l'Educació, la Sanitat i la Justícia.

Burlant la sobirania popular, Espanya mostrà les dents. Es multiplicaren els anuncis de retallades de la dreta i l'esquerra, tan espanyolistes com intercanviables. La premsa informava dels treballs d'una comissió dedicada a "cepillar" articles i a buidar de contingut el text aprovat pel poble. Per oposar-se a l'abús d'Espanya contra la voluntat dels catalans, es va convocar una manifestació que se celebrà dia 24 d'abril de 1932. La xifra d'assistents no es va concretar, però sí l'eslògan: Per l'Estatut íntegre! L'endemà, sota la fotografia de l'acte, el titular era: "La gent dóna suport a l'Estatut de Núria tal com el van votar a les eleccions de dia 2 d'agost". L'entusiasme popular va fer creure tothom que, a partir d'aquell dia, les coses ja no serien iguals; hi hauria un abans i un després del 24 d'abril, perquè Espanya escoltaria el clam de Catalunya! Santa Innocència!

Un mes després, dia 27 de maig de 1932, en una sessió a les Corts espanyoles, Azaña, president del Consell de Ministres, aclaria: "Las regiones son España. El organismo de gobierno de la región -en el caso de Cataluña la Generalidad- es una parte de España, parte integrante de la organización del Estado. Mientras esto no se comprenda, señores diputados, no entenderá nadie lo que es la Autonomía". Miguel Maura, fill d'Antonio, complementava: "La posición del Parlamento ante el dictamen del Estatuto es muy sencilla; lo que esté dentro de la Constitución, pasa; lo que no esté dentro, no pasa". La cosa era clara: Espanya decidiria i la voluntat del poble català no valia una espardenya! En els debats hi va haver tres posicions: els qui defensaven el dret dels pobles a decidir, els de l'Espanya "plural" i els de l'Espanya uniforme.

Tot talment com ara, excepte una figura que avui es fa enyorar: Gabriel Alomar, el setembre de 1932 va intervenir per defensar que les Balears poguessin anar unides a Catalunya amb el mateix estatut. Finalment, dia 12 de setembre de 1932, el Congrés dels Diputats va aprovar, ben "cepillado", l'Estatut de Núria. Maura s'adreçà als monàrquics i joseantonianos que auguraven que Espanya es rompria: "El depósito que nos entregasteis de una España unida lo hemos conservado y no lo hemos roto". Catalunya, per voluntat d'Espanya, no seria ni un estat ni una nació, sinó una regió espanyola. La retallada a les competències va ser dràstic. La manifestació del mes d'abril no havia servit per altra cosa més que desmobilitzar la gent. El president de la Generalitat, Francesc Macià, declarà que era el dia més trist de la seva vida i, un any després, moriria amb consciència d'esclau i totalment decebut.

Cal tenir clar que l'estatut d'autonomia és una llei espanyola més que deriva d'un pacte desigual i extravagant, perquè només decideix Espanya. L'estatut és la corda que lliga una nació subjugada a l'estat colonitzador. Reclamar més competències és demanar més corda i això legitima el lligam i la dependència. Dia 10 de juliol d'enguany va ser un nou 24 d'abril de 1932. La ciutadania va donar una lliçó exemplar en defensa del dret a decidir. Just tres dies després, els partits polítics catalans, en rebutjar una iniciativa legislativa popular a favor d'un referèndum d'autodeterminació, se desmarcaren de la societat civil. Si depèn de la classe política, Catalunya continuarà com una ovella fermada a la qual, cada 30 anys, li canvien un poc l'espai on pastar, per continuar agafant-li la llana, la llet, l'esforç i, si cal, la carn! Cal deixar de confiar en uns polítics que, al capdavall, fan part d'unes institucions totalment espanyoles (com molt bé va dir Azaña). No és a Espanya (ni a França) a qui s'ha de pidolar agenollats el dret a decidir, sinó reclamar-ho ben cara alta als pobles lliures del món! Cal que la societat civil, com a les manifestacions esmenades, lideri un moviment popular que sintonitzi amb la ciutadania i no amb els llunyans criteris partidistes o, pitjor, amb els interessos personals dels professionals de la política.

Cal vertebrar un projecte social. La llibertat d'un poble sempre l'ha assolit la societat civil, mai els partits polítics. Que ningú passi gens d'ànsia: quan el poble es posi a caminar cap al seu objectiu, els polítics pegaran colzades per agafar les torxes de la marxa. Si no, Pujol, Maragall, Montilla i "tuti quanti" moriran tan decebuts o més que Francesc Macià. No hem de permetre que ens estafin sempre els de sempre. Ni que ens furtin la il·lusió. Ni, sobretot, el dret de ser qui som; és a dir, de conèixer el nostre passat per tal d'exercir en plenitud el dret a decidir el nostre futur, en pau i llibertat. La resta, són vuits i nous.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Jaume, fa mes de 8 anys
Moltes gràcies Balutxo pel recordatori. Em sembla que l'única solució, digau-me ingenu, seria la mobilització civil.
Valoración:2menosmas
Per Salomó, fa mes de 8 anys
Que els invasors se'n vagin a PASTURAR i a PASTAR fang!
Valoración:-1menosmas
Per Mateu, fa mes de 8 anys
http://ca.wikilingue.com/es/Cria_d'ovelles
Pasturar i pastar. Localisme?
Valoración:0menosmas
Per Rosa Victòria Gras, fa mes de 8 anys
Perfecte, del tot aclaridor. Tan sols voldria fer una petita observació sobre el text: en lloc del verb "pastar" hi ha d'haver el verb "pasturar". Una encaixada.
Valoración:6menosmas
Per Vilera, fa mes de 8 anys
M'he inscrit a Solidaritat Catalana. No m'han demanat si era d'ERC o d'Entesa. Fins i tot, d'haver estat del PSM també m'haurien acceptat. Els excloents són els que el 36 feien llistes negres. Demanau-ho al nét d'en Cavallot!
N'hi ha que volem la llibertat del nostre poble i n'hi ha que només volen mantenir la cadira i que ningú els hi pugui prendre. Caldria fomentar un moviment unitari que, com diu l'article, no només "passi" dels partits polítics, sinó que els "passi per damunt"!
Valoración:1menosmas
Per Aviat, fa mes de 8 anys
Un poble no pot sobreviure si no és independent.
Valoración:8menosmas
Per joan, fa mes de 8 anys
Gràcies per publicar un article tan assenyat com aquest.Són aquests records i aquests valors els que ens haurien d'ajudar a recobrar alló que sempre ha estat nostre: el dret a decidir qué volem ser.
Valoración:14menosmas
Per Descoratjat, fa mes de 8 anys
Si ens han d'arreglar el problema de dependència que tenim els països lliures del món, ens convé esperar d'asseguts. Basti com a exemple veure en quantes parts del món es conculquen els drets humans més elementals, fins i tot s'hi cometen els més horrorosos genocidis, i la comunitat teòricament "lliure" del món no fa res, o no fa gaire, per impedir-ho.
Valoración:1menosmas
Per MSP, fa mes de 8 anys
LES AUTONOMIES SON LES AUTONOSUYAS!
Valoración:6menosmas
Per maría rosa, fa mes de 8 anys
Pero, ¿qué me encuentro aquí? ¡El gran jefe de la tribu ha regresado!
Valoración:-19menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris