algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 18°
18°

Balears patí de valent

El temporal de vent deixa sis ferits a l'Arxipèlag i provoca gairebé 500 intervencions dels serveis d'emergències. El dic del port d'Andratx s'esfondrà i una casa de dues plantes s'esbucà a Muro

Més de 4.200 trucades d’urgència, sis ferits, gairebé 500 emergències i les connexions per mar reduïdes al mínim a tot l’arxipèlag balear és el desolador recompte que ha deixat darrere el temporal de vent. Policia, Bombers i els serveis d’emergències han hagut d’atendre centenars d’incidències –393 a Mallorca, 54 a Eivissa i 10 a Menorca–, provocades pel vent de fins a 130 quilòmetres per hora.

Almenys set municipis de l’Arxipèlag patiren talls de llum a causa dels danys soferts per les línies elèctriques. Ahir, un equip de més de 240 operaris i tècnics de la companyia elèctrica Gesa-Endesa treballava per restablir el subministrament als més de 4.500 clients afectats de les localitats de Banyalbufar, Valldemossa, Deià, Puigpunyent, Sineu, Llubí, Felanitx i Santa Eulària del Riu, a Eivissa.

La Comunitat es mantingué en l’alerta taronja decretada ahir, almenys fins a mitjanit a Mallorca i a Menorca. A les Pitiüses, aïllades pel temporal, l’alerta taronja es manté fins avui a les 18.00 hores, ja que al tancament d’aquesta edició les previsions d’Interior indicaven un increment a la velocitat del vent. El vendaval assolí ratxes de 100 quilòmetres per hora a Eivissa i a Formentera; de 150 a la serra de la Tramuntana i al nord-nord-est de Mallorca; de 100 km/h a l’interior, al sud i al llevant de l’Illa, i de 110 a Menorca.

Els serveis d’emergències que coordina el Govern des de la Direcció General d’Emergències actuaren en centenars d’ocasions des de divendres vespre fins a dissabte i continuaren ahir "desbordats", segons informaren policies i parcs de Bombers. La majoria dels incidents fou a causa de caigudes d’arbres i d’altres materials sobre la via pública.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Sebel·lí, fa mes de 9 anys
Alguns arbres caigueren pel vent extremadament fort, és cert, però molts d'altres ho feren perquè qualcú, generalment les institucions públiques, els havien "esporgat" de manera que tenguessin més capçada del que seria desitjable per a la seva soca. Fins quan faran servir els nostres imposts per destrossar arbres, plantar plantes exòtiques que han de mester aigua, omplir de gespa els jardins o esquitar massivament amb herbicida les vores de les carreteres? Qui s'embutxaca tot aquest despropòsit?
Valoración:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris