cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
22°

Son Banya es romp

Deu famílies i 36 gitanos ja han abandonat el poblat en menys d'un any, el 8% de les 446 persones. Els reallotjaments a altres barris, com Foners i el Coll d'en Rabassa, han ajudat en l'enderrocament de 24 de les 125 casetes que hi ha. L'any 2011 aquest gueto no estarà desmantellat però es deixarà “escanyat” i en situació “irreversible”

El juliol de 2009 comença el final de Son Banya. Un procés irreversible que no permetrà ni més treeves ni més concessions ni cap passa enrere. La gota malaia ha penetrat al poblat i des de llavors va consumint, lentament, però impecable, els murs d'aquest santuari de droga i exclusió, disposada a acabar amb quaranta anys de marginació consentida. El pla de reallotjament i desmantellament del poblat de Son Banya es va aprovar el gener de 2008. Els primers desallotjaments van començar el mes de juliol de 2009 i de d'aleshores deu famílies i un total de 36 persones han abandonat Son Banya per voluntat pròpia, el 8% de la població total (el 2009 van ser tres famílies formades per 11 persones i el 2010 6 famílies de 25 membres).

Durant el mateix període, les excavadores han enderrocat 24 casetes. En el transcurs del 2009 se'n van esbucar 18, cinc de les quals estaven deshabitades i utilitzades per "activitats il·legals". Els altres 6 enderrocaments s'han concentrat al llarg del 2010. És així com el poblat es va estrenyent. Lentament. La detenció de Francisca Cortés, la Paca, la matriarca de Son Banya, ha estat un dels processos claus. A partir d'aquí, desenes de batudes i detencions dels caps de la droga s'han produït de manera paral·lela amb les intervencions socials per tal d'escanyar el control del narcotràfic a la zona.

Abans d'aquests desallotjaments, dins el poblat hi havia un total de 446 persones censades en un entorn de 125 cases. Encara hi ha 400 habitants i continuen dretes un centenar de barraques. La gerent del patronat, Antònia Roca, i tots els treballadors i educadors socials que han estat fent feina al poblat durant aquest mandat actualitzen dia a dia totes les dades i el cens d'aquesta comunitat gitana. L'equip de professionals del Patronat treballa amb les famílies la motivació per sortir del poblat, la formació, el treball, la ubicació al nou barri, i en definitiva totes aquelles inquietuds que les famílies manifesten a l'hora d'enfrontar la decisió d'abandonar Son Riera. "Es pot notar com n'hi ha molts que tenen una por escènica de sortir d'un entorn degradat", comenta Roca. "Tenen por de no saber com pagaran les despeses de llum o aigua. Aquí se senten protegits. És la por de començar una nova vida en un entorn desconegut, amb normes...", afegeix.

El criteri del "programa de reallotjament és que les persones que s'hi acullin siguin reallotjades a barris que no tinguin una problemàtica social accentuada. El patronat cerca un habitatge adequat a les necessitats de la família i fa una prospecció del barri. Un cop que determina l'habitatge, es fa el reallotjament i s'esbuca la caseta. La majoria de famílies s'han reubicat al barri de Foners o al Coll d'en Rabassa i s'ha descartat Corea, el Polígon de Llevant, la Soledat i Son Gotleu. El regidor de Benestar Social, Eberhard Grosske, remarca que totes aquestes famílies tenen un seguiment de Serveis Socials. La majoria treballen a la construcció, són pensionistes o cobren ajudes. Després de tres plans de desmantellament fallits "ara sí que hi ha voluntat de fer desaparèixer aquest santuari de droga", remarca Grosske. Cort sap que el 2011 el poblat no estarà desmuntat, però "el deixarem ofegat i en una situació irreversible".

El poblat descentralitza els cursos per integrar els gitanos

Darrere els desallotjaments hi ha tot un seguit de programes de formació i ocupació per capacitar les famílies i els infants a la nova vida després de Son Banya. Una mitjana de 60 persones participen en aquests cursos. La novetat és que no s'imparteixen a l'escola de Son Riera per tal de procurar que els gitanos es desplacin fora del poblat per incentivar-los a tenir un altre tipus d'hàbits. Cada dematí els educadors toquen a les portes de les cases i controlen quina família no ha duit el nin a l'escola. Es tracta del Projecte escolar: un equip de quatre persones (un educador social i tres monitores) es dediquen exclusivament a aquesta tasca, que té com a objectiu augmentar les matrícules dels nins a partir dels 3 anys, fomentar el pas de primària a secundària i reduir l'absentisme escolar.

L'altre programa, de temps lliure, inclou 25 infants, amb l'organització de tallers perquè els menors no estiguin deambulant pel descampat. L'equip està format per una educadora social i dues monitores. A banda de tot això, també hi ha programes d'ocupació. El Patronat té una oferta de formació adaptada a les necessitats de la població. Així, aquest projecte té un grup laboral per a dones que ensenya hàbits d'higiene, ordre..., amb una quinzena d'inscrites. També hi ha el grup laboral de joves de 16 a 21 anys, els grups d'alfabetització per a adults i joves i el grup social que treballa l'autoestima. La gent preparada es deriva a programes de formació prelaboral.
A part, hi ha un servei d'ajuda per fer tràmits administratius.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Juan, fa mes de 8 anys
Yo le diria a todos los interesados en abolir el poblado de son banya que pongan una familia gitana en su calle y sabran entonces por que los pusieron en son banya, palmas y cante hasta las doce o la una ,invasion de las aceras para tertulias , las aceras pegajosas de mierda en la entrada de cada casa donde estan ellos, y cuidado a decir algo que te buscas un problema rapido,ahora tendremos sucursales en la soledad de venta de drogas o como se cree el señor gosske que viviran esta gente ,trabajando? Barrio que tocan ...barrio que se degrada.Tan solo un inciso ponedles un pisito en por son armadans o son dameto seguro que alli estaran mejor que en la soledad o el molinar aqui estamos hasta los cojones
Valoración:2menosmas
Per a, fa mes de 8 anys
Tots els gitanos fora de Mallorca i tots surtiríem guanyant. per un gitano honrat, 10 que estàn inadaptats i 8 delinqüents
Valoración:7menosmas
Per josefrancisco, fa mes de 8 anys
marga, con todos mis respetos es usted una ilusa, no creo que el problema sean los gitanos, el problema son los narcos y encima se aprovechan de nosotros. Y los narcos no son gente honesta, se lo aseguro,sólo saldrán de ahí por la fuerza y encima cobrando ayudas cuando tienen mas que nosotros
Valoración:2menosmas
Per magda, fa mes de 8 anys
Potser doni la sensació de que els números vertaderament no són extraordinaris, però precisament aixó el que indica és que el valor d'aquest pla de reallotjament no és quantitatiu, sinó qualitatiu. Que es doni suport a les famílies per a que puguin marxar, que se les acompanya i orienti en tot moment, que no se'ls hi facin concessions sense compromisos, etc., etc... Crec que l'èxit d'aquesta intervenció vindrà pel compromís honest amb totes les persones de Son Banya per a que el fet de sortir del poblat signifiqui una esperança real per a una millor vida. Gràcies a Grosske, i a tots aquests monitors, eucadors, gerents... que l'article anomena, per la vostra feina.
Valoración:-26menosmas
Per magda, fa mes de 8 anys
Potser doni la sensació de que els números vertaderament no són extraordinaris, però precisament aixó el que indica és que el valor d'aquest pla de reallotjament no és quantitatiu, sinó qualitatiu. Que es doni suport a les famílies per a que puguin marxar, que se les acompanya i orienti en tot moment, que no se'ls hi facin concessions sense compromisos, etc., etc... Crec que l'èxit d'aquesta intervenció vindrà pel compromís honest amb totes les persones de Son Banya per a que el fet de sortir del poblat signifiqui una esperança real per a una millor vida. Gràcies a Grosske, i a tots aquests monitors, eucadors, gerents... que l'article anomena, per la vostra feina.
Valoración:-14menosmas
Per pepus, fa mes de 8 anys
"Tenen por de no saber com pagaran les despeses de llum o aigua", sen foten de tots noltros, si paguen serà robant als paios
Valoración:6menosmas
Per pepus, fa mes de 8 anys
sr. grosske, simplement penos. Els numeros que presenta no son per tirar cohets. Els que estan a son banya hi son perque estan protegits, els hi pagam la corrent dels seus aires acondicionats i tv de plasma, doblers, pisos, ajudes,en fin electoralisme i doblers tudats, la seva especialitat. Com tot, hi hà gitanos bons i dolents, però els de son banya sen foten de noltros desde fa molts d'anys gràcies a vostes. Sempre s'han baixat els calçons devant ells. I les families que han fuit no eren el problema, a que els narcos no sen aniran? Li pos mecions, només sortiran per la força.
Valoración:8menosmas
Per el que hi ha, fa mes de 8 anys
La única realitat és que Grosske està aconseguint el que tothom s'ha compromés a fer durant els darrers 20 anys... i que ningú no ha fet. A més ho està fent amb seny, amb discreció i amb fermesa: un déu
Valoración:-27menosmas
Per Lupe, fa mes de 8 anys
La fal•làcia es també una forma de corrupció Sr. Groske. Ja comença, pel seu compte, la campanya electoral, a que sí? I per cert amb uns mitjans que, doni per cert, no són d'esquerra, són quasi nazis. El subconscient el traïciona “romp” Son Banya, “gota malaia”, etc . Perquè no diu “solució final” i forn crematori. La major part del poblat Son Banya , (que vostè identifica subliminalment amb la Paca, un altre cap de turc dels càrtels de la droga essencialmente paios) són analfabets, marginats irremeiablement del mercat laboral, i més ara, i saben cert que tendran menys possibilitats de sobreviure dins la jungla dels paios amb els mitjans que vostè, cínicament, els ofereix , que són quasi zero.
Valoración:14menosmas
Per damnificat, fa mes de 8 anys
Pobre Foners i pobre Coll d'en Rebassa...

Per què no van al costat de ca'n Groske?
Valoración:26menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris