algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 17°
17°

Maria Lluïsa Dubon: «Hem de fer funcionar l'economia de Mallorca sense depredar més territori»

La consellera d'Ordenació Territorial, aposta per la seguretat jurídica

Maria Lluïsa Dubon (PSIB-PSOE), consellera d'Urbanisme i Ordenació Territorial del Consell de Mallorca, arriba amb l'experiència d'haver contribuït a fer el Pla Territorial de Menorca i amb la idea d'impulsar una política de moderació del creixement, però a la vegada donar seguretat jurídica als ciutadans. Els retocs en el Pla Territorial de Mallorca només abastaran certes àrees de Reconversió Territorial.

"Quines mesures serien les més adequades per afrontar la situació d'accés a l'habitatge?
"Pens que aquí tenim una línia comuna totes les institucions que és la rehabilitació, facilitar habitatge accessible a les persones que ho necessitin i fer aflorar el mercat de lloguer, sense penalitzar. Totes les institucions hem d'optimitzar molt els recursos per millorar la realitat que tenim.

"Hem deixat enrere una etapa de boom en infraestructures i habitatge?
"Per exemple, quant a carreteres, segur que sí. Pel que fa a l'immobiliari, el que hi ha és una situació de normalitat de construcció. Avui en dia la dinàmica econòmica, en el món globalitzat, no depèn de la política que faci el Govern o el Consell. Però no hi veig una gran pressió. Quan no hi ha aquesta forta pressió, tal vegada no són necessàries mesures correctores, el propi mercat regula per si mateix. Però des de l'administració hi ha mecanismes per actuar. Per exemple, donar un fort impuls a la rehabilitació, i això ens duria per una altra via.

" Com desenvolupareu el Pla Territorial de Mallorca?
"Hi ha dues qüestions a tenir en compte. D'una banda, el tema de la seguretat jurídica: el ciutadà no pot suportar canvis continus i no pot ser que depenent d'un canvi polític el que és blanc sigui negre. Per tant, pens que a Mallorca el que s'ha de fer és aplicar la normativa; més que fer grans normes noves, s'haurien d'aplicar les que hi ha. Respecte del Pla, estam d'acord que hi haurà uns canvis determinats i delimitats. Hi ha una qüestió, fonamental, que és l'adaptació dels municipis al Pla Territorial.

"S'incidirà en els ritmes de creixement?
"És una qüestió que es pot estudiar quan hi ha una conjuntura de molta pressió urbanística, però hi ha altres tipus de solució. En aquests moments, la situació punta de creixement que hem patit comença a desaccelerar-se. On hi ha hagut un canvi de model brutal ha estat en el tema de les carreteres. Ara la qüestió és totalment diferent, per la mateixa dinàmica. Tornant al PTM, hi haurà algunes modificacions concretes que afectaran les àrees de Reconversió Territorial.

"L'activitat econòmica determina el paisatge?
"L'home ha anat deixant les seves empremtes sobre el paisatge. El paisatge és la combinació d'elements naturals i l'acció humana. Si la velocitat d'aquesta acció humana és adequada, hi ha una empremta serena i tranquil·la. El problema és que els darrers cinquanta anys la velocitat d'acció sobre el territori ha estat molt accelerada. És una qüestió complexa que ha generat una transformació molt ràpida. Però no podem adoptar una posició derrotista davant això. S'hi han de trobar solucions. Malgrat tot, l'illa de Mallorca té una qualitat paisatgística elevada. El paisatge s'ha estudiat des de moltes perspectives i ara estam davant una situació eclèctica, en què tothom hi té alguna cosa a dir, però totes les òptiques convergeixen damunt aquest territori escàs que tenim.

"Com s'enfoca aquesta qüestió ?
"La manera d'enfocar el paisatge en el segle XXI és ultrapassar el paisatge pintoresc i donar reconeixement a tots els paisatges. La tasca dels polítics és saber gestionar adequadament tots els canvis que es produeixen en tots els tipus de paisatge. Hem de ser capaços d'incidir sobre els paisatges ordinaris. Per exemple, un carrer qualsevol, però que està present a la vida quotidiana de les persones. S'ha de treballar per intentar dignificar aquests paisatges. S'ha de posar en valor tot el que constitueix l'ambient de la persona. I aquí podríem distingir diversos àmbits.

"Què serien?
"L' àmbit rústic i natural i, d'altra banda, el periurbà i el pròpiament urbà. A partir d'aquí, hi ha tot tipus de subdivisions. L'objectiu és fer una anàlisi que suposi interpretar tots aquests espais i donar-los una major dignitat. Iniciatives com les que s'han proposat, per exemple la de fer una llei de barris, anirien en aquest sentit. Cal millorar la qualitat dels espais quotidians de la gent.

"Com s'adapten les polítiques en els canvis socials i urbans?
"La clau és saber gestionar aquests canvis, aquesta és la novetat de la situació. Si els canvis van més ràpids. hem de ser capaços de gestionar aquest canvi. També hem de fer funcionar l'economia, sense ésser depredadors de més territori.

"Es farà una llei de paisatge?
-"És un dels compromisos, però vull dir una cosa.

"Digui, digui.
"Pens que s'han de resoldre les transicions d'on acaba la ciutat i comença el camp, l'espai periurbà, que no sempre són adequades. Es fan transicions agressives, poc atractives, desangelades, despersonalitzades, acaben amb un polígon industrial. Antigament, els pobles de Mallorca tenien una transició harmònica, amb un final suau. No hi havia línies que rompien l'horitzó ni elements que pertorbaven la vista. Ara hi ha una contaminació visual. L'administració té la responsabilitat de resoldre els problemes però també cal la participació ciutadana.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris